Resultats de la cerca

Era fill del comte Pere I, vescomte de Marsan, i de la comtessa Beatriu III de Bigorra Es casà amb Matelina dels Baus, cosina d’Alfons I de Catalunya-Aragó Aquest li féu donació de la vall d’Aran 1175 en canvi que ell i els seus successors fossin per sempre vassalls de la corona catalanoaragonesa Lluità en diverses ocasions contra Ricard, duc de Guiena

Primer marquès de Dalhousie Membre dels Comuns 1837 i dels Lords 1838, fou partidari de les doctrines del lliure canvi Governador general de l’Índia, durant el seu mandat 1848-56 augmentà la dominació britànica, que s’annexà el Panjab, part de Birmània i finalment el reialme d’Audh Impulsà la construcció de nombroses obres públiques i excellí en les relacions entre els indígenes i la corona

Coincidia amb Karl Marx en la consideració del canvi social com una qüestió de poder de classe, però rebutjava la idea d’un partit de masses i les prediccions postrevolucionàries dels marxistes i dels socialistes utòpics Fonamentalment, confiava en l’eficàcia d’un enquadrament polític reduït, disciplinat i armat Contenia elements fortament revolucionaris, i esdevingué un dels fonaments de la doctrina de la “minoria conscient” distintiva de la teoria sindicalista francesa

Participà, com a capità de la Coronela, en la defensa de Barcelona contra el setge borbònic 1706 El 1714, després d’un atac a Barcelona i creient caiguda la ciutat, intentà de fugir-ne Detingut per les tropes barcelonines, fou trobat presoner per l’exèrcit borbònic després de la rendició de la ciutat L’any 1715 el superintendent José Patiño el nomenà administrador de la taula de canvi

Fill de Ferran I i d’Anna Jagillo Participà, juntament amb l’emperador Carles V, en les campanyes contra França 1544 i contra els protestants 1547 Elegit rei de romans a Frankfurt 1562, fou coronat emperador el 1564 La seva política interior fou tolerant expansió del protestantisme, i en l’exterior pactà una treva de vuit anys amb els turcs, en canvi del pagament anual d’un tribut 1569

El 1380 Pere el Cerimoniós el confirmà a Lluís Frederic d’Aragó, comte de Salona, i per mort de la filla d’aquest, Maria, revertí a la corona Frederic II havia adquirit la senyoria de les illes de Malta i Gozzo, el 1326, de Guillem Ramon de Montcada i d’Alagó que les tenia per herència de la seva mare, Luquina d’Alagó en canvi del comtat d’Agosta

El títol sencer era “príncep sobirà de les Valls d’Andorra”, en lloc del de senyor Dominus supremus Vallium Andorrae , emprat fins aleshores El canvi sembla motivat pel propòsit de reformar la peculiaritat del fet andorrà i de reforçar la independència dels bisbes enfront del centralisme borbònic La iniciativa contribuí de manera decisiva a transformar la senyoria d’Andorra en principat, i els cosenyors en coprínceps copríncep, tractament amb el qual són designats actualment

Ministre de la guerra 1940-41 i cap del govern 1941-44, impulsà una política bellicista, d’acord amb les seves idees imperialistes Ordenà l’atac de Pearl Harbor 1941, que provocà la guerra amb els EUA Dirigí l’ofensiva japonesa fins a la seva dimissió 1944 com a conseqüència del canvi de signe de la lluita Detingut pels nord-americans 1945, fou jutjat com a criminal de guerra i penjat 1948

Prengué part en una insurrecció general contra els turcs Prosseguí la lluita a les muntanyes fins el 1436 Envià diversos emissaris el 1446, el 1448 i el 1449 a Alfons IV de Catalunya-Aragó, amb qui signà finalment un acord, el 1451, pel qual pactà el vassallatge i li cedí part de la senyoria directa sobre Albània a canvi de l’ajuda reial El 1456 abandonà la protecció del rei per la de Venècia

Lluís XI hi ratificava el tractat de Baiona del 1462 i reconeixia la sobirania de la casa reial catalanoaragonesa sobre els comtats de Rosselló i Cerdanya —ocupats aleshores en part per França— en canvi, però, d’admetre per part de Joan II la neutralització dels comtats mentre no pagués el deute contret de 200000 escuts, el qual s’obligava a satisfer abans d’un any Les hostilitats recomençaren, tanmateix, l’any següent