Resultats de la cerca
Es mostren 181 resultats
cambra
Història
Sala o conjunt de sales d’una residència reservades al sobirà, als seus familiars o a la cort, accessibles només a determinats oficials i servidors ( mestre de cambra, gentilhome de cambra, ajudant de cambra, cambrer, patge,
etc), als ambaixadors, etc.
cambra
Història
Nom donat a determinats òrgans deliberatius sorgits com a juntes restrictives dels consells suprems de la monarquia hispànica dels Àustria i que, en part, perduraren fins al s XIX.
com la Cambra de Castella i la Cambra eclesiàstica creada al segle XVI per tal de proveir beneficis sorgides del Consell de Castella, la Cambra d’Aragó, la Cambra d’Índies 1600-1834 i la Cambra de Guerra
cambra
Història
Assignació de terres o rendes a benefici dels priors i dels mestres feta per les assemblees dels ordes militars.
Així, l’antiga batllia templera de Miravet, en ésser incorporada a l’orde de l’Hospital, esdevingué cambra del castellà d’Amposta, i les comandes de Corbins, Gardeny, Barberà i les cases antigues de Lleida esdevingueren a mitjan s VI les quatre cambres del gran prior de Catalunya
cambra
Història
Nom donat a partir de l’edat moderna a determinats tribunals amb jurisdicció especial.
En són exemples la Star Chamber anglesa 1540-1644, destinada a vetllar per la seguretat de l’estat la Chambre Ardente francesa de l’Antic Règim 1547, per a jutjar els criminals d’estat, o la Reichskammergericht o Cambra Imperial 1495-1806, per a resoldre les qüestions entre els estats imperials
cambra
Història
Òrgan administratiu encarregat especialment de la revisió de comptes i de resoldre les controvèrsies en matèria d’imposts i de préstecs públics.
com la Chambre des Comptes de París, individualitzada de la cúria règia a la fi del s XII i estructurada el 1320, i les altres cambres de comptes creades a imitació d’aquesta, com la Cámara de Comptos de Navarra 1364 o les de Savoia, Borgonya, Bohèmia 1527, etc, algunes de les quals perduraren fins al s XIX Aquest caràcter tingué també la Cambra de la Sumària, de Nàpols
cambra
Història
Assignació de terres o rendes feta per un sobirà o per un senyor feudal a benefici de la seva muller o dels seus fills, per tal d’assegurar-los un mitjà de vida.
En el cas de fills altres que l’hereu, sorgí a França la institució de l'apanatge
Cambra Apostòlica
Història
Superintendència de finances de l’església romana, presidida per un cardenal anomenat camarlenc
.
Aparegué al s XI com a financera de la cúria i dels béns temporals de l’església, i la seva importància augmentà sobretot en ocasió del Cisma d’Occident la coexistència de dues cúries exagerà llur fiscalitat Als s XIII-XIV absorbí algunes funcions en matèria penal i civil i s’atribuí l’apropiació dels espolis i béns vacants, sobretot des de Bonifaci VIII, fet que motivà controvèrsies inacabables sobre aquests drets, discutits pels sobirans Els béns que la Cambra Apostòlica posseïa als dominis de la corona catalanoaragonesa foren expropiats durant la guerra contra Pere el Cruel de…