Resultats de la cerca
Es mostren 14 resultats
germans Gaudents
Història
Nom amb què són coneguts els membres de l’orde dels germans cavallers de la benaurada Verge Maria Gloriosa.
Aquest orde fou fundat 1233 pel dominic Bartomeu de Vicenza per propugnar la pau interna d’Itàlia, fou posat sota la regla de sant Agustí —amb els vots de castedat conjugal, obediència i protecció de vídues i orfes— i fou aprovat per Urbà IV 1261 Les riques comendes feren degenerar la vida espiritual dels cavallers, els quals acabaren essent dits fratres gaudentes L’orde persistí, precàriament, fins al segle XVIII
aljama
Història
Comunitat de jueus o de sarraïns en terres cristianes.
A moltes de les principals ciutats de la península Ibèrica hi havia riques aljames, els membres de les quals solien habitar en un barri determinat call, jueria, moreria i es dedicaven generalment al comerç, al préstec usurari, al proveïment de l’exèrcit, etc Als Països Catalans es troben aljames documentades, regides per un batlle, a Barcelona, a Girona, a Lleida, a Perpinyà, a València, a Palma, a Tortosa, a l’Alguer, a Fraga, a Cervera, etc Algunes vegades les aljames jueves gaudien de grans privilegis i pagaven al rei determinats tributs concertats directament
sicilià | siciliana
Història
Individu d’un poble indoeuropeu que, procedent de les costes de Grècia, colonitzà l’illa de Sicília.
Bé que hom suposa aquesta terra habitada ja des del Plistocè, segons els antics, els qui li donaren una certa organització i un cert desenvolupament fins al moment de la colonització grega foren els sículs sícul i els sicans Ben poques són les notícies de llur civilització algunes restes de santuaris, prop de Palagònia i d’Hiblea, etc Quan els fenicis fundaven alguns centres a la costa occidental, arribaren els grecs de la Calcídica a partir del 735 aC, fundaren nombroses i riques colònies i, amb el desplaçament dels pobladors indígenes, imposaren a l’illa llur civilització i…
Guillem Ramon de Montcada
Història
Senyor de la baronia d’Aitona (Guillem Ramon (I) de Montcada).
Fill petit de Ramon I de Montcada, senyor de Tortosa, de qui heretà la senescalia 1188-1228 Promès el 1212 amb Constança d’Aragó, filla natural de Pere I de Catalunya-Aragó, li aportà en dot les riques baronies d’Aitona, Seròs, Mequinensa i Albalat de Cinca s’hi casà el 1222 El 1218 succeí el comte Sanç de Provença-Rosselló en la procuradoria del regne Fou un dels dirigents de la facció nobiliària dels “quatre Montcada” 1224 que lluità contra el rei, el partit dels Cardona i els Cabrera, en especial el vescomte GuerauIV de Cabrera, usurpador del comtat d’Urgell
pancaritat
Història
A Porreres (Mallorca) repartiment de pa que a les cases riques hom feia als pobres del poble el dissabte de Pasqua.
comenda
Història
Dret canònic
Administració o custòdia d’una església vacant per un clergue que en percebia les rendes o provisió d’un benefici regular atorgat a un secular, amb dispensa de la professió religiosa.
La comenda era temporal quan era donada per un temps limitat, generalment fins que el bisbat, l’abadia o qualsevol altre benefici eclesiàstic fossin coberts definitivament, i en aquest cas el comendatari no tenia dret sobre les rendes La comenda perpètua donava dret al comendatari de fruir de les rendes i dels benifets, com a veritable prelat o beneficiat L’ús d’encomanar a un bisbe el govern d’una altra diòcesi ja era vigent sota Gregori el Gran Concessions anàlogues, especialment en abadies, foren nombroses des del període carolingi L’ús esdevingué un abús i s’estengué sobretot durant el…
Partido Andalucista
Història
Organització política creada pel juliol del 1976 enquadrant diversos nuclis andalusistes sorgits d’ençà del 1965 i que, el 1973, s’estructuraren en l’Alianza Socialista de Andalucía.
Partint d’un regionalisme popular-proletari que associava la idea d’autonomia a les de reforma agrària, retorn de l’emigració, etc, desembocà en un nacionalisme de tons tercermundistes que responsabilitzava les zones riques de l’Estat espanyol Catalunya, País Basc de l’empobriment andalús Sota la direcció d’Alejandro Rojas Marcos, adoptà el nom de Partido Socialista de Andalucía, fou membre de la Federació de Partits Socialistes i, després d’una fracassada coalició amb el PSP 1977, el 1979 obtingué un considerable triomf i 5 diputats a corts La seva tortuosa política d’aliances,…
patrici | patrícia
Història
A la Roma antiga, membre de la família dels patres, pertanyent a la classe dominant, que gaudia, com a noble, de tots els drets.
Hom ha discutit a bastament l’origen de la classe patrícia Alguns creuen que es tractava d’unes organitzacions de tipus polític anteriors al desenvolupament de la ciutat, la qual sorgí precisament a conseqüència de llur unió D’on el fet d’adquirir el dret de ciutadans legítims de la civitas originària Altres, però, sostenen que la classe dels patricis es formà a causa de la solidaritat d’interessos de diverses famílies que esdevingueren riques i poderoses El fet és que, al llarg de la història de l’urbs, els patricis constituïren una casta social tancada, adversa a qualsevol…
comicis
Història
Nom que designa diverses assemblees dels romans, bàsicament de l’època de la República.
Les més antigues eren els comicis curiats comitia curiata , que ja existien en l’època de la monarquia romana i que reflectien la tradició familiar patrícia o aristocràtica Eren assemblees de nobles que a l’època de la monarquia elegien els reis i que continuaren després a l’època republicana conferien l' imperium als magistrats Els comicis centuriats comitia centuriata són posteriors a l’any 509 aC, quan la societat romana fou organitzada en cinc classes, segons la riquesa dels seus membres, numerades d’1 a 5, de més rics a més pobres Cadascuna de les cinc classes era dividida en…
Pedro Afán Enríquez de Ribera y Portocarrero
Història
Marquès de Tarifa, primer duc d’Alcalá de los Gazules i adelantado mayor d’Andalusia, era el cap d’una de les famílies nobles més riques i poderoses de Castella.
Fou lloctinent de Catalunya 1554-58 les enèrgiques mesures que prengué per combatre el bandolerisme, l’enfrontaren amb la petita noblesa rural, a la vegada que per qüestions de procediment entrà en conflicte amb les autoritats catalanes Com a virrei de Nàpols 1559-72 prosseguí una política similar contra el bandolerisme calabrès d’una banda i, de l’altra, contra els turcs, especialment a Malta 1565 i a Xipre 1570