Resultats de la cerca
Es mostren 137 resultats
Miró I de Rosselló
Història
Comte a Conflent (870?-896) i de Rosselló (878-896), fill del comte Sunifred I d’Urgell-Cerdanya i d’Ermessenda i germà de Guifré I el Pelós.
A la mort del comte Salomó 869-870 de Cerdanya-Urgell, Guifré I obtingué el govern d’aquests comtats però al Conflent, pagus que havia estat també sota el domini de Salomó encara que tradicionalment pertanyia al comtat de Rosselló, Miró exercí el govern d’una manera autònoma A partir del 876 inicià, ajudat pel seu germà Guifré, el clergue i monjo Sunifred i el vescomte Lindoí de Narbona, una guerra aferrissada contra el potent Bernat de Gòtia, marquès de Septimània, envaint i saquejant els comtats de Rosselló i Narbona Severament reprès per aquesta feta pel papa Joan…
Pere de Fenollet
Història
Vescomte de Fenollet (Pere V de Fenollet) (1209-29 i 1240-42), conegut també amb el nom de Pere de Saissac.
Fill de la vescomtessa Ava de Fenollet i de Pere de Saissac Pere IV de Fenollet, senyor de Saissac Heretà, de molt jove, el vescomtat, en morir el seu pare, i reté homenatge al vescomte Eimeric III de Narbona Al llarg de la crisi albigesa restà aliat i fidel als comtes de Tolosa i de Foix i als vescomtes de Carcassona-Besiers, contra els croats del nord En concloure el comte de Tolosa la pau amb el rei de França 1229, Pere de Fenollet hagué de deposar les armes i cedir el seu vescomtat al comte Nunó de Rosselló i Cerdanya la seva mare, Ava, hagué de ratificar, aquell mateix any,…
Guillem de Gurb
Història
Fou el darrer a fer servir el cognom Gurb: el seu fill ja es cognominà Queralt.
El 1050 tingué dissensions amb el bisbe de Vic pel fet d’usurpar les parròquies del terme de Gurb, i per això fou excomunicat en un concili de Narbona 1055 El 1066, després d’un llarg plet, reconegué tenir els castells de Gurb i de Sallent en feu pels comtes de Barcelona
Ataülf
Història
Rei dels visigots.
Successor d’Alaric I, accedí al tron a la fi del 410 o al principi del 411, mentre els visigots eren a Calàbria Fracassat l’assaig de passar al nord de l’Àfrica, dirigí la seva gent al nord d’Itàlia i, després de passar els Alps 412, ocupà Provença i Aquitània, i prengué Narbona, Tolosa i Bordeus 413 L’any 414 s’establí a Narbona, on es casà amb Galla Placídia, filla de l’emperador Teodosi el Gran i germana d’Honori aleshores emperador romà d’Occident, que els visigots havien fet captiva durant la presa de Roma l’any 410, i que fou obligada a seguir-los durant totes…
Cecília de Foix
Història
Comtessa d’Urgell.
Filla de Roger Bernat II , comte de Foix, i d’Ermengarda de Narbona El 1256 es casà amb Àlvar d’Urgell , que havia allegat la invalidesa d’un matrimoni anterior amb Constança de Montcada Malgrat una primera sentència desfavorable, el nou matrimoni fou declarat vàlid Jaume I feu envair el comtat d’Urgell, i el matrimoni s’hagué de refugiar a Foix 1267
ducat de Pulla
Història
Territori format el 1059 per Robert I d’Hauteville, dit Guiscardo, després d’haver estat conquerit als bizantins pel seu germà Guillem d’Hauteville, que en feu un comtat (1042).
Al fill i successor de Robert I, el duc Roger I, el succeïren el seu net Guillem I, el seu nebot, Roger II i el fill d’aquest, Roger III, a la mort del qual restà integrada al regne de Sicília i més tard al de Nàpols Filla del duc Robert I fou Mafalda de Pulla-Calàbria , comtessa de Barcelona i vescomtessa de Narbona
‘Anbasa ibn Suḥayn al-Kalbī
Història
Sisè valí de l’Àndalus (721-726), nomenat pel valí d’Ifrīqiya.
Després de les derrotes sofertes pels seus generals enfront del duc Eudó d’Aquitània, ell personalment dirigí des de Narbona una gran expedició a la Gàllia 725 en la qual conquerí Carcassona, Nimes i Autun, les dues primeres per capitulació pactada Això suposava la permanència del càrrec comtal a mans dels gots ‘Anbasa tractà amb moderació tota la Gàllia gòtica Morí en lluita contra els francs
pau de París
Història
Tractat signat el 12 d’abril de 1229, a París, entre Blanca de Castella, com a regent de França, i Ramon VII de Tolosa.
Aquest hagué de cedir a França dues terceres parts del seu patrimoni principalment el ducat de Narbona i el vescomtat de Carcassona i es comprometé a pelegrinar a Terra Santa, a combatre l’heretgia albigesa amb la fundació de la Universitat de Tolosa, entre altres mesures i a cedir en matrimoni la seva filla Joana a Alfons de Poitiers, germà de Lluís IX de França
Berenguer Bertran
Economia
Història
Banquer barceloní.
Atorgà nombrosos préstecs a Pere III Durant la guerra amb Castella, concedí crèdits a la generalitat de Catalunya 1364 que avançaven la meitat de l’impost del fogatge 650 000 lliures Com a garantia rebé fermances de les ciutats i fou nomenat recaptador exclusiu del fogatge El 1367 avançà a l’Església el tribut de Sardenya i comprà el castell i la baronia de Gelida al vescomte de Narbona
Hišām I de Còrdova
Història
Emir de Còrdova (788-796).
Successor d’'Abd al-Raḥmān I, derrotà el seu germà Sulaymān, que pretenia el poder a Toledo, i hagué de sufocar amb l’ajuda del muladí Mūsà ibn Fortun una rebellió a la Frontera Superior, de Saragossa a Tortosa Féu diverses incursions contra el regne astur Àlaba el 791, Galícia i Oviedo el 794, i Astorga el 795 i contra Carlemany saqueig de Girona, el 793, i dels voltants de Narbona