Resultats de la cerca

Ha passat a la família dels Camps, que el rehabilitaren el 1931

Fou canonge de Barcelona Autor de texts didàctics de la llengua grega i traductor de llibres bíblics, s’especialitzà en l’estudi dels papirs Obra seva és la Fundació Sant Lluc Evangelista, de Barcelona, que posseeix una important collecció de papirs, de la qual publicà texts clàssics d’autors com ara Homer fragments ptolemaics, del segle III aC, de la Ilíada i de l' Odissea , bíblics grecs fragment de l' Evangeli de Mateu , del segle II i coptes del segle III i del IV, literaris cristians, etc Posteriorment, publicà, entre d’altres, Anàfora de Barcelona i altres pregàries Missa del segle IV,…

Primer baró d’Algerri Des del 1519 estigué al servei del secretari reial Hugo de Urríes Del 1529 al 1535 fou lloctinent de protonotari A la mort d’Alfonso de Valdés 1532, s’encarregà dels afers napolitans durant quatre anys 1532-36 Acompanyà l’emperador Carles V a Tunis, on fou nomenat secretari El 1546 aconseguí el càrrec de secretari per a les Balears, gràcies a la influència de Francisco de los Cobos A la mort d’aquest 1547, intentà en va de succeir-lo com a secretari de l’emperador, càrrec que probablement exercí fins a la mort

Conseller i munter major de l’infant Alfons, acompanyà l’infant Joan a Sicília 1415 Ajudà a la conquesta de Sardenya, lluitant contra el vescomte de Narbona Com a senyor d’Algerri, tingué un plet amb Joan de Luna 1417 Era governador del Rosselló quan es casà amb Clara de Sagarriga 1419 Prengué part en la primera campanya de Nàpols, on ajudà a l’alliberament de Joana II i a la retirada de la flota angevina Li fou lliurat el Castell Nou i fou lloctinent general de Calàbria Pres per Sforza, fou alliberat en un canvi de presoners El rei li cedí tots els seus drets als vescomtats d’…

Primer vescomte de Perellós i segon de Rueda Fill de Francesc de Perellós i probablement de Caterina S'educà a la cort francesa, on fou patge de Carles V, al servei del qual es trobava el seu pare Enric de Trastàmara li féu donació d’Igualada, però ell hi renuncià en heretar el vescomtat de Roda o Rueda 1370 Formà part de la lliga nobiliària contra els vescomtes de Cardona i de Castellbò Fou enviat a Anglaterra per a tractar una aliança amb el duc de Lancaster Tornant de Sant Jaume de Galícia, caigué presoner al regne de Granada i Pere III de Catalunya-Aragó el rescatà 1374 Serví com a patró…

El primer en la seva extensió del segle IX, coincidint amb la diòcesi d’Elna i que comprenia per tant, a més de la plana costanera del Rosselló, el vescomtat de Castellnou , el Vallespir i el Conflent, i el segon sense el Berguedà, que foren tinguts en feu pel comte Sanç I i pel seu fill Nunó I, a la mort del qual revertiren a la corona el 1242 i que Jaume I cedí al seu fill Jaume com a part integrant del regne de Mallorca Jaume I de Catalunya-Aragó preveié ja el 1261 en el seu testament la partició dels seus estats entre els seus fills Pere i Jaume, a qui adjudicà el regne de Mallorca, els…