Resultats de la cerca

Al segle XV restà dividit en Alt Salm, situat als Vosges, i Baix Salm, a les Ardenes Posteriorment, el primer esdevingué 1623 principat de l’Imperi, però al segle XVIII una part passà a Lorena i la resta a França

Jacobí convençut, la seva màxima preocupació fou d’aconseguir la democratització interna i l’eficàcia militar de l’exèrcit Juntament amb Fouché reprimí la insurrecció reialista de Lió març del 1793 Actuà contra Robespierre juliol del 1794 Durant el Directori fou diputat del Consell dels Cinc-cents, a la fi de l’estiu del 1799 substituí Bernadotte en el ministeri de la guerra Després del cop d'estat del 18 de brumari es retirà de la política

Exercí de professor de filosofia grega i llatina al Collège de France És autor de Traité des Beaux Arts réduits à un seul principe 1746

Planejà l’atac amb cotxes blindats a través de les Ardenes que, adoptat per Hitler, donà la victòria als alemanys sobre França el 1940 Prengué Sebastopol 1942 i fou nomenat mariscal fracassà en un intent de prendre Leningrad 1942, però, traslladat a Ucraïna, aturà els soviètics i reprengué Khàrkiv 1943 Caigut en desgràcia, fou destituït 1944 Fet presoner pels britànics el 1945, fou empresonat fins el 1953 i, el 1955, publicà unes memòries

Els aliats, havent trencat la línia Sigfrid i mentre prosseguien els combats a les Ardenes, conqueriren la riba esquerra del Rin febrer del 1945, creuaren el riu a Remagen 7 de març, Wesel 24 de març, Worms 26 de març, etc, ocuparen el Ruhr defensat per 22 divisions alemanyes, que capitularen el 14 d’abril i, avançant vers l’E, arribaren més enllà de l’Elba, després de prendre contacte amb els soviètics a Torgau el 25 d’abril

Féu costat al cop d’estat de Von Papen contra el govern socialdemòcrata prussià 1932 Durant la Segona Guerra Mundial participà en les campanyes de Polònia, França i Rússia en aquesta última comandà el cos d’exèrcit del S que conquerí Ucraïna Fou cap del front de l’W 1942-44, en el qual després del desembarcament de Normandia fou substituït per Kluge Manà la darrera ofensiva alemanya de les Ardenes Empresonat després de la guerra, fou alliberat per motius de salut 1949

La SS fou creada el 1925 com a guàrdia personal de Hitler, i des del 1929 estigué a les ordres de H Himmler Els seus membres, 400 en els inicis, s’elevaren a 100000 el 1933 i a 240 000 el 1939 A partir del 1934, en què, amb l’eliminació d’E Röhm i de la   Sturmabteilung , desaparegueren els seus rivals més directes, la SS assolí un notable poder hom li confià la seguretat de l’estat i, des del 1939, el control dels territoris ocupats Es transformà, doncs, en policia política del Tercer Reich i collaborà amb la Gestapo —també dependent de Himmler— en la lluita contra les organitzacions d’…

A l’alta edat mitjana hi havia un palau reial franc, seu de diverses assemblees celebrades per a tractar de qüestions polítiques i religioses La primera fou l’any 765 En la segona 785 o 786, hi prengué part Carlemany Els anys 822, 834 i 870 s’hi celebraren noves assemblees notables La darrera, per a judicar Carles l’Infant, del qual estava queixós el seu pare Carles el Calb, posà fi al plet suscitat entre els monestirs de Banyoles i Sant Policarp de Rasès a causa de la possessió d’un '' pagus a Peralada i, probablement, per decidir la successió del comte Salamó d’Urgell-Cerdanya a favor de…

Fill bastard de Pipí d’Héristal, assumí el poder a la mort d’aquest 714, desbancant els seus nets legítims Teodebald, Arnulf i Hug Derrotà els neustrians a les Ardenes 716 i al Cambrésis 717, i vencé Eudes, duc d’Aquitània, que els auxiliava, a Soissons 719 Els anys 722-24 emprengué campanyes contra els saxons de Hessen i de Turíngia i suprimí el ducat d’Alamània 730 Poc després 732, ‘Abd al-Raḥmān ibn ‘Abd Allāh al-Gafiqī, emir d’Al-Andalus, dirigí una expedició musulmana que, després de derrotar Eudes, d’ocupar Bordeus i d’atacar Poitiers, que resistí, es disposava a avançar…

Aquestes, integrades pels terços i comandades pel militar portuguès Francisco de Melo, governador de Flandes, assetjaren Rocroi a causa del seu interès estratègic i de les poques tropes de què disposava Tanmateix, l’exèrcit francès del duc d’Enghien, més tard príncep de Condé, superior en cavalleria i ben dirigit, acudí en auxili de la ciutat i s’hi imposà La desfeta suposà la fi de l’esperit d’ofensiva de Castella a Europa