Resultats de la cerca
Es mostren 186 resultats
Šamši-Adad I
Història
Rei d’Assíria (~1813 — 1781 aC).
Malgrat no ésser assiri, aconseguí de fer-se amo del país, el qual convertí en la més gran potència del Pròxim i Mitjà Orient Després de sotmetre l’alta Mesopotàmia, conquerí Mari i s’estengué per l’E fins al territori d’Ešnunna i el dels guti i turukkian, poblacions del Zagros Al NW s’alià amb els prínceps siris de Karkamiš i de Qatna per tal de contrarestar el poder del regne d’Iamhad Alep Posà el seu fill gran, Išme Dagan, a Ekallatum perquè controlés la frontera est, on es trobava el seu principal enemic, Ešnunna, i el petit, Iasmah-Ahad, a Mari frontera oest El seu alt…
Robert Arthur Talbot Salisbury
Història
Polític britànic conservador.
Fou secretari per l’Índia en els gabinets de Derby 1866-67 i Disraeli 1874-78 Ministre d’afers estrangers, s’ocupà de moderar l’expansionisme rus i, més tard, des del seu càrrec de primer ministre 1885, orientà la seva acció política cap al desenvolupament de l’imperi Britànic defensà la unitat búlgara enfront d’una Europa hostil annexà l’Alta Birmània a l’Imperi impulsà la colonització de l’Àfrica Kenya i Uganda, 1888 Zanzíbar, 1890 Nigèria i de l’Orient Mitjà Xipre, Egipte Durant el seu tercer ministeri hagué d’orientar-se cap a Europa, a cercar uns difícils acords que…
mostra d’armes
Història
Parada, desfilada de gent d’armes per a recomptar-la, per a exercitar-la o per a examinar-la.
Solia celebrar-se en diades determinades, i en particular quan corria la veu d’algun perill Era convocada per mitjà d’una crida del batlle normalment a suggeriment dels jurats, del procurador senyorial o del governador, com en el cas de Mallorca Cada cap de casa tenia l’obligació de posseir les armes corresponents defensives Una vegada presa la relació, aquesta era tramesa al lloctinent o virrei cada cap de casa havia de declarar, després d’un jurament previ, quants homes propis hi havia a casa seva, per tal de saber el nombre total d’homes útils Les mostres es feien amb so de…
Deutsche Anarcho-Syndicalisten
Història
Organització, fundada el 1934 a Barcelona, que agrupava els anarcosindicalistes alemanys exiliats de nazisme.
Amb l’esclat de la Guerra Civil Espanyola, el DAS es federà amb la FAI, i assumí la gestió dels assumptes alemanys a Barcelona La seves principals tasques foren la vigilància sobre els residents alemanys a la ciutat sospitosos de connivències amb el nazisme i, en segon lloc, coordinar la incorporació dels voluntaris alemanys al front, operació que vehiculà per mitjà de la centúria Erich Mühsam dins la Columna Ascaso Les activitats del DAS cessaren arran dels fets de maig del 1937, a partir dels quals la delegació a Barcelona del KPD Kommunistische Partei Deutschlands s’imposà en…
bandeira
Història
Expedició exploratòria amb finalitats econòmiques, anomenada també entrada,
empresa pels colons del Brasil, sobretot pels de Sāo Paulo, del s XVI al XVIII.
Originades en les accions defensives contra els atacs indígenes veïns, des de la fi del s XVI prengueren el caràcter de cacera d’indis fets esclaus per a llur venda a les zones sucreres, mancades de mà d’obra molt especialment Pernambuco des del darrer terç del s XVII també hi intervingué l’atracció dels jaciments aurífers i diamantífers La influència de les bandeiras traspassà els límits portuguesos i fou un mitjà eficaç de penetració portuguesa pel camí dels fets consumats Els capitosts més famosos, gairebé llegendaris, foren António de Leāo, António Raposo Tavares, Fernāo Dias Pais,…
Dwight David Eisenhower
© Fototeca.cat
Història
Militar
General i estadista nord-americà.
Durant la Segona Guerra Mundial dirigí el desembarcament aliat al nord d’Àfrica 1942, la campanya de Tunísia i els desembarcaments de Sicília i Itàlia 1943, el desembarcament de Normandia 1944 i les operacions que portaren a la fi de la guerra Fou cap d’estat major de l’exèrcit 1945 i comandant suprem de les forces de l’OTAN 1950-52 Candidat pel partit republicà, el 1952 assolí la presidència dels EUA, i fou reelegit el 1956, però sense majoria al Congrés Encarregà la seva política exterior a John Foster Dulles , i el 1957 exposà la doctrina Eisenhower , que preveia la intervenció nord-…
imperi de Nicea
Història
Imperi fundat a la ciutat de Nicea per Teodor I Làscaris el 1204, després de la conquesta de Constantinoble pels croats; durà fins el 1261.
Intentà de representar la continuïtat i la legitimitat de l’imperi Bizantí caigut, i arribà a abraçar els territoris de Lídia, Bitínia, una part de la Frígia i algunes illes de l’Egea entre les quals Rodes Fou regit per cinc emperadors Teodor I Làscaris, Joan III Ducas Vatatzes, Teodor II, Joan IV i Miquel VIII Paleòleg, que estigueren en lluita constant contra els usurpadors llatins i que, per mitjà de pactes i d’aliances amb altres potentats els tsars de Bulgària, els dèspotes de l’Epir, els reis de Tessalònica, els soldans seljúcides d’Iconi, els venecians i els genovesos,…
Peel Act
Història
Llei de Robert Peel, aprovada pel parlament britànic el 1844, amb la qual volia enfrontar-se a la sèrie de crisis periòdiques i, sobretot, a les freqüents fallides bancàries.
Consistia, fonamentalment, en la reserva de l’emissió de bitllets a un sol banc i en la cobertura íntegra de les emissions per moneda metàllica o lingots, amb l’excepció d’una petita fracció constant, representada a les caixes del banc per valors de l’estat El sistema perdurà substancialment fins a la Primera Guerra Mundial, sotmès, però, des del primer moment, a un procés de desgast així, el 1847, el Banc d’Anglaterra hagué de demanar al Tresor l’autorització de sobrepassar el volum legal de bitllets El segon element de la Peel Act equival a l’anomenat currency principle de la Currency…
Aleix I Comnè
© Fototeca.cat
Història
Emperador de Bizanci (1081-1118).
Fill del curopalata Joan Comnè i nebot de l’emperador Isaac I Amb els seus germans, oposats als Ducas, arribà a imposar-se en la revolta del 1081, que portà Aleix al tron Obtingué la submissió de Bitínia 1081 lluità contra el normand d’Apúlia, Robert Giscard, que envaí l’Epir, i contra el fill d’aquest, Boemond I, príncep d’Antioquia a la Tràcia, contra els petxenegs 1091, i a l’Àsia Menor, ajudat pels primers croats el 1096, contra els turcs seljúcides Pactà amb Venècia i Pisa, fet que inicià la prosperitat de les repúbliques italianes per l’Orient Mitjà, on els bizantins anaven…
Eduard Julià i Martínez
Història
Erudit.
Doctor en filosofia i lletres, fou professor de literatura a instituts d’ensenyament mitjà a Osca, Castelló de la Plana i Madrid Especialitzat en la història de la dramatúrgia espanyola, dedicà una atenció preferent a la producció d’autors valencians i a l’estudi del funcionament del teatre a València durant els ss XVII i XVIII Reedità les obres de Guillem de Castro 1925 i de Joan Timoneda 1947, així com una selecció en dos volums de Poetas dramáticos valencianos 1929, i, ja en un altre nivell, alguns texts menors, de poesia o narració, com la Cosquilla del gusto, Bureo de las…
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina