Resultats de la cerca
Es mostren 370 resultats
Unió Evangèlica
Història
Coalició formada el 1608 pels prínceps protestants de l’Imperi, sota la direcció de Frederic IV.
Sorgí amb l’intent de defensar les secularitzacions i de posar fi al domini catòlic dels Habsburg Tingué el suport de França, Anglaterra i els Països Baixos Fou dissolta el 1621
Giulio Douhet
Història
Militar
Militar italià.
Durant la Primera Guerra Mundial comandà una unitat aèria La seva obra Il dominio dell’aria ‘El domini de l’aire’, 1921 demostra el paper decisiu de l’aviació en les guerres
nus gordià
Història
Nus que afermava el jou al timó del carro consagrat a Zeus en el seu temple de Gòrdion
.
Hi havia un oracle que prometia el domini de l’Àsia a qui desfés aquest nus Alexandre el Gran, en visitar la ciutat el 334 aC, el tallà amb un cop d’espasa
gúrida
Història
Membre de la dinastia iranianosunnita que governà (1148-1215) l’actual centre de l’Afganistan amb capital a Fīroz Kūh.
S'imposà als turcs gaznèvides destrucció de Ghaznī, 1150 i estengué el seu domini a l’Índia presa de Lahore, 1186, i de Delhi, 1193 fins que fou anihilada pels xas de Coràsmia
ilerget | ilergeta
Història
Individu d’un poble preromà, del grup ibèric, un dels més importants, territorialment, de la vall central de l’Ebre.
El nucli central corresponia a les comarques que volten la ciutat de Lleida, la més destacada dels ilergets, que a les monedes que encunyà donà el nom d’ Ildirda o Iltirta , llatinitzat en Ilerda a l’època romana Hom suposa que el límit nord podia haver estat el Montsec, i el meridional, l’Ebre A l’est tenien per veïns els lacetans i els cossetans, i per l’oest ocupaven, més enllà del Cinca, les conques dels rius Alcanadre i Aragó, entre les serres de Guara i d’Alcubierre Les fronteres amb els lacetans i els cossetans són molt vagues hom atribueix la Segarra als ilergets o als lacetans,…
Piada
Història
Territori de l’Argòlida, que limitava amb el ducat català d’Atenes.
N'eren senyors els Caupena, llinatge que, pel fet d’ésser d’origen català, continuà vinculat a la corona catalanoaragonesa fins al s XV, tot i la desaparició del domini català de Grècia el 1388
Chen
© B. Llebaria
Història
Dinastia imperial xinesa, una de les que dominà el sud de la Xina en l’època de la primera divisió de l’imperi (557-589).
Fou fundada pel general Chen Baxian, que deposà el darrer emperador de la dinastia Liang El seu domini efectiu es limità a la vall inferior del Iang-Tsé Fou reduïda per la dinastia unificadora Sui
João Pinto Ribeiro
Història
Patriota portuguès.
Fou un dels impulsors del complot nobiliari que menà a l’alçament de Portugal 1640 contra el domini de Felip IV de Castella i oferí el tron portuguès al duc de Bragança Joan IV de Portugal
Oswy de Northúmbria
Història
Rei de Northúmbria (654-670).
Aconseguí el domini de tot Northúmbria i la unificació de quasi tot Anglaterra fins que Wulfhere, fill de Penda, reconquerí Mèrcia 657 Reuní el sínode de Whitby 664, que acceptà el ritu romà dins l’Església anglosaxona
Ziyādat Allāh ibn Ibrāhīm
Història
Segon sobirà de la dinastia aglàbida d’Ifrīqiya.
Durant el seu govern s’inicià l’expedició a Sicília —presa de Mazara 827 i de Palerm 831— que els donà el domini de l’illa Fou el restaurador de la gran mesquita de Kairouan 836, la capital