Resultats de la cerca
Es mostren 2 resultats
òmfal
Història
A l’antiga Grècia, terme (del grec omfalós, ‘llombrígol’) emprat per a indicar el centre d’una cosa (d’un escut, d’una entitat geogràfica, etc).
Era famós l' òmfal de la terra , a Delfos, on una gran pedra conservada a l’ingrés del temple d’Apollo marcava el punt de trobament de les dues àguiles enviades per Zeus des de les extremitats oposades de la terra
barres catalanes
Escut de Catalunya, amb les barres catalanes , segons disseny de Domènech i Montaner, al Palau de la Música Catalana (1905-08)
© Fototeca.cat
Història
Denominació habitual del senyal heràldic que constitueix l’escut català i la bandera catalana.
D’acord amb la nomenclatura heràldica, cal descriure-les, en el cas de l’escut, com, en camper d’or, quatre pals de gules i, en el cas de la bandera, en camper groc, quatre faixes vermelles Una llegenda n'atribueix la institució a l’emperador franc Lluís el Piadós, que dibuixà sobre l’escut daurat del comte de Barcelona Guifré el Pelós les barres vermelles amb quatre dits molls de la sang del comte, que rajava de les ferides rebudes en batalla contra els normands i en defensa victoriosa de l’emperador franc Aquesta llegenda apareix escrita per primera vegada en la Segunda parte de la Crónica…