Resultats de la cerca
Es mostren 74 resultats
Romeu de Marimon i de Montoliu
Història
Funcionari reial i municipal.
Formà part del Consell de Cent, fou veguer de Barcelona 1275-99, ambaixador a Egipte 1292, a Sicília, al Marroc i a altres països mediterranis, batlle general de Catalunya 1301-03 i batlle de Barcelona 1303-06 El 1285, davant el perill d’invasió francesa, s’ocupà, per ordre de Pere II, de reforçar les muralles de la ciutat, de refer les drassanes i assumí la castellania de Montcada Anà amb les galeres de Bernat de Peratallada al nord d’Àfrica 1288, comandà les galeres que acudiren a Múrcia, en la campanya contra Castella 1296, i participà al setge d’Almeria 1309 Exposà en una…
alcassaba
© C.I.C.-Moià
Història
Recinte fortificat, a l’interior d’una població emmurallada, per a refugi de la guarnició i dels habitants.
A diferència de l’alcàsser, solament tenia finalitats defensives i militars
Francesc de Paula de Figueras i Caminals
Història
Militar
Militar.
Primer marquès de la Constància i primer vescomte de Casa Figueras Participà en la guerra del Francès Fou cap de l’estat major dels exèrcits del Nord i de Catalunya durant la primera guerra Carlina 1833-40, i senador per les Balears, València i Sevilla Fou ministre de la guerra durant el govern de Narváez 1847-51 i 1856-57
Juan Llopis Gálvez
Història
Republicà.
Catedràtic de geografia de l’Institut Balear de Palma des del 1889 Fou un dels dirigents del partit d’Unió Republicana de Mallorca 1896 Regidor a partir del 1899, el 1911 s’uní a Francesc Julià per a organitzar el Partit Republicà Radical El 1913 intentà el reagrupament amb els republicans federals en el partit autònom d’Unió Republicana de Mallorca Se n'anà a Santander l’any 1914
regne de Granada
Història
Últim reducte de l’islam peninsular, que comprenia Almeria i Màlaga.
Amb l’esfondrament de l’imperi almohade, Muḥammad ibn Našr s’independitzà 1231 a Arjona Després de diverses annexions, entrà 1235 a Granada i la convertí 1238 en capital d’un territori que s’estenia des de Tarifa a Almeria Aquest regne, sota la dinastia nassarita, aconseguí de mantenir-se dos segles i mig gràcies a les seves característiques geogràfiques i a l’hàbil política diplomàtica dels governants fou vassall de Castella-Lleó, aliat sovint amb els benimerins contra els castellans i àdhuc amb els catalans tractat entre Muḥammad II i Jaume II, el 1302 Tant la debilitat interna…
Almansor
Història
Forma catalana tradicional del nom d’Abū ‘Amīr Muḥammad ibn Abī ‘Amīr al Manṣūr, ḥāǧib de Còrdova.
Descendent d’una família àrab iemenita establerta a Al-Andalus des de la conquesta, ocupà importants càrrecs administratius —director de la seca 967, intendent de l’exèrcit comandat pel general Galib 972, etc— durant el califat d’al-Ḥakam II, fins que, mort aquest 976, fou nomenat tutor d' Hišam II Amb l’ajut de la mare del nou califa molt probablement la seva amant, l’aïllà de la política, eliminà al-Muṣḥafí i Galib i, nomenat ḥāǧib 978, es convertí en amo absolut del poder de Còrdova Substituí els eslaus de l’armada per berbers i mercenaris cristians i emprengué cinquanta-sis campanyes…
Nicolás Salmerón y Alonso
© Fototeca.cat
Història
Polític republicà.
Deixeble de Sanz del Río, fou catedràtic de filosofia a Oviedo i a Madrid Membre dirigent del Partit Democràtic, fou diputat 1871 i un dels defensors de la Primera Internacional a les Corts Ministre de Gràcia i Justícia en el govern republicà de Figueras 1873, fou president del congrés Elegit president del poder executiu 18 de juliol de 1873, formà un govern de tendència dretana que provocà l’extensió de la Insurrecció Cantonalista , la repressió de la qual encarregà als generals Pavía i Martínez de Campos Dimití el 6 de setembre de 1873 en negar-se a firmar algunes penes de mort En produir-…
Galceran de Pinós
© Fototeca.cat
Història
Noble, senyor de Pinós (Galceran II de Pinós), Vallmanya, l’Espà, Gósol, Saldes i Quer Foradat, pels quals prestà jurament de fidelitat al comte Ramon Berenguer III de Barcelona i Cerdanya (1117-31), dominis als quals afegí, per concessió de Ramon Berenguer IV (1134), els castells de Sant Martí de Tous, Queralt i Miralles, els quals, però, no romangueren dins els dominis familiars.
Figurà sovint en el seguici d’ambdós comtes i fou un dels marmessors de Ramon Berenguer III 1130 El 1141 fou un dels signants del pacte de Carrión entre Ramon Berenguer IV i Alfons VII de Castella Ell, o potser el seu fill, representà el comte en un plet que aquest tenia amb Pere de Puigverd pels castells de Piera i Prenafeta el 1157 Sembla que ha d’ésser ell el protagonista de la llegenda del Rescat de les Cent Donzelles , segons la qual Galceran de Pinós, com a almirall de la flota catalana, prengué part en la conquesta d’Almeria 1147 i hi caigué presoner Els sarraïns demanaren…
‘Abd al-‘Azīz ibn Abī-‘Āmir al-Manṣūr
Història
Rei de València (1021 o 1026-61).
Fill de Sançol i net d’Almansor Alguns caps amirites de València, havent rebutjat la sobirania de Lābīb de Tortosa, el proclamaren rei a Xàtiva d’altres amirites no l’acceptaren i fou bandejat de València ‘Abd al-'Azīz reeixí, però, a emparar-se de la ciutat 1026 i en construí les muralles Fou un dels qui reconegueren el califa usurpador Hišām II El 1038, aprofitant la mort del seu esclau llibert Zuhayr, rei d’Almeria i de Múrcia, allegà drets sobre els seus béns i s’apoderà del regne La seva força militar mai no fou considerable Així, es veié obligat a signar un tractat de pau…
Abdera
© Fototeca.cat
Història
Colònia fenícia de la costa oriental andalusa, posteriorment ciutat romana.
Tingué seca pròpia que encunyava en alfabet fenici Després de moltes vacillacions, avui sembla segur que correspon a les ruïnes no excavades del Cerro de Montecristo, prop d’Adra Almeria
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- 8
- Pàgina següent
- Última pàgina