Resultats de la cerca
Es mostren 131 resultats
universitat
Història
Des del principi del s. XIII, col·lectivitat d’habitants d’una ciutat o vila, revestida d’una certa personalitat pública, premunicipal, a la qual eren reconeguts uns privilegis.
Gaudia d’una certa representació davant el poder reial o senyorial o davant tercers, personificada en els seus membres més destacats o prohoms , i per això era anomenada sovint universitas proborum hominum Aquesta significació perdurà durant l’edat mitjana i àdhuc en els temps moderns per a designar les municipalitats ja constituïdes i organitzades amb llurs propis consells i autoritats, especialment en llocs rurals universitats o comuns de parròquies o de districtes menors dins un terme jurisdiccional, i no és estrany que les comunicacions i els privilegis dels poders reial o…
eslau | eslava
Història
Esclau al servei dels àrabs del califat de Còrdova, a partir d’‘Abd-al-Raḥmān III.
Exercien la milícia, oficis de palau i àdhuc càrrecs lucratius N'hi hagué d’origen català
Aleksandr Andrejevič Bezborodko
Història
Estadista i diplomàtic rus.
Fou designat secretari de l’emperadriu Caterina II i prengué part en els acords secrets amb l’emperador d’Àustria Josep II El 1787 fou designat primer mandatari de relacions exteriors Menà una política pacificadora, àdhuc amb la França revolucionària
honor
Història
Dret català
Immoble o finca, tant rústica com urbana.
Aquest ús, recollit als Usatges, a les Constitucions de Catalunya i en ordinacions i reculls consuetudinaris, ha perdurat en escriptures públiques i títols de propietat, i àdhuc en mencions de l’actual registre de la propietat, com a ròssec de les titulacions antigues
Jules Simon
Història
Polític francès.
Successor de Victor Cousin a la càtedra que aquest ocupava a la Sorbona, fou el cap de l’ala moderada del partit republicà, mentre Gambetta ho era de l’ala radical Ministre en diversos ministeris i defensor constant de la llibertat, àdhuc per als seus adversaris Escriví diverses obres de caràcter polític i de filosofia
fidelitat
Història
A l’època feudal (ja des del s VIII), jurament que el vassall feia al senyor; així, el senyor podia assegurar el compliment dels deures del vassall i aquest podia reforçar la seva condició d’home lliure.
El sentit de la fidelitat fou tan arrelat a la Catalunya medieval, que, segons els tractadistes de l’època, que hom n'havia de tenir àdhuc als enemics, complint-los la fe donada En molts casos, les fórmules jurídiques lliguen la fidelitat amb la legalitat, ésser fidel i legal o lleial , o sia, amb exclusió de frau Segons els usatges i llurs comentaristes del s XIV, eren obligats a la fidelitat al comte de Barcelona o al rei tots els vassalls, àdhuc els de barons i cavallers, de ciutadans i de l’Església, encara que radiquessin en les jurisdiccions baronials Tant en les…
Ermengarda
Història
Comtessa de Cerdanya.
Muller abans del 967 del comte Oliba Cabreta Consta assíduament al costat del seu marit fins que aquest es retirà 988 a Montecassino Governà aleshores juntament amb els fills Bernat , Guifré i Oliba , àdhuc després d’enviduar, el 990 A partir de la segona meitat del 993 aquest govern indivís fou fraccionat i llavors actuà solament al Vallespir, sobre el qual tenia potser alguns drets especials com a esponsalici fins a la seva mort
emirat
Història
Territori governat per un emir.
L’extensió que assolí el món islàmic féu que alguns emirats, bé que l’emir era nomenat sempre pel califa, aconseguissin una independència de fet, en canvi del pagament d’un tribut Aquest fou l’origen de diverses dinasties locals, com l’aglàbida, alguna de les quals àdhuc trencà el lligam religiós amb el califa califat de Còrdova Actualment conserven el nom d’emirat alguns estats àrabs independents, com Qatar, Kuwait i els Emirats Àrabs Units
investidura
Història
En el règim feudal, acte pel qual un senyor lliurava un feu al seu vassall.
La investidura consistia en el lliurament d’un objecte que simbolitzava la potestat senyorial ceptre, anell, vara o d’objectes provinents del feu ram de flors, un grapat de terra, bàcul, i generalment la cerimònia era precedida del jurament de fidelitat i de l’homenatge L’intent, als ss XI i XII, dels senyors feudals, reis i emperadors de monopolitzar, juntament amb la investidura, la collocació de beneficis eclesiàstics i àdhuc la provisió de bisbats i abadies provocà l’anomenada lluita de les Investidures
dissentiment
Història
Declaració de disconformitat amb un procediment de gràcia o de justícia.
La podia fer qualsevol membre de les antigues corts catalanes, la qual, si era acceptada pel seu braç, podia retardar, o bé interrompre, les deliberacions de les corts esmentades o bé tots els procediments que concernissin afers de gràcia o justícia fins que hom arribava a una decisió i era retirat aleshores el dissentiment Aquest sistema fou utilitzat com a norma política per tal de fer pressió damunt el rei sobre un problema particular amb l’amenaça de tenir inactives les corts àdhuc setmanes
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- 9
- …
- Pàgina següent
- Última pàgina