Resultats de la cerca

La mateixa Babilònia de l’última època rep sovint el nom de Caldea, pel motiu de la dinastia regnant

Fou visir del califa fatimita al-Mustanṣir Malgrat la pèrdua de Damasc 1076 davant els turcs, donà l’última flamarada de vitalitat a la ja decadent dinastia

Una llarga i costosa campanya contra Pèrsia 1576-90 menà a l’annexió otomana de Geòrgia, l’Azerbaidjan i Hamadan, però produí una crisi financera, per la qual Turquia hagué de concloure amb Anglaterra un tractat comercial 1583, molt avantatjós per a aquesta última

Fou secretari del partit socialdemòcrata i dirigent de la minoria antibellicista durant la Primera Guerra Mundial Condemnat a l’última pena per haver matat 1916 el primer ministre, el comte Stürgkh, fou amnistiat dos anys més tard, en caure la monarquia Arribà a secretari de la Internacional Socialista 1923

Apareix amb Pasqual I 819 Era escrit en lletres uncials o capitals, en dues ratlles, i anava precedit, o seguit d’una creu Quan s’escrivia tot seguit, sovint era autògraf del papa Sota Lleó IX 1049 es convertí en un monograma Hom el troba per última vegada sota Urbà V s XIV

A partir del 1283 apareix documentat al servei de Pere el Gran i de l’infant Alfons, i, per última vegada, el 1287 El 1285 participà en la composició d’una tençó política que féu Pere II contestant a Bernat d’Auriac, partidari de Felip l’Ardit de França, i que fou contestada, al seu torn, per Roger Bernat II, comte de Foix

Guardià dels convents franciscans d’Alaior, Ciutadella i Alcúdia i definidor de l’orde, escriví l' Archielogium vitae, doctrinae et martyrii Raymundi Lulli 1643, afegit, dos anys després, a l’edició de l' Ars generalis ultima de Francesc Marçal L’autor hi reivindicà l’ortodòxia de Llull Escriví, també, De rebus Majoricarum , obra perduda, i l' Epítome del reino baleárico , inclòs per Damián Cornejo a la Crónica seráfica 1686

Féu costat al cop d’estat de Von Papen contra el govern socialdemòcrata prussià 1932 Durant la Segona Guerra Mundial participà en les campanyes de Polònia, França i Rússia en aquesta última comandà el cos d’exèrcit del S que conquerí Ucraïna Fou cap del front de l’W 1942-44, en el qual després del desembarcament de Normandia fou substituït per Kluge Manà la darrera ofensiva alemanya de les Ardenes Empresonat després de la guerra, fou alliberat per motius de salut 1949

Diputat de la generalitat 1461-63 per l’estament reial, lloc des del qual intervingué en nombroses ocasions en la lluita contra la monarquia durant la guerra civil del 1462 al 1472 El 1463, en desacord amb la política del Consell del Principat, fugí de Barcelona i es dirigí a Perpinyà, on posseïa els seus béns patrimonials Fou cònsol d’aquesta última ciutat 1473-74 i animador de la resistència perpinyanesa durant el setge de les tropes franceses 1474-75 Lluí s XI li confiscà els béns

Fill d’immigrants extremenys, visqué a Figueres, on s’inicià en el periodisme El 1970 s’installà a Girona, on participà en l’equip de Presència , i escriví en diverses publicacions catalanes Fou coautor, amb NJ Aragó, de Girona grisa i negra 1972 i un dels fundadors de Punt Diari , on escrivia una columna a l’última pàgina, que fou recollida en un llibre d’homenatges pòstum, Quiosc Membre del PSC, fou regidor de Girona, diputat provincial i president del Consell Municipal de Sarrià de Ter El 1981 fou creat, a Girona, el premi de narració breu que duu el seu nom