Resultats de la cerca
Es mostren 10 resultats
Barceloneta
Història
Població de Sardenya fundada per l’infant Alfons, després Alfons IV de Catalunya-Aragó, prop de Càller durant el setge d’aquesta ciutat pels catalans (1323-26), i a la qual atorgà les constitucions i els privilegis de Barcelona.
Els seus habitants es traslladaren al castell de Càller el 1327 Es conserven restes de l’església parroquial prop del santuari del Bonaire
Paul Reynaud
Història
Política
Polític francès.
Ministre de Finances 1930, 1938-40, de Colònies 1831-32 i de Justícia 1932 Primer ministre 1940, fou detingut pel govern de Vichy i deportat pels alemanys 1942-45 Acabada la guerra, ocupà novament la cartera de Finances 1948 i la vicepresidència en el govern Laniel 1953-54 Féu costat a De Gaulle 1958 i participà en la redacció de la Constitució de la V República
la Crema de Convents
Història
Nom amb el qual és coneguda la bullanga ocorreguda en algunes poblacions catalanes pel juliol del 1835, centrada en l’incendi de residències religioses i en l’assassinat de religiosos.
S'inicià a Reus el 22 de juliol de 1835, com a represàlia per l’assassinat d’uns presoners liberals comès per una partida carlina, capitanejada per un religiós foren incendiats dos convents i foren assassinats uns quants religiosos Al cap de pocs dies, eren incendiats i saquejats els monestirs de Poblet i de Santes Creus, i el convent de recollectes de Riudoms A Barcelona, el dia de Sant Jaume 25 de juliol, una multitud excitada pel fracàs d’una correguda de bous a la plaça de la Barceloneta, incendià els principals convents barcelonins Santa Caterina, Sant Francesc, Sant Josep,…
Hilari Salvadó i Castell
Història
Polític.
Fill de pescadors de la Barceloneta, el 1911 un gran temporal li arrabassà el pare i quatre germans Es dedicà al comerç Militant d’ Esquerra Republicana de Catalunya , fou regidor barceloní, i fou empresonat a causa dels fets d'Octubre Alliberat uns quants mesos més tard, fou membre de la direcció del partit des del 1935 Després de les eleccions del febrer del 1937, ocupà els càrrecs de regidor de governació i cap de la Guàrdia Urbana Nomenat alcalde de Barcelona juliol del 1937 en substitució de Carles Pi i Sunyer , la seva trajectòria fou esforçada i íntegra féu construir…
Jorge Próspero de Verboom y de Wolf
Història
Militar
Enginyer militar, marquès de Verboom i cavaller de Sant Jaume.
Fill d’un enginyer militar, es formà tècnicament al costat d’ALe Prestre, comte de Vauban En la guerra de la Lliga d’Augsburg es distingí en els setges de Besançon i Dôle Organitzador 1709 del cos dels enginyers militars del camp borbònic, fou enginyer en cap de les tropes filipistes durant la guerra de Successió, i estigué pres a la Barcelona austriacista Planejà el setge de Barcelona, i projectà i dirigí la Ciutadella de Barcelona 1714-19, de la qual fou governador Convertí la seu vella de Lleida en castell caserna 1717 Partí amb l’esquadra enviada pel cardenal Alberoni a la conquesta de…
Félix de Azara y de Perera

Félix de Azara y de Perera
© Fototeca.cat
Biologia
Història
Militar
Enginyer militar, geògraf i naturalista aragonès.
Germà del bisbe de Barcelona Eustaquio i del diplomàtic José Nicolás i cosí d’Eusebio Bardaxí Estudià matemàtiques a Barcelona collaborà amb Cermeño, dissenyador de la Barceloneta, i dirigí treballs de fortificació a Figueres i a Mallorca Prengué part en l’expedició d’Alger 1775 El 1781, com a membre de la comissió que havia de fixar, al Brasil, la frontera amb Portugal, anà a Amèrica i traçà un mapa de la regió i estudià la flora i la fauna del Paraguai i del Riu de la Plata Retornà a Europa 1801 i s’establí a París amb el seu germà José Nicolás, fins a la mort d’aquest el 1804…
Jaime Miguel de Guzmán Dávalos y Spínola
Història
Militar
Militar castellà, segon marquès de La Mina, gran d’Espanya des del 1748, sisè comte de Pezuela de las Torres i duc consort de Palata, i cavaller de Calatrava i del Toisó d’Or.
Lluità a la guerra de Successió a favor de Felip V, i participà en les expedicions de Sardenya i de Sicília 1717-20 i en la presa d’Orà 1732 Lluità a Bitonto com a tinent general 1734 Fou ambaixador de Felip V a París, i el 1742 fou nomenat capità general de Catalunya El seu comandament llevat d’una estada a Itàlia, on fou cap de l’exèrcit reial, 1746-49 fou el més dilatat de la història de Catalunya 25 anys, i l’exercí com una dictadura personal mantingué el Principat sota un rígid control polític, obstaculitzà la creació i el funcionament de la Junta de Comerç i es negà a cedir-li l’edifici…
Eulogi Despujol i Dusay

Eulogi Despujol i Dusay
Història
Militar
Política
Militar i polític conservador.
Primer comte de Casp 1878, fill de Josep Maria Despujol i Ferrer de Sant Jordi El 1852 ingressà a l’estat major de l’exèrcit espanyol Participà en les guerres d’Àfrica 1860 i Santo Domingo 1861 Ascendit a tinent coronel, tornà a la península Ibèrica, on combaté els republicans a Saragossa 1874 i a Casp, on vencé Marco de Bello, i els carlins al Maestrat 1874 Capità general de Castella la Nova i de València 1876-78, el 1878 Alfons XII li atorgà el títol de comte de Casp i fou nomenat capità general de Puerto Rico, on, durant el seu mandat, Bonoci Llensà i Feliu, comerciant i promotor català,…
Ferran VI d’Espanya
Ferran VI , retrat realitzat pel pintor francès Jean Ranc (1674-1735)
© Corel Professional Photos
Història
Rei d’Espanya (1746-59).
Tercer fill de Felip V i de la seva primera muller, Maria Lluïsa Gabriela de Savoia El 1724, en morir Lluís I i recuperar el tron Felip V, fou reconegut príncep d’Astúries Després de dos intents fracassats de casar-lo, successivament, amb una princesa francesa i una arxiduquessa austríaca, contragué matrimoni amb Bàrbara de Portugal 1729 Les relacions amb Isabel de Parma, la segona muller del seu pare, mai no foren cordials, de manera que en pujar al tron Ferran VI aquesta perdé tota la influència política, que, per contra, exercí des d’aleshores Bàrbara La parella reial era de caràcter…
Història 2014
Història
Aquest 2014 va ser un any de commemoracions el centenari de l’inici de la Gran Guerra, el 75è aniversari del final de la Guerra Civil Espanyola, el centenari de la Mancomunitat i el Tricentenari de la caiguda de Barcelona davant les tropes borbòniques Tanmateix, una revisió de les novetats editorials de l’àmbit de la història i la dedicació en espais de referència, museístics, congressuals i acadèmics, demostra que el fet històric estellar va ser el darrer El Museu d’Història de Catalunya va presentar l’exposició “300 onzes de setembre” © Museu d'Història de Catalunya / Pep Parer Entre les…