Resultats de la cerca
Es mostren 370 resultats
Manuel I de Trebisonda
Història
Emperador de Trebisonda (1238-63).
Fill d’Aleix I i membre de la família dels Comnè, no reeixí a sostreure's al domini dels turcs seljúcides ni tampoc al dels mongols A Trebisonda construí l’església de Santa Sofia, convertida més tard en mesquita
Ricard I de Normandia
Història
Duc de Normandia (942-996), fill de Guillem I.
Enfrontat amb Lluís IV de França, el derrotà amb l’ajut del rei Harold de Dinamarca Casat amb la filla del robertià Hug el Gran, consolidà el seu domini i afavorí l’accés a la corona francesa dels Capets
asènida
Història
Membre de la dinastia que regnà a Bulgària del 1186 al 1280.
El nom dels asènides prové d’Ivan I Asen, el qual, juntament amb el seu germà Pere, fou cap dels búlgars i dels valacs, rebellats contra el domini de l’imperi bizantí que fundaren el segon regne búlgar de Tŭrnovo
Penda
Història
Fundador i primer rei (~632-654) del regne de Mèrcia
.
Fill de Pybba Aliat amb el rei de Galles, derrotà el de Northúmbria 632, però caigué sota el domini d’aquest reialme 633 fins el 641 Sotmeté Cheshire, Shropshire i Herefordshire Morí a la batalla de Winwaed, en guerra amb Northúmbria
Bentivoglio
Història
Família de Bolonya.
Intervingué en la vida bolonyesa des del final del s XIII, i la seva influència augmentà a partir del 1360 Giovanni I fou proclamat senyor de Bolonya 1401 El papa Juli II posà fi al domini dels Bentivoglio a Bolonya 1506
tractat de Pressburg
Història
Acord signat entre Napoleó I i l’emperador Francesc II a la ciutat de Bratislava (Pressburg, en alemany), pel desembre del 1805, poc després de la victòria francesa a Austerlitz.
Àustria hi cedí a França un seguit de territoris del regne d’Itàlia Baviera, Württemberg i Baden, fins aleshores depenents de Viena, ampliaren els seus territoris i quedaren lliures del domini austríac Per la seva banda, Viena obtingué el principat de Salzburg
Austràsia
Història
Regne de la monarquia franca de la qual fou separat i a la qual fou reincorporat diverses vegades.
Comprenia essencialment el que després constituí l’Alta i la Baixa Lotaríngia, Francònia i Alamània i durant diversos períodes també la totalitat o part de la Xampanya, Frísia, Turíngia i Baviera La capital habitual era Metz L’origen remunta al repartiment del regne dels francs per Clodoveu I 511, que atribuí el país dels ripuaris, la vall del Mosella, el Hessen franc i el protectorat sobre els alamans a Teodoric I, el qual establí el seu domini sobre Xampanya, Turíngia i Baviera 511-534 El 555 Austràsia passà, sota Clotari I, a formar part del regne franc reunificat Se'n tornà a…
batalla d’Abū Qīr
Història
Militar
Batalla naval lliurada el primer d’agost de 1798 a la rada d’Abū Qīr, localitat egípcia a l’E d’Alexandria, durant la qual la flota britànica de Nelson destruí l’esquadra francesa comandada per l’almirall Brueys.
Aquesta victòria assegurà a la Gran Bretanya el domini de la Mediterrània L’any següent 25 de juliol Napoleó derrotà els turcs en aquesta població, en la qual restaren tropes franceses fins al desembarcament de les tropes britàniques del general Ralph Abercromby, el 1801
Romà II
Història
Emperador d’Orient (959-63).
Fill i successor 959 de Constantí VII, abandonà el govern i els afers de l’estat a la seva dona, Teòfan, i al primer ministre Durant el seu regnat, el general Nicèfor Focas futur emperador Nicèfor II obtingué la submissió de Creta al domini bizantí
Licaònia
Història
Antiga regió de l’Àsia Menor, situada a la part més interna de l’Anatòlia central.
Sotmesa pels perses s IV aC, passà al domini macedoni i formà part, successivament, del regne dels Selèucides i del de Pèrgam 133 Agregada a la Cilícia en època romana, tingué ciutats importants Iconi —l’actual Konya—, Laodicea, Laranda, i conserva importants monuments de l’època cristiana
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina