Resultats de la cerca
Es mostren 278 resultats
Artur Mor i Roig
Història
Política
Polític.
A sis anys, emigrà amb la família a l’Argentina i s’establí a San Nicolás de los Arroyos, província de Buenos Aires Hi cursà estudis de dret a la Universitat del Litoral, on es llicencià Dedicat també al periodisme, fou director del periòdic Libertad Ingressà al Partit Radical Més tard, fou diputat, senador i president de la Cambra de Diputats Formà part del govern argentí, en exercir com a ministre de l’Interior durant la presidència del General Lanusse Morí a conseqüència d’un atemptat
George Alfred Brown
Història
Estadista britànic.
Del 1936 al 1944 organitzà i dirigí la Transport and General Worker's Union Diputat laborista el 1945, fou ministre d’obres públiques des de l’abril del 1951 fins a la derrota laborista, a les eleccions, el mateix any Succeí Aneurin Bevan 1960 com a vicelíder del grup parlamentari laborista i fou representant d’Anglaterra 1960-63 a l’assemblea consultiva del consell d’Europa Ministre d’economia 1964-66 i d’afers exteriors 1966-68, trencà amb el partit laborista el 1976 i ingressà al partit socialdemòcrata el 1982
Adolf Eichmann
Història
Política
Dirigent nazi.
Ingressà al partit el 1933, i es distingí aviat en les files de les SS Després d’haver organitzat la matança dels jueus austríacs a Viena 1938, el 1940 fou declarat principal responsable de l’exterminació dels jueus d’Alemanya i dels països ocupats Fou condemnat en rebellia pel tribunal de Nuremberg, però aleshores ja s’havia refugiat probablement a l’Amèrica del Sud Localitzat pels serveis especials israelians, fou capturat a Buenos Aires l’any 1960 i traslladat secretament a Israel, on fou de nou jutjat 1961 i executat 1962
Joan Dorda i Morera
© Fototeca.cat
Història
Política
Polític i crític d’art.
Es llicencià en dret el 1878 Fou alcalde de València 1891 i 1899-1900 i governador civil de Castelló de la Plana i de Barcelona 1900 El 1896 ingressà a l’Acadèmia de Sant Carles, i la presidí del 1911 al 1928 reformà el museu de l’entitat i inicià la publicació d' Archivo de Arte Valenciano 1915, en la qual collaborà Presidí també la Societat Filharmònica de València Fou cònsol d’Holanda a València i membre de les acadèmies de San Fernando, de Madrid, i de San Luca, de Roma
Eduard Saavedra i Moragas
Arquitectura
Història
Enginyer, arquitecte i arabista.
El 1851 es graduà d’enginyer de camins, canals i ports i el 1870 d’arquitecte Fou enginyer titular de la província de Sòria i hi projectà el ferrocarril de Torralba a Sòria Establí l’emplaçament de l’antiga Numància 1863 Exercí diversos càrrecs públics i el 1878 ingressà a l’Academia Española també fou membre de l’Academia de la Historia, de la de San Fernando, etc Publicà Teoría de los puentes colgantes 1854, La Geografía de España de Edrisi 1881, Estudio sobre la invasión de los árabes en España 1892, etc
Joaquín Ruiz de Porras
Història
Militar
Militar castellà.
Ingressà al cos d’artilleria Participà en la conquesta de Menorca 1782 i en l’expedició contra Alger 1784 A Mallorca collaborà a l' Aurora Patriótica Mallorquina 1812-13 Participà en l’alçament constitucional del març del 1820 més tard fou governador militar de Barcelona A l’abril del 1820 fou fet membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona i el 1821 en fou nomenat president El 1822 fou capità general de Catalunya Fou destituït de l’exèrcit en caure el govern liberal 1823, però el 1826 fou rehabilitat
Juan Bautista Topete y Carballo
Història
Marí i polític castellà.
De família marinera, ingressà ben jove a la marina i participà en les guerres d’Àfrica 1860 i del Pacífic 1865-66 Membre de la Unió Liberal, fou diputat 1862 i inicià el moviment revolucionari que destronà Isabel II, en pronunciar-se amb la seva esquadra, a Cadis, el 18 de setembre de 1868 Partidari del duc de Montpensier, participà en diversos governs del període revolucionari com a ministre de marina i d’ultramar, i s’oposà al pronunciament de Sagunt Acceptà més tard la Restauració i fou nomenat senador i vicealmirall 1881
Alfred von Tirpitz
Història
Almirall i polític alemany.
Ingressà a la marina 1865, on destacà pels seus dots d’organitzador i arribà a ésser cap d’estat major 1892-96, ministre de marina 1897-1916 i gran almirall 1911 Impulsà una ambiciosa política de construccions navals i aconseguí que, a l’inici de la Primera Guerra Mundial, l’armada alemanya fos la segona del món En no aprovar el govern els seus projectes d’utilitzar a fons la potència naval i intensificar la lluita submarina, dimití 1916 Com a líder nacionalista fou diputat al Reichstag 1924-28
Antonio Palomares Vinuesa
© Congreso de los Diputados
Història
Política
Polític.
Establert a França el 1939, el 1943 participà en els moviments de resistència al règim de Franco a través de la Unión Nacional, agrupament de republicans, socialistes i comunistes El 1944 ingressà en la IX Brigada de guerrillers espanyols a França L’any 1958 tornà a l’Estat espanyol i treballà, clandestinament, amb Julián Grimau Des del 1965 assumí la secretaria general del PCE al País Valencià, càrrec ratificat el 1976 i que ocupà fins a la celebració del Primer Congrés del Partit Comunista del País Valencià, el 1978 Fou diputat a corts 1979-82
Miquel dels Sants
Història
Nom amb què és conegut Miquel Argemir i Mitjà.
Era fill d’un notari vigatà oriünd de Centelles El 1602 ingressà al convent de trinitaris calçats de Barcelona i el 1608 al convent dels trinitaris descalços d’Oteiza Pamplona Estudià a Alcalá de Henares, Baeza i Salamanca Fou president i ministre del convent de Valladolid 1622-23, on morí amb fama de sant i de místic Hom li atribueix dinou octaves i un tractat, tot en castellà Fou beatificat el 1799, i canonitzat el 1862 És patró de Vic La seva festa se celebra el 5 de juliol
Paginació
- Primera pàgina
- Pàgina anterior
- …
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- 10
- 11
- 12
- 13
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina