Resultats de la cerca
Es mostren 41 resultats
comtat de Camprodon
Història
Títol concedit pel rei arxiduc Carles III el 1707 a Josep Oliver de Boteller i de Jordà Curtó (1653-1714).
Teresa de Camprodon i d’Armengol
Història
Patriota rossellonesa, esposa de Francesc de Foix-Bearn.
Fou acusada d’haver assassinat Manuel de Santdionís perquè aquest havia denunciat una conspiració antifrancesa dels rossellonesos El Consell Sobirà la féu sotmetre a tortura, però no n'obtingué confessió, i finalment fou executada a la plaça de la Llotja de Perpinyà
vegueria de la Ral
Història
Vegueria creada el 1248 per Jaume I.
Comprenia els llocs sotmesos a la jurisdicció de l’abat de Sant Joan de les Abadesses Ripollès la vila i el territori de Sant Joan, Sant Martí de Surroca, Ogassa, Tregurà, Sant Pau de Segúries, quatre parròquies de les valls de Bianya i de Beget, ja a la Garrotxa Sant Martí de Tornarissa o del Clot, Sant Ponç d’Aulina, Santa Llúcia de Puigmal i Salarca, i, més tard, el terme del castell de Llaés la Parròquia de Ripoll Fou creada pel rei davant l’oposició de l’abat de Sant Pere de Camprodon a admetre el veguer reial a la vila de Camprodon, però davant l’èxode de la…
corregiment de Vic
Història
Demarcació administrativa de Catalunya creada pel decret de Nova Planta el 1716.
Comprenia el territori de l’antiga vegueria de Vic, al qual hom annexà el territori de la vegueria de Camprodon, amb Olot i la vall de Bianya i el Ripollès Tenia 76 municipis de jurisdicció reial i 25 de jurisdicció baronial El corregidor, que tenia casa a la plaça del Mercadal de Vic, tenia funció merament representativa a l’alcaldia de la ciutat, però, en canvi, exercia una funció oficial governativa i policíaca Tenia dos lloctinents de corregidor, l’un a Vic i l’altre que residia a Camprodon o a Olot Fou suprimit el 1833, amb la creació de les províncies
Guifré II de Besalú
Història
Actuà durant llarg temps en collaboració amb la seva mare i els seus germans Sunifred II, Oliba I i Miró II Fundà el monestir de Sant Pere de Camprodon en una església preexistent obtinguda per permuta amb el bisbe de Girona Gotmar Pel febrer del 952 visità a Reims el rei Lluís IV i n'obtingué dos preceptes un per al monestir de Camprodon i un altre sobre l’adjudicació dels béns del vescomte Unifred, culpable de traïció Llavors degué prestar homenatge al rei de França i fou el darrer comte català que ho féu Un clergue, Adalbert, i els seus parents promogueren una…
Anne-Jules de Noailles
Història
Militar
Militar i polític.
Segon duc de Noailles i comte d’Ayen Era fill d’Anne de Noailles N'heretà el càrrec de governador del Rosselló 1678-82 Fou, més tard, governador del Llenguadoc 1682-89 El 1689 entrà a Catalunya amb un exèrcit, en iniciar-se la guerra de la Lliga d’Augsburg, i, bé que l’hostilitat de Louvois li impedí de rebre més efectius, pogué apoderar-se de Camprodon i aviat dominà la zona nord del Principat Bé que perdé Camprodon, avançà i posà setge a Girona i prengué la Seu d’Urgell 1691 Els seus èxits li valgueren el nomenament de mariscal de camp 1693 L’any següent fou fet…
Lluís Descatllar i Desbac
Història
Senyor de Besora i del Catllar.
Fou regent de la tresoreria 1627-29 i famós perseguidor de bandolers Durant la guerra dels Segadors lluità a Barcelona, a la Plana de Vic i a la vegueria de Camprodon, al servei de la generalitat de Catalunya
baronia de Prullans
Història
Jurisdicció senyorial concedida el 1309 a Joan Cadell.
Passà al s XVI als Descatllar, senyors d’Avià, al s XVII als Linyau o Llinau, cognomenats des d’aleshores Descatllar, i al s XVIII als Camprodon, marquesos de Sant Dionís, i finalment als Escrivà de Romaní, barons de Beniparrell
Louis-Charles-Gaston Nogaret de Foix de la Valette
Història
Militar
Militar francès.
Duc de Candale El 1657 fou nomenat generalíssim de l’exèrcit francès a Catalunya i dirigí la darrera temptativa francesa de recuperar Barcelona Envaí la Selva i el Vallès, però, mancat de suport dels catalans, vexats per les seves crueltats i devastacions per les quals fou amonestat per Mazzarino, hagué de retirar-se a Camprodon Fou governador de Roses 1657-58
corregiment
Història
Demarcació administrativa en què Felip V dividí el Regne de València, el Principat de Catalunya i el Regne d’Aragó arran dels decrets de Nova Planta (1707-16), en substitució de les antigues governacions, vegueries i juntes.
També fou anomenat partit , i en el cas d’ésser la capital una plaça forta, governació denominació que predominà al País Valencià Al Regne de València foren establerts els corregiments de València, Alacant, Castelló de la Plana, Xàtiva San Felipe, Morella, Oriola, Alzira, Dénia —amb títol de corregiment de la Vila Joiosa—, Alcoi, Peníscola, Xixona, Montesa i Cofrents, bé que alguns foren, de fet, agregats a d’altres com el de Montesa i Cofrents, al de Xàtiva Al Principat de Catalunya hi hagué els de Barcelona, Mataró amb alcaldia major a Granollers, Girona amb alcaldia major a Besalú, Vic amb…