dissentiment

m
Història

Declaració de disconformitat amb un procediment de gràcia o de justícia.

La podia fer qualsevol membre de les antigues corts catalanes, la qual, si era acceptada pel seu braç, podia retardar, o bé interrompre, les deliberacions de les corts esmentades (o bé tots els procediments que concernissin afers de gràcia o justícia) fins que hom arribava a una decisió i era retirat aleshores el dissentiment. Aquest sistema fou utilitzat com a norma política per tal de fer pressió damunt el rei sobre un problema particular amb l’amenaça de tenir inactives les corts àdhuc setmanes.