Resultats de la cerca

Comte de Melgar, casà la seva filla, Joana, amb Joan II de Catalunya-Aragó Participà en les guerres civils castellanes s’oposà al favorit Álvaro de Luna, prengué part en la revolta nobiliària que deposà Enric IV Àvila, 1645 i feu costat al seu net Ferran d’Aragó i a la princesa Isabel Aconseguí una gran fortuna, i convertí Medina de Rioseco en el centre del seu mayorazgo

Conservador, redactà el manifest de la revolució del 1868, fou ministre d’ultramar del primer govern de Serrano i d’Alfons XII i president del congrés durant el regnat d’aquest darrer El seu teatre comprèn una primera etapa romàntica, amb Los dos Guzmanes 1851 i Rioja 1854, drames històrics a la mateixa època estrenà també Un hombre de estado 1851 L’etapa de l’anomenada “alta comèdia” comprèn les peces d’ambientació burgesa i tendència moralitzadora El tejado de vidrio 1856, El tanto por ciento 1861, El nuevo don Juan 1863 i Consuelo 1870, entre altres Fou membre de l’Academia…

Fou virrei de Sardenya 1706-08 i de Navarra per Felip V de Castella Reforçà les fortificacions de Càller i intentà de resistir la invasió de les forces austriacistes, manades per Antoni de Clariana i Gualbes i ajudades per la flota anglesa de l’almirall John Leake, però hagué de capitular

Vuitè comte d’Orpesa 1621, Marqués de Jarandilla i de Villar i comte consort d’Alcaudete En 1645-50 fou lloctinent de València durant el seu mandat hom celebrà la darrera cort general del Regne de València 1645 el 1647 hagué de fer cara a la terrible epidèmia de pesta que delmà el país El 1650 envià reforços a les tropes de Felip IV de Castella que assetjaven Tortosa, fet que contribuí a llur victòria Nomenat virrei de Sardenya 1650-51, pràcticament no exercí el càrrec, perquè fou nomenat ambaixador a Roma 1651

Passà als Castellví, als Frigola i als López de Ayala

Fill segon dels comtes ducs d’Olivares, marquesos d’El Carpio Era comte consort de Monterrey, Ayala i Fuentes de Valdepero Abans de casar-se es digué Juan Domingo Méndez de Haro y de Aragón-Cardona-Córdoba Del 1670 al 1675 fou governador de Flandes, on hagué de fer cara a la guerra de Lluís XIV de França contra Holanda i contra Carles II de Castella Més tard fou lloctinent de Catalunya 1677-78, nomenat per Joan d’Àustria Des d’aquest càrrec continuà lluitant contra els francesos, que s’apoderaren de Puigcerdà 1678, cosa que li costà el càrrec

D’origen humil i illetrat, treballà com a peó agrícola i ramader Identificat amb la lluita del peonatge indi contra els hisendats, organitzà una partida de guerrillers 1909, s’uní a la revolta maderista i gràcies a la mobilització de les masses índies ocupà la ciutat de Cuautla Després dels acords de Ciudad Juárez 1911, que reconegueren la dimissió de Porfirio Díaz, refusà de seguir el president Francisco León de la Barra, i, acorralat a les muntanyes de Puebla, tampoc no reconegué la presidència de Francisco I Madero, a qui l’acusà de no aplicar la reforma agrària promesa en el pla de San…

Filla del comte Sanç d’Alburquerque germà d’Enric II de Castella i de Beatriu de Portugal, hom l’anomenava, per la seva riquesa, La Ricahembra Fou casada 1393 amb l’infant Ferran de Castella, fill del seu cosí germà, el rei Joan I de Castella, a qui aportà en dot un extens patrimoni a La Rioja, a la regió del baix Tormes i a Extremadura i a qui ajudà econòmicament a ésser elegit rei de la corona catalanoaragonesa en el Compromís de Casp 1412 Mantingué una seguida correspondència amb la priora de Santo Domingo de Toledo Teresa de Ayala sobre el Cisma d’Occident i influí sobre el…

Filla de l’almirall de Castella Fadrique Enríquez y de Ayala i de Marina de Córdoba Fou casada 1447 amb el rei Joan II de Navarra i, després, de Catalunya-Aragó Conjuntament amb el fillastre Carles d’Aragó , príncep de Viana, pel qual sentí sempre una pregona enemistat, fou nomenada governadora general de Navarra 1451 Prengué una part molt activa en la guerra civil navarresa entre els agramontesos, que sostenien el rei Joan, i els beaumontesos, que defensaven Carles d’Aragó En ésser-li atorgades Elx i Crevillent, baronies de Barcelona, esclataren 1459 les primeres dificultats…

El seu net setè fou Juan Tomás Enríquez de Cabrera y de Toledo , comte de Melgar El títol passà als Téllez-Girón i als Roca de Togores