Eulogi Despujol i Dusay

comte de Casp
(Barcelona, 11 de març de 1834 — la Vallesa de Mandor, Camp de Túria, 18 d'octubre de 1907)

Eulogi Despujol i Dusay

Militar i polític conservador.

Primer comte de Casp (1878), fill de Josep Maria Despujol i Ferrer de Sant Jordi. El 1852 ingressà a l’estat major de l’exèrcit espanyol. Participà en les guerres d’Àfrica (1860) i Santo Domingo (1861). Ascendit a tinent coronel, tornà a la península Ibèrica, on combaté els republicans a Saragossa (1874) i a Casp, on vencé Marco de Bello, i els carlins al Maestrat (1874). Capità general de Castella la Nova i de València (1876-78), el 1878 Alfons XII li atorgà el títol de comte de Casp i fou nomenat capità general de Puerto Rico, on, durant el seu mandat, Bonoci Llensà i Feliu, comerciant i promotor català, fundà la ciutat de la Barceloneta. Fou director general d’Instrucció Militar (1882), governador general de les Filipines (1891) i també capità general de Catalunya (1896-99), on declarà l’estat de guerra en produir-se el moviment del Tancament de Caixes.

Fou diputat pel districte porto-riqueny d’Aguadilla (1883-89), senador vitalici (1896), president del Consell Suprem de Guerra i Marina i el 1907 passà a la reserva. Fou condecorat amb la Gran Creu de Sant Ferran i la Gran Creu de l’orde americà d’Isabel la Catòlica. Com a governador de les Filipines ordenà la deportació de José Rizal i, posteriorment, com a capità general de Catalunya, la seva detenció a Barcelona i el retorn a Manila (1896), on seria afusellat.

El seu germà Josep Maria Despujol i Dusay (mort el 1880), diputat per Tortosa i regidor de Barcelona, traduí al castellà, en vers, L’Atlàntida de Verdaguer (1878).