Resultats de la cerca
Es mostren 14714 resultats
dinastia tertèrida
Història
Dinastia que regnà a Bulgària, després de l’asènida, del 1280 al 1323, fundada per Jordi I, que s’acabà amb Jordi II.
terratge
Història
Dret que cobraven els rectors als seus feligresos per donar sepultura.
Els antics cementiris eren tots en terreny eclesiàstic En algunes parròquies el rector tenia dret al millor vestit del difunt Consistia normalment s XIII-XVII en 4 o 5 sous i en algunes parròquies rurals en un parell de capons
termes
Interior de les termes romanes de Caldes de Montbui
© Fototeca.cat
Arquitectura
Història
Establiment públic de banys.
Senzilles construccions d’ús públic per a banys en deus d’aigües medicinals calentes, hom les troba en el món grec, amb una funció essencialment higiènica i terapèutica hom hi solia aplicar recomanacions i preceptes de la doctrina galènica Però la civilització romana, malgrat que també construí, parallelament, nombrosos establiments balneoteràpics per a cura d’aigües en fonts medicinals d’arreu del món romà, modificà radicalment tant l’edifici balneari com el mateix concepte de bany termal Així, a la ciutat de Roma i ja des d’època republicana les termes anaren adquirint una nova significació…
terç
Història
Política
En el carlisme, unitat superior de l’organització paramilitar del requetè.
tepaneca
Etnologia
Història
Individu d’un poble amerindi precolombí, del grup nahua, que vivia prop del llac Texcoco (Mèxic); amb capital a Azcapotzalco, en dominaren (s. XIII-XV) tota la conca fins que foren sotmesos pels asteques.
teoria
Història
A la Grècia antiga, nom donat a cadascuna de les delegacions oficials que les ciutats estat enviaren a les celebracions religioses i esportives (jocs olímpics, jocs nemeus, etc), per tal que hi portessin llur representació.
També foren anomenades teories les delegacions que les ciutats que havien instituït una nova festivitat enviaven a altres polis convidant-les a participar-hi
mesurer
Història
Funcionari municipal o reial (de la batllia general, de la intendència, al segle XVIII) que tenia per ofici de mesurar el blat o grans en general (mesurer de blat), l’oli, etc.
Els mesurers de Barcelona treballaven a la plaça del Blat, i els de València a la llotja del blat o almudí A Barcelona formaven una confraria sota l’advocació de la Santíssima Trinitat llur organització corporativa i llur consideració social eren molt semblants a les dels garbelladors A la ciutat de València existia també l’ofici de mesurer d’oli, dependent del municipi