Resultats de la cerca
Es mostren 103 resultats
Alexandre I de Rússia
Història
Tsar de Rússia (1801-25).
Després de participar en l’assassinat del seu pare, Pau I, inicià una política preconstitucionalista i illustrada, presidida per l’anglòfil Czartoryski senat amb dret a revisar les lleis, consell de ministres, reforma de l’ensenyament, abolició de la censura prèvia i de la tortura, etc El 1805 entrà a la tercera coalició contra França, però els seus exèrcits foren derrotats a Austerlitz desembre 1805, i més tard a Eylau i Friedland febrer i juny 1807 firmà la pau a Tilsit juny 1807 i a Erfurt octubre 1808, i es comprometé a mantenir el bloqueig continental contra la Gran Bretanya i a lluitar…
Temístocles
Història
Polític atenès.
De família modesta i de tendències radicals, assolí encara jove importants càrrecs públics i esdevingué general a 33 anys Fou l’inspirador d’importants reformes constitucionals, com l’ampliació de funcions dels estrategs i llur capacitació per a ésser reelegits en virtut dels coneixements tècnics que l’art militar exigia També fou ell qui s’adonà de les possibilitats d’Atenes per a esdevenir una potència marítima i s’esforçà a fer d’aquesta idea una realitat Abans de Marató havia ja efectuat la fortificació del Pireu, i la prolongació de la guerra amb Egina li donà motiu per a crear una…
Sinibald de Mas i Sans
Pintura
Història
Lingüística i sociolingüística
Literatura
Política
Viatger, diplomàtic, escriptor poliglot, lingüista i pintor.
Estudià idiomes, física i pintura Com a pintor, d’un Romanticisme idealitzant, retratà vers el 1830 Manuel de Cabanyes i Joaquim Roca i Cornet Publicà poesies 1831 i la tragèdia en prosa Aristodemo 1831 El 1831 féu una comunicació a l’Academia de la Lengua assenyalant la facilitat d’apropiar al castellà la versificació clàssica amplià la memòria en el treball El sistema musical de la lengua castellana 1832 La lectura dels viatges d’Alí Bei l’incità a anar a l’Orient recomanat per Fèlix Torres i Amat, obtingué a Madrid el suport dels ministres Zea Bermúdez, Martínez de la Rosa i Javier de…
sepulcre
Sepulcre romà de Lloret de Mar
© Fototeca.cat
Etnografia
Art
Història
Construcció fúnebre, excavada a terra o a la roca o erigida sobre el sòl, sovint solemne i monumental, de particular valor artístic o històric, il·lustre per la fama de la persona o persones que hi ha enterrades.
Com la resta de les obres d’art funerari, les construccions sepulcrals estan profundament vinculades a les idees i creences sobre la mort, a les implicacions simbòliques del fet de morir i a la mateixa concepció de la vida de les collectivitats que les van bastir Els tipus fonamentals i més qualificats de sepulcre elaborats en el curs de la història de les civilitzacions es poden concentrar en cinc el túmul , volum compacte i genèricament geomètric bastit damunt la sepultura o les cambres funeràries la mastaba i la piràmide egípcia, el tolos amb pseudocúpula cretenc i micènic, el petit turó…
qajarita
Història
Membre de la dinastia, oriünda dels qajarites, fundada per l’eunuc Āgā Muḥammad, que regnà a Pèrsia (1794-1925) fins que l’últim representant, Aḥmad Shāh, fou destronat per la família Pahlawī.
Membres de la dinastia qajarita Āgā Muḥammad 1794-1797 Fatḥ 'Alī Shāh 1797-1834 Muḥammad Mirza 1834-1848 Nāṣir al-Dīn 1848-1896 Muẓaffar al-Dīn 1896-1907 Muḥammad ‘Alī 1907-1909 Aḥmad Shāh 1909-1945
batalla d’Issos
Història
Enfrontament armat entre l’exèrcit macedoni d’Alexandre el Gran contra l’Imperi Persa de Darios III de Pèrsia, que s’esdevingué al S d’Anatòlia (actual Turquia) el 5 de novembre de l’any 333 aC.
heftalita
Història
Individu pertanyent a una tribu turcomongòlica provinent de l’Àsia central que, durant els ss V i VI, conquerí el Turquestan rus, exercí una forta pressió sobre Pèrsia i l’Índia i penetrà a l’Afganistan (484).
L’acostament d’aquesta població altaica cap a l’Occident coincidí amb el primer assentament dels turcs al Pròxim Orient
fenici | fenícia
Història
Individu d’un poble d’origen semític establert en una estreta faixa costanera de la Síria central (des del mont Carmel fins al riu Eleuter) vers l’any 3000 aC.
Els fenicis es dedicaren al comerç marítim i s’organitzaren en ciutats estat —que rivalitzaren entre elles— situades en llocs favorables per a la installació de ports resguardats Tir, Sidó, Trípoli, Biblos, Beirut, etc Al III millenni aC sorgiren contactes comercials amb els egipcis, que els sotmeteren militarment, després de la invasió dels hikses segles XV-XIV aC Les invasions dels “pobles de la mar”, que arruïnaren les civilitzacions de la Mediterrània oriental ~1200 aC, els alliberaren de la dominació egípcia, i començà l’època de prosperitat i d’expansió colonial de les ciutats fenícies…
rei
Història
Persona que exerceix la sobirania d’un regne.
El rei pot ésser rei electiu quan ha estat triat per elecció, rei hereditari quan assoleix el títol per dret d’herència, rei absolut sense limitació de tipus jurídic, generalment basat el seu poder en el dret diví, rei constitucional que té el poder definit per una constitució, rei associat quan rep el títol d’un altre rei —generalment el pare o un germà— per tal d’associar-lo a l’exercici del poder Hom parla de rei titular o nominal , en el cas d’una persona que porta el títol de rei d’un país perquè hi té o hi creu tenir drets, però no n'exerceix cap poder, i de rei de dret o de iure , o…
Alexandre el Gran
![](/sites/default/files/media/FOTO2/Alexander_the_Great_mosaic.jpg)
Representació d’Alexandre el Gran en un mosaic romà conservat al Museu Arqueològic Nacional de Nàpols
Història
Rei de Macedònia (336-323 aC), fill de Filip i d’Olimpíada.
Biografia Fou educat per Aristòtil, i ben aviat 340 aC el seu pare l’associà a les feines del govern nomenant-lo regent El 338 comandà la cavalleria macedònica a la batalla de Queronea Després de l’assassinat del seu pare, Alexandre heretà el regne a vint anys Tota la Grècia sotmesa per Filip s’alçà aleshores, però Alexandre donà prova de la seva força militar prengué i destruí Tebes, i es féu nomenar general en cap dels grecs, títol que ja havia estat donat al seu pare Consolidada així l’hegemonia macedònia, Alexandre quedava lliure per a començar la guerra contra Pèrsia El 334…