Resultats de la cerca

Pertanyia a la comunitat jueva de Barcelona Jaume II de Catalunya-Aragó l’envià a Tilimsen com a ambaixador per tal d’obtenir del soldà Otman el pagament del tribut anual concertat amb Pere II de Catalunya-Aragó, el 1277, i que havia caigut en desús La gestió topà amb la negativa del soldà

Des del 1854 lluità contra els liberals i durant la guerra de Reforma 1858-60 aconseguí els primers èxits contrarevolucionaris Exiliat a Cuba i a Europa, tornà el 1863 i collaborà amb l’emperador Maximilià, com a ambaixador i com a general de les forces imperials Capturat a Querétaro, fou afusellat juntament amb Maximilià

Influït per la Institución Libre de Enseñanza, catedràtic de dret polític a Granada i després a Madrid, s’oposà que el PSOE ingressés a la Internacional Comunista Membre del govern provisional de la República, fou després, successivament, ministre d’instrucció pública, d’estat i ambaixador a Washington durant la guerra civil de 1936-39

La seva fidelitat en la guerra entre el rei i la Generalitat li valgué l’atorgament de tots els fruits, drets i emoluments de la castellania de Vilanova i la Geltrú 1464 que pertanyien a Joan de Montbui, contrari de Joan II Dos anys més tard fou enviat com a ambaixador extraordinari a Itàlia

Baró i, des del 1711, primer comte de Dartmouth Fou secretari d’estat de la reina Anna d’Anglaterra el 1713 intentà, per mitjà de l’ambaixador anglès a Madrid, lord Lexington, que Felip V de Castella prometés de respectar les constitucions de Catalunya En morir la reina 1714, es retirà de la política

Empresonat pel fet de no acceptar Josep Bonaparte, fugí a Cadis, on fou nomenat ministre d’estat 1812-13 Passà al bàndol absolutista i féu costat a Ferran VII 1814 Representant al congrés de Viena, la seva gestió fou molt desafortunada fou substituït el 1817 Destituït d’ambaixador a Nàpols i a Roma, es passà al carlisme

Duc de Giovenazzo i príncep de Cellamare Durant la guerra de Successió fou partidari de Felip V Alberoni el nomenà ambaixador a París i, al servei de les ambicions de Felip V envers la corona francesa, conspirà contra el regent duc d’Orleans Descoberta la conspiració, tornà a la península Ibèrica, on fou nomenat virrei de Navarra 1718

Visqué molt de temps a Mallorca, on era canonge Fou conseller i ambaixador de Jaume II de Catalunya-Aragó a la cort francesa i a la d’Avinyó 1304-18 És autor d’alguns tractats polítics, un dels quals sobre la renúncia a la dignitat papal, titulat Quaestiones de potestate papali et potestate ecclesiastica disputatae , i de poesies llatines

Fou ministre de colònies 1893-95 i d’afers estrangers 1898 La seva política tendí a l’aïllament d’Alemanya, i així afavorí la Triple Entesa Fou ministre de marina 1911-13 i ambaixador a Peterburg 1913-14 Novament nomenat ministre d’afers estrangers 1914-15, hagué de dimitir a causa del fracàs de la seva política búlgara

Diputat 1784 i ministre de finances 1786, fou nomenat governador general de l’Índia 1797-1805, on eliminà la influència francesa, i amplià les possessions britàniques Tornà a la Gran Bretanya, i fou ambaixador a Madrid 1808-09, ministre d’afers estrangers 1809-12 i lord lloctinent d’Irlanda 1821-28 i 1833-34 Impulsà una política liberal