Resultats de la cerca
Es mostren 369 resultats
Francesc Díaz i Pallarès
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític liberal.
És autor d’un opuscle titulat Economía política Causas de la decadencia de la nación española 1859 i d’una història dels partits polítics a l’Estat espanyol
apostòlic | apostòlica
Història
Membre de la facció extrema de l’absolutisme espanyol des del 1823 fins al començament de la primera guerra Carlina.
El nom deriva probablement de l’hàbit d’anomenar junta apostòlica determinades reunions de clergues per a repartiment de tributs, etc aquest mateix nom de junta apostòlica fou adoptat per una junta constituïda a Galícia el 1820 per a lluitar contra el règim constitucional Una altra junta apostòlica devia ésser un dels organismes dirigents dels grups absolutistes que, des del 1823, començaren a manifestar la seva hostilitat contra la moderació de Ferran VII i a coordinar l’acció d’una sèrie de societats secretes, de composició bàsicament clerical, esteses per tota la península Ibèrica…
Revolució del 1854
Història
Moviment revolucionari espanyol, també anomenat la Vicalvarada, que desplaçà els moderats i donà el govern a una coalició liberal-progressista.
Inicialment només fou l’expressió del descontentament del sector liberal de l’exèrcit generals O'Donnell, Ros de Olano, Dulce, Serrano, etc, que, alhora, traduïa el d’una part de la burgesia però l’adhesió dels progressistes i de les classes populars de Madrid, Barcelona, etc, obligà a donar contingut polític a la insurrecció el 7 de juliol, el manifest de Manzanares, redactat per Cánovas del Castillo, prometia descentralització, reforma electoral, restabliment de la milícia nacional, etc i l’estengué a tot el país Isabel II hagué de designar Espartero cap del govern i començà així el Bienni…
Junta Provisional de Govern de Catalunya
Història
Organisme creat a Barcelona el 17 de juliol de 1854, arran de l’aixecament revolucionari a tot l’Estat espanyol.
Era composta per membres de l’ajuntament i tres diputats a les corts i aviat donà la presidència i el comandament de l’exèrcit al Principat al general Mde la Concha 27 de juliol i acceptà el nomenament de Pasqual Madoz com a governador civil 11 d’agost Arraconada en part per l’agitació obrera existent —notablement per l’oposició d’aquesta a les selfactines—, obtingué tanmateix la supressió del dret de portes, l’autorització per a l’enderrocament de les muralles i la reorganització de la milícia nacional No aconseguí, però, d’estendre efectivament la seva autoritat al Principat, a causa de l’…
Consell d’Estat
Història
Òrgan consultiu de l’Estat espanyol durant el franquisme, que seguia en importància el govern i el Consell del Regne.
El president era designat pel cap de l’estat, i entre les seves funcions hi havia les d’assessorar en els projectes de llei fonamentals, en els conflictes entre departaments ministerials, i en la concessió d’honors i privilegis Presidit des del 1974 per Antonio M de Oriol y Urquijo, fou suprimit per la Constitució del 1978
Unión Liberal
Història
Partit polític espanyol nascut d’una aliança electoral concertada entre alguns moderats i progressistes arran de la revolució del 1854.
El 1858 Leopoldo O'Donnell li donà forma definitiva La Unión Liberal governà durant el període de 1858-63 i de 1865-66, sempre sota la presidència d’O'Donnell Al marge de les corts, conspirà contra Isabel II i en favor del seu fill Alfons Participà en la revolució del 1868 i en el govern que en sorgí En morir O'Donnell 1867, el succeí com a cap del partit el general Serrano La major part dels afiliats a aquest partit seguiren Cánovas —que hi havia iniciat la carrera política— quan aquest fundà el Partido Conservador A Catalunya, tingué inicialment, gràcies al seu programa descentralitzador i…
Federació de Partits Socialistes
Història
Organització federal de partits i moviments socialistes de les diverses nacionalitats i regions de l’Estat espanyol, creada el 1976.
N'eren antecedents la Coordinadora Socialista Federal Ibèrica 1964 i, més directament, la Conferència Socialista Ibèrica 1974, i aplegava Convergència Socialista de Catalunya més tard PSC-Congrés, Partit Socialista del País Valencià, Partit Socialista de les Illes —vinculats, a més, en una Coordinadora Socialista dels Països Catalans—, Partido Socialista Galego, Eusko Socialistak, Partido Socialista de Andalucia i altres grups De línia socialista d’esquerra autogestionària i federalista, la força electoral del PSOE el 1977 i el pas a l’òrbita d’aquest partit d’importants membres de la…
Odon Debeaux
Botànica
Història
Militar
Farmacèutic militar i botànic occità.
Destinat a Perpinyà 1872-80, estudià la flora de la Catalunya del Nord, en particular el gènere Rosa Posteriorment, establert a Tolosa, a partir de la seva jubilació el 1886, collaborà amb Carles Pau i Espanyol
Josep Ventura i Roset
Història
Economia
Dirigent obrer.
Intervingué activament a la vaga general del 1855 Alt dignatari de la francmaçoneria catalana, president del Sindicat d’Obrers Calafats, fou un dels fundadors de la Primera Internacional a l’Estat espanyol, raó per la qual fou perseguit
Facundo Perezagua
Història
Polític castellà.
Installat a Madrid, entrà en el cercle socialista de Pablo Iglesias El 1885 anà a Biscaia, on féu proselitisme Participà en la fundació del PSOE 1888, que abandonà el 1921, any que esdevingué un dels fundadors del Partido Comunista Obrero Espanyol