Resultats de la cerca
Es mostren 326 resultats
Decèbal
Història
Darrer rei dels dacis (87-106).
Durant el seu regnat, Dàcia assolí un moment de gran prosperitat Organitzà i dirigí la defensa dàcia enfront de l’expansió romana, i obtingué unes quantes victòries sobre els romans l’any 89 hagué de signar amb Domicià una pau, favorable, però, als dacis, i finalment, malgrat l’heroica resistència, fou derrotat per Trajà en dues campanyes 101-102 i 105-106 Per evitar la humiliació de la captivitat, se suïcidà
Yūsuf I de Granada
Història
Rei de Granada, setè de la dinastia nassarita (1332-54).
Assolí el poder en ésser assassinat el seu germà Muḥammad IV Enfrontat a Alfons XI de Castella-Lleó, ajudat pels benimerins del Marroc, derrotà l’estol castellà a Tarifa 1340, però fou vençut a El Salado 1340 per una coalició de castellans i portuguesos, en la qual també participaren forces de la corona catalanoaragonesa Durant el seu regnat hom construí una bona part de l’Alhambra de Granada
Abraham de Tubières
Història
Militar
Militar.
Duc de Cailus Assolí el grau de tinent general i lluità en els exèrcits de Felip V a Itàlia El 1737 fou nomenat capità general de València i president de la seva audiència, càrrecs que exercí fins a la seva mort Inicià — per ordre de Felip V — la pràctica de vendre els càrrecs públics de la ciutat Durant el seu mandat fou fundada l’Acadèmia Valenciana, que presidí nominalment
Diego García de Paredes
Història
Militar
Militar.
Assolí una fama llegendària per la seva força i pel seu esperit cavalleresc i intervingué en la conquesta de Granada 1485-92 Fou el cap de la guàrdia del papa Alexandre VI, serví a l’exèrcit del Gran Capità en les campanyes d’Itàlia i lluità contra els turcs a Cefalònia Ferran el Catòlic el féu marquès de Cornetta Acompanyà Carles V en les primeres campanyes Escriví una autobiografia, publicada el 1613
Antoni Vidal
Història
Militar
Militar.
Fou coronel de fusellers Lluità a favor del rei arxiduc Carles III durant la guerra de Successió El 1713 formà part de l’expedició del diputat militar d’AFde Berenguer i de Novell, i en arribar l’hivern se'n separà amb un destacament que s’establí a les muntanyes de Prades per formar-hi un nou punt de resistència contra els Borbó Assolí èxits a Montblanc i a Falset, on fou ferit de mort
Joan Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i d’Oms
Història
Militar
Militar.
Tercer marquès de Castelldosrius i baró de Santa Pau Fill de Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Lanuza Succeí el seu germà Fèlix Passà al Perú amb el seu pare, que el nomenà capità de les seves guàrdies d’alabarders 1707-10 Tornà a Espanya el 1734 i fou destinat a Ceuta fins el 1737 En morir era mariscal de camp, grau que assolí el 1747, i fill illustre de Mallorca
Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i de Cartellà
Història
Militar
Militar.
Quart marquès de Castelldosrius, baró de Santa Pau i comanador de Bastimentos de Montiel a l’orde de Sant Jaume 1786 Fill i successor de Joan Manuel de Sentmenat-Oms de Santapau i d’Oms Assolí el grau de tinent general el 1791 i fou governador i capità general de Mallorca 1793-96 El 1759 havia contret primer matrimoni amb Mercedes de Avellaneda y Arias del Castillo, marquesa de Valdecañas i de Torremayor
Aléxandros Papagos
Història
Militar
Política
General i polític grec.
Participà en les guerres balcàniques i, durant la Segona Guerra Mundial, després de dirigir la campanya d’Albània contra les forces invasores, animà la resistència contra l’Eix Fet presoner i deportat a Alemanya, en ésser alliberat fou elevat pel govern grec al rang de mariscal 1947 L’any 1949, amb poders especials, acabà la guerra civil Tres anys després, assolí la presidència del govern i imposà a Grècia una política filooccidental
Martinengo
Història
Família comtal bresciana, probablement descendent dels comtes de Bèrgam longobards.
Els seus membres, a partir del s XIII, adquiriren fama com a estrategs i enginyers militars —Nestore 1548-~ 1630, i el seu cosí Gerolamo, constructor del bastió Martinengo a les muralles de Càndia— i condottieri — Cesare Martinengo , mort el 1461, i Francesco Martinengo Colleoni 1548-1621— al servei de Milà i de Venècia Dividida en diverses branques a la fi del s XIV, la família assolí la màxima esplendor durant el s XV
Mosaddeq
Història
Política
Polític iranià.
Fou ministre de Justícia 1920, de Finances 1921 i d’Afers Estrangers 1923 i diputat 1923-27 Retirat de la política i empresonat 1938-43 amb motiu de la prohibició del partit procomunista Tudeh 1949, fundà el Front Nacional Primer ministre 1951, nacionalitzà el petroli 1952 i assolí plens poders, però fou deposat 1953 pel general Zahedi d’acord amb la CIA i jutjat La pena de mort li fou commutada per presó
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina