Resultats de la cerca
Es mostren 431 resultats
Pere Pagès
Història
Polític.
Fou administrador 1917 i inspector 1922 de les colònies franceses resident superior a la Indoxina 1931, governador de la Cotxinxina 1934-38 i prefecte d’Alger 1940-42 De nou al Rosselló, fou president honorari de l’Institut Rossellonès d’Estudis Catalans
Pere de Fenollet
Història
Vescomte de Fenollet (Pere V de Fenollet) (1209-29 i 1240-42), conegut també amb el nom de Pere de Saissac.
Fill de la vescomtessa Ava de Fenollet i de Pere de Saissac Pere IV de Fenollet, senyor de Saissac Heretà, de molt jove, el vescomtat, en morir el seu pare, i reté homenatge al vescomte Eimeric III de Narbona Al llarg de la crisi albigesa restà aliat i fidel als comtes de Tolosa i de Foix i als vescomtes de Carcassona-Besiers, contra els croats del nord En concloure el comte de Tolosa la pau amb el rei de França 1229, Pere de Fenollet hagué de deposar les armes i cedir el seu vescomtat al comte Nunó de Rosselló i Cerdanya la seva mare, Ava, hagué de ratificar, aquell mateix any,…
Sança Núñez de Lara
Història
Comtessa de Rosselló, Cerdanya i Provença.
Filla del comte Nuño Pérez de Lara, senyor de Lara i alferes i regent de Castella, i de Teresa Fernández de Trava, germana uterina del rei comte Sanç I de Rosselló, Cerdanya i Provença
Modest Sabaté i Puig
Història
Polític i industrial.
Llicenciat en lletres per la Universitat de Barcelona, fou redactor polític deLa Veu de Catalunya des del 1928 fins al 1936 En esclatar la guerra civil s’exilià al Rosselló, on regentà negocis, i en 1945-46 i el 1976 participà en sengles intents de reconstruir el partit Lliga Catalana Publicà, en collaboració amb J Costa i Deu, La nit del 6 d’Octubre a Barcelona 1935 i La veritat del 6 d’Octubre 1936 A més, el drama Un pas enllà 1935, la novella d’humor Un club…
Joan de Llupià i de Saragossa
Història
Procurador reial de Rosselló i Catalunya i baró de Conat.
Fill segon de Lluís de Llupià i Xanxo El 1594 fou encarregat de rebutjar les invasions dels hugonots a la frontera amb França El 1597 lluità al costat del governador de Rosselló Jeroni d’Argençola contra l’atac a Perpinyà per part del mariscal de França Alfonso d’Ornano Fou alcaid del castell d’Elna Succeí el seu germà Gabriel com a procurador reial 1623 Durant la guerra dels Segadors, els béns del Rosselló li foren confiscats, i foren lliurats a Isabel Dulac, muller de Pere Lacavalleria
Joan Garrius
Història
Funcionari reial.
Era fill del tresorer reial Julià Garrius Era escrivà de ració i regent de la tresoreria El 1393 fou nomenat procurador reial En morir Joan I de Catalunya-Aragó restà implicat en el procés del Consell de Joan I , acusat d’extorsions i d’haver emmetzinat la seva muller Era senyor de Formigueres i de Matamala
Francesc de Bellcastell
Història
Cavaller, partidari de Pere III de Catalunya-Aragó en la seva lluita amb Jaume III de Mallorca.
Era fill de Pere de Bellcastell i senyor de Vilallonga de la Salanca i de Sant Joan de Pla de Corts Jaume III el féu empresonar al castell de Bellver Fou alliberat per Pere III quan ocupà Mallorca 1343 esdevingué conseller i servidor seu i el secundà en les lluites contra el rei Pere de Castella
Berenguer d’Oms i de Saga
Història
Polític.
Baró de Montesquiu, senyor de la casa d’Oms i de Montescot Berenguer IV d’Oms Fill de Berenguer III d’Oms El 1399 fou armat cavaller a Saragossa Contestà el 1406 a la cort de Perpinyà el famós parlament de Martí I, en nom dels cavallers i homes de paratge Durant l’Interregne fou partidari de la successió del príncep Lluís d’Anjou fill de Violant, filla de Joan I de Catalunya-Aragó i antiurgellista acèrrim Fou un dels quatre capitosts de la maniobra francòfila del braç reial de cavallers i donzells al parlament del Principat 1410 Del consell després de Ferran I 1413, lluità contra Jaume II d…
Berenguer d’Oms i de Mura
Història
Conseller reial.
Cavaller Senyor de la casa d’Oms i de Montescot Berenguer III d’Oms Fill de Berenguer II d’Oms En 1343-44 fou fidel a Jaume III de Mallorca, però a la derrota d’aquest, reconegué Pere III de Catalunya-Aragó En 1354-55 anà amb el seu pare a la campanya de Sardenya i entrà després a formar part del consell reial El 1381 l’infant Joan li vengué en franc alou tota la jurisdicció dels llocs de Torèn, Menpet, Cauders, Pi els dos darrers havien estat de l’abat de Camprodon, Aituà de Grimau d’Avellanet, la Clusa, Saorra, Fullà, Creu i Vilanova de Formiguera per 1 500 florins d’or, i el 1385 la…
Antoni d’Oms de Santapau i de Salbà
Història
Lloctinent general de Mallorca (1578-82).
Fill d’Antoni d’Oms de Santapau i de Sentmenat, de qui heretà la castellania de Cotlliure, que ell cedí finalment al seu nebot Galceran de Sentmenat Lloctinent general de Mallorca, promogué la construcció de torres i talaies a tota la costa de l’illa i sobretot la muralla de ciutat, i introduí algunes modificacions al projecte fet per Jacobo Paleazzo Fratin, fet que ocasionà la protesta dels jurats al rei Durant la seva lloctinència fou confeccionada la primera estimació general de béns rústics i urbans de l’illa, iniciada el 1578 en compliment de la sentència arbitral del 1512, cavall de…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina