Resultats de la cerca
Es mostren 14705 resultats
hàfsida
Història
Membre de la dinastia berber de Tunis (1229-1574).
Abū Zakāriyā Yaḥyà, governador dels almohades a Ifriquiya, s’independitzà en un territori que comprenia de Trípoli a Ceuta El regnat del seu fill, que adoptà el títol califal d’al-Mustanṣir bi-llāh 1235, constituí el moment culminant del poder hàfsida Les lluites internes i diverses ocupacions estrangeres marínides, 1347 i 1357 Barba-rossa, 1534 el debilitaren, fins que, malgrat l’intent hispànic de restauració 1535, els turcs posaren fi definitivament a la dinastia Els hàfsides mantingueren relacions comercials tractats de Panissars, 1285 de Tunis, 1308 i 1403 amb la corona catalanoaragonesa…
güelf | güelfa
Història
A l’edat mitjana, membre d’una facció partidària de la política papal, enfrontada als gibel·lins.
Aquestes faccions polítiques sorgiren a Alemanya a la mort de l’emperador Enric V 1125 els güelfs, partidaris del papat, foren dirigits pels ducs de Baviera, descendents del duc Welf, de qui prengueren el nom, i els gibellins ho foren pels Waiblingen, que també els donaren el nom, anomenats després Hohenstaufen en convertir-se en ducs de Suàbia, i lluitaven per un poder imperial fort i contra el poder temporal del papa L’enfrontament entre la Santa Seu i l’emperador Frederic I Barba-roja pel dominium mundi trasplantà aquesta divisió a Itàlia, on les faccions preexistents a cada unitat,…
guanter
Història
Menestral que fabricava guants i en venia.
Els guanters formaven un dels oficis de la pell, que s’individualitzà a partir del s XV A Barcelona es creà el 1439 com a gremi de guanters i tireters dins la confraria de julians mercers vells, fins el 1801, que donà lloc a un gremi conjunt amb corretgers, cinters i esclopers A Barcelona tenien tallers comunitaris als carrers del Portal Nou i de Bòria Les seves darreres ordinacions foren les del 1774 El gremi de València es formà per escissió dels pellissers o manguiters Reberen ordinacions els anys 1444, 1459, 1518, 1604 i 1741 Hi havia també gremis separats de guanters a Reus i a Lleida…
grandesa
Història
Dignitat de gran d’Espanya.
Carles I de Catalunya-Aragó i de Castella, en les cerimònies de la seva coronació com a emperador del Sacre Imperi 1520, donà existència legal a la grandesa, de la qual, però, no ha estat trobada la disposició que la creà La grandesa esdevingué la continuadora de la rica-hombría medieval Hom concedia tres classes de grandesa de primera classe, de segona i de tercera, reduïdes a només una al final del s XIX Suprimida el 1873, fou restablerta el 1875, i, tornada a abolir el 1931, fou posada en vigor una altra vegada el 1948, en ésser restablerta la legislació nobiliària Ferran VII creà la…
governació
Història
Nom amb què era designat un dels departaments ministerials del govern espanyol.
Previst en l’organització ministerial de les corts de Cadis, fou vigent durant el Trienni Constitucional Restà constituït des del 1836 per a l’administració provincial i municipal i per a les qüestions d’ordre públic interior L’any 1977 adoptà el nom de ministeri de l’interior i perdé algunes de les seves competències
governació
Història
A Amèrica, durant el domini hispànic, demarcació administrativa, sota el comandament d’un governador, dins un virregnat o una capitania general.
germandat
Història
Cadascuna de les federacions de municipis establertes a Castella i a Lleó, inicialment amb caràcter temporal, amb finalitats d’interès general, sobretot el manteniment de l’ordre i la seguretat, i contra els abusos senyorials.
Les germandats aparegueren a la darreria del s XII, però no adquiriren importància fins als ss XIV i XV, com a conseqüència de les guerres civils que afebliren el poder públic, especialment l’administració de justícia a Castella Aleshores esdevingueren estables i foren impulsades per la monarquia Les més famoses foren la de Toledo, formada 1300 per a perseguir bandolers, als quals aplicava una justícia sumaríssima, la de Segòvia, impulsada i reglamentada per Enric IV de Castella 1473, que n'amplià la competència, i la del Cantàbric, la mes important i d’abast més considerable, constituïda a…
galoner
Història
Elaborava peces de seda i de fil, curtes i estretes llistoneria, treballant amb teler, a diferència del passamaner, que ho feia a mà València fou un dels principals centres de galoners dels Països Catalans, fins al punt que aquest ofici assolí la dignitat superior de collegi de l’art menor de la seda el 1738, i les seves ordenances foren adoptades pel gremi de Barcelona el 1763 A Barcelona, el gremi de galoners, aparegut el 1505, mantingué contínues tensions i continus plets amb el de passamaners, malgrat un intent d’unió que tingué lloc els anys 1584-99 La vida corporativa del gremi es…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 44
- 45
- 46
- 47
- 48
- 49
- 50
- 51
- 52
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina