Resultats de la cerca

Estudià a l’acadèmia militar de Santiago General de brigada 1968 i cap d’estat major 1969, el 1973 el president SAllende el féu comandant en cap de l’exèrcit Pel setembre del mateix any dirigí el cop d’estat que, allegant l’extensió del comunisme al país, deposà i matà Allende, i esdevingué cap de la junta militar que es féu càrrec del govern Proclamat 1974 i confirmat per la constitució del 1981 president de la república, Pinochet encapçalà una dictadura que exercí una repressió brutal contra l’oposició La impopularitat creixent del règim que personificava i l’afebliment de la seva posició…

Collaborador i home de confiança de Manuel Azaña, milità a Izquierda Republicana Fou diputat durant la Segona República, representant espanyol a la Societat de Nacions, ministre d’estat febrer del 1936, president accidental del consell de ministres abril del 1936, ambaixador a l’Uruguai i ministre de finances del govern republicà a l’exili Actuà com a advocat defensor en el procés contra Lluís Companys i altres membres de la Generalitat davant el Tribunal de Garanties maig del 1935 Autor de Francisco de Vitoria y su obra i, amb el seu germà Camilo Barcia, de Nuestra obra colonizadora en…

Des del 1927 dirigí les guerrilles nacionalistes contra la dominació nord-americana Finalment, en accedir a la presidència Juan Bautista Sacasa i retirar-se del país els marines nord-americans, pactà amb el govern, deposà les armes i llicencià les seves tropes 1933, però el cap de la guàrdia nacional, Anastasio Somoza, el féu assassinar i perseguí els seus partidaris

El document recordava al sobirà anglès el pacte de Gènova entre Catalunya i Anglaterra, i l’incompliment per part d’aquesta, en el tractat d’Utrecht, del seu compromís de defensar la preservació de les constitucions de Catalunya, abolides per Felip V El document intentava d’aprofitar una conjuntura internacional favorable la signatura de la pau entre Felip V i l’imperi després de les guerres d’Itàlia, en les quals Anglaterra havia fet costat a Carles VI És un dels darrers ressons del Cas dels Catalans

Llicenciat en medicina el 1932, i un dels fundadors, el 1933, del Partido Socialista Chileno, fou diputat del 1937 al 1946 i ministre de sanitat dins el govern de Pedro Aguirre Cerda en 1939-41 i 1941-42 Senador des del 1945, ocupà el càrrec de president del senat el 1952 Es presentà com a candidat presidencial el 1952, 1958 i 1964, però les tres vegades fou derrotat Finalment, com a representant de la coalició d’esquerres Unidad Popular , assolí la presidència el 1970, amb el 36% dels vots La seva política, anomenada via xilena al socialisme, maldà per un trànsit pacífic al socialisme…