Resultats de la cerca
Es mostren 14714 resultats
baronia de Lloseta
Història
Jurisdicció senyorial confirmada el 1634 i concedida amb plena jurisdicció a Miquel Lluís Ballester de Togores i de Sales, primer comte d’Aiamans, que els seus avantpassats posseïen des de la conquesta de Mallorca.
Seguí les vicissituds del comtat d'Aiamans
Llorac
Història
Antiga alqueria islàmica del terme de Lloret de Vistalegre (Mallorca), situada al S del nucli urbà.
el Llor
Història
Antiga quadra del municipi de Sant Boi de Llobregat (Baix Llobregat), al NW de la vila.
Adossada a l’antiga torre de Llor , esmentada ja al segle X, hi ha la capella de Santa Bàrbara del Llor , abandonada d’ençà de la destrucció del 1936
verguer que escombra
Història
Funcionari municipal barceloní encarregat de la neteja de les dependències municipals.
verguer
Història
Funcionari que portava com a insígnia una verga o bastó i acompanyava els magistrats municipals o n’acomplia les ordres.
A Barcelona els verguers dels cavallers tenien per missió de convocar els consellers a domicili, d’avisar els jurats i de precedir els consellers en les cerimònies oficials/> El càrrec perdurà fins a la Nova Planta
ventós
Història
Nom del sisè mes del calendari republicà francès, corresponent a l’interval del 19 de febrer al 20 de març.
vènet | vèneta
Història
Individu d’un poble de procedència il·lírica, establert als primers segles de l’era cristiana a les terres del litoral adriàtic, al NE d’Itàlia.
Vivien humilment, de la pesca, la sal i el conreu de les hortes El nucli urbà més important fou el que esdevingué ciutat de Pàdua Practicaren el comerç i s’aliaren amb els romans, amb els quals lluitaren contra les tribus de la Gàllia 225 aC i durant la segona guerra Púnica Les invasions dels bàrbars, especialment la dels huns segle V i la dels longobards segle VI, foren causa de la migració vèneta des de la terra ferma cap a les illes de la llacuna adriàtica, on fundaren Venècia, i des d’aleshores llur història es confon amb la història de la ciutat i de la república
venda
Història
Partida dels antics quartons d’Eivissa i, des de llur creació l’any 1785, de les modernes parròquies o termes rurals d’Eivissa i de Formentera, que comprèn diverses caseries disseminades.
Des del segle XVIII, que apareix aquesta denominació, fins al segle XX, el nombre de vendes ha anat creixent a causa de l’augment de població i de les noves necessitats Actualment les parròquies eivissenques es divideixen en tres o més vendes
venda
Història
Reunió de carbonaris que constituïa l’element bàsic de llur estructura organitzativa com a societat secreta dirigida per una venda alta o consell suprem (carbonarisme).