Resultats de la cerca
Es mostren 6 resultats
Carlo Matteucci
Biologia
Història
Política
Fisiòleg i polític italià.
Al marge de la seva actuació política com a senador i ministre, dedicà una bona part de la seva vida a la investigació científica Autor d' Assaig sobre els fenòmens elèctrics dels animals 1840, continuà i aprofundí els treballs de Galvani sobre l’electricitat en els éssers vius
Francesc Nicolau i Pous
Història
Sacerdot i científic.
Llicenciat en teologia i ciències exactes, és professor de filosofia de la naturalesa a la Facultat Eclesiàstica de Filosofia de Barcelona i de matemàtiques i ciències al Seminari Menor Diocesà Ha destacat per una intensa activitat com a divulgador científic, tant per a infants a Cavall Fort com per a adults a Catalunya Cristiana Les seves collaboracions a aquesta darrera revista estan recollides en diversos llibres L’evolucionisme, avui 1984, Origen i estructura de l’univers 1985, La constitució de la matèria 1986, La cèllula i la reproducció dels éssers vius 1987 i El cervell i l’ànima…
exemple
exemple El símbol lul·lià de l' Arbre de Ciència , segons el manuscrit del s XV de la Biblioteca Ambrosiana de Milà; la vuitena branca a l’esquerra correspon a l' Arbre exemplifical
© Fototeca.cat
Història
Fet, imatge, sentència, etc, que, en la temàtica didàctica general de l’edat mitjana, hom adduïa amb funció clarificadora i d’aproximació.
La predicació s’integrava dins aquesta temàtica Als Països Catalans existí un dipòsit comú d’exemples trets de la Bíblia, de les vides de sants, de les obres clàssiques o de les faules, etc, d’on procedeixen els usats per Vicent Ferrer, que tenen el caràcter típic de la faula animalística, i per Francesc Eiximenis, entre altres Caràcter més personal tenen els exemples de Ramon Llull, que ell anomena també recontaments o proverbis, al Llibre de meravelles i principalment a l' Arbre exemplifical quinzena part de l' Arbre de Ciència , on arriba a personificar els éssers més…
tràfic d’esclaus
Història
Sociologia
Transport de negres africans a Amèrica per a ésser venuts com a esclaus.
Malgrat que, dirigit a Europa, ja existia a la baixa edat mitjana, cobrà nou impuls amb el descobriment d’Amèrica Els portuguesos foren els primers a dedicar-s’hi, des de llurs possessions de Guinea i Angola ben aviat foren seguits per holandesos, francesos i anglesos, que obtingueren contractes d'asiento amb la monarquia hispànica i crearen l’anomenat tràfic triangular ruta comercial La lluita contra el tràfic d’esclaus té molta relació amb la lluita per l’abolició de l’esclavitud esclau Després de les prohibicions establertes per diferents països la Gran Bretanya, per exemple, el 1807 i…
eó
Història
Religió
Entre els gnòstics, cadascun dels éssers eterns intermediaris entre la divinitat, de la qual procedeixen per emanació, i el món sensible, els quals, com més s’acosten a aquest, més es degraden.
màgia
Etnologia
Història
Ciència oculta que pretén de produir efectes amb l’ajut d’éssers sobrenaturals o de forces secretes de la natura i que pot ésser utilitzada per tothom qui en conegui les pràctiques.
Això la diferencia de la bruixeria Cal distingir la màgia blanca , anomenada també illusionisme, que té com a finalitat de fer fugir els mals esperits o de guarir les persones que n'han estat víctimes, i la màgia negra , que pretén de sotmetre els mals esperits i les forces sobrenaturals malèfiques per tal de fer-ne els instruments d’empreses homicides Al món antic hom considera que Pèrsia era el centre principal de les pràctiques de màgia L’Església considerà la màgia un producte del dimoni i prohibí als cristians que la practiquessin alguns però, ho continuaren fent A la Itàlia…