Resultats de la cerca

Filla de Carles III el Noble i d’Elionor de Castella, el 1402 es casà amb Martí el Jove , rei de Sicília, del qual tingué un fill 1406, Martí, que morí infant En morir Martí el Jove, Blanca romangué a Sicília com a vicària i lloctinent reial 1409-15 No aconseguí de dominar els barons de Sicília, que es dividiren en dues faccions rivals, capitanejades l’una per Sanç Roís de Liori, en la qual se sostingué la reina, i l’altra per Bernat de Cabrera La situació es complicà en morir el rei Martí l’Humà, hereu del seu fill a la corona siciliana La persona de la reina fou cobejada pels qui pretenien…

Primer duc d’Escalona 1472, marquès de Villena, mestre de l’orde de Sant Jaume 1467-74 i administrador del de Calatrava Era fill d’Alfonso Téllez Girón Girón i de María Pacheco, senyora de Belmonte, de la qual fou hereu Fou patge del futur Enric IV de Castella aviat el dominà i el féu instrument polític per combatre Joan II de Castella i Álvaro de Luna 1441, bé que després lluità a favor d’aquests a la batalla d’Olmedo el 1445, cosa que li valgué l’important marquesat de Villena El 1448 se'n distancià i oferí a Alfons IV de Catalunya-Aragó, que el feu cavaller de l’orde de la Gerra 1449, el…

Adquirí experiència militar a la guerra Gran, i sembla que aleshores aprengué el català El 1808 aixecà una guerrilla contra els francesos que esdevingué un veritable exèrcit semiregular Home d’una gran força física i d’un coratge i una intelligència notables, per la seva rapidesa de moviments i el braó dels atacs fou molt temut entre els francesos, i hom en féu un ídol popular arreu de la Península Actuà principalment per terres de Conca i Guadalajara un dels seus perseguidors més tenaços fou el general Hugo, pare de l’escriptor Participà en la defensa d’Alcalá de Henares, i entrà als Països…

Traductor castellà resident a València almenys des del 1515 Hi publicà diverses traduccions al castellà del català Gamaliel , 1522 i del llatí Epístolas de sant Jeroni 1515, Los triunfos d’Apià d’Alexandria 1522, amb una epístola proemial dedicada a exaltar les gestes del marquès de Cenete Rodrigo de Mendoza en la seva actuació contra els agermanats, Libro de los hechos del rey don Alonso del Panormita 1527, la Crónica d’Aragón de Marineo Sículo 1524, L’Enchiridion d’Erasme 1528, traduït per manament de l’arquebisbe de Sevilla Alonso Manrique, seguit d’un recull de texts traduïts sobre el…

Seguí la carrera judicial, i a 28 anys ja era alcalde del crim de l’audiència de Catalunya, a Barcelona Del 1785 al 1790 recorregué el Principat de Catalunya, i anotà curosament les seves observacions en un Diario de los viajes hechos en Cataluña que romangué inèdit i fou publicat el 1973 a cura de Ramon Boixareu, probablement amb la finalitat d’informar el govern sobre la situació econòmica del país Tornà a Madrid 1791-94, però fou novament enviat a Catalunya amb motiu de la Guerra Gran 1794-95 El 1795 fou nomenat membre del Consell de Castella Féu un viatge per Andalusia 1796-…

El 1336 fou concertat el seu enllaç amb el príncep Joan després Joan I de Castella , però el casament, per l’hostilitat que hi tingué la seva mare, no fou celebrat a Sòria, el 1375 fins després de la mort d’aquesta, arran de la pau d’Almazán Fou la mare d’ Enric III de Castella i de Ferran I de Catalunya-Aragó , el qual feu valer els seus drets al tron com a fill seu Els seus súbdits castellans l’anomenaren la reina santa

Quart duc d’Arcos, marquès de Zahara, comte de Bailèn i de Casares i cavaller del Toisó d’Or Fou lloctinent de València del 1642 al 1645 hi organitzà un cos armat de deu mil homes per a fer cara a les possibles repercussions al País Valencià de la guerra dels Segadors, tropes que reuní amb la condició que no lluitarien fora de les terres valencianes En 1646-48 fou virrei de Nàpols, on hagué de fer cara a l’alçament de Masaniello Estigué casat amb una filla del duc de Sogorb i Cardona

Combaté a Tunis, i el 1537 anà a Amèrica amb Pero Ansúrez Participà en la conquesta de Xile, de primer amb Diego de Almagro i després amb Pedro de Valdivia Aquest el nomenà lloctinent seu el 1547, i féu diverses expedicions al S En morir Valdivia, diverses ciutats xilenes no el reconegueren això no obstant, fou nomenat corregidor i justícia major de Xile 1556 Combaté els araucans, amb poca fortuna, malgrat la seva victòria sobre el capitost Lautaro Governador des del 1558, consumí el seu càrrec en les operacions contra els indis

Era comandant de la guàrdia d’assalt a Madrid en iniciar-se la guerra civil de 1936-39, i intervingué en el setge de l’alcàsser de Toledo, en l’organització del cinquè regiment, en la defensa de Madrid i en la batalla del Jarama, on comandà el tercer cos d’exèrcit amb el grau de tinent coronel El mes de maig del 1937, i fins el novembre, es féu càrrec dels serveis d’ordre públic a Barcelona, on actuà contrà els membres del POUM, i ascendí a coronel Governador d’Alacant, on dirigí l’evacuació de personalitats rellevants del Front Popular, al març del 1939 fou fet presoner per les forces del…

Comte d’Atalaya Lluità a favor del primer Carles III Aquest el nomenà virrei de Sardenya 1713-17, on hagué de superar dificultats econòmiques, causades per l’arribada de refugiats del Principat 1714 i de Mallorca 1715, en caure en mans de Felip V Ho resolgué amb emprèstits forçosos