Resultats de la cerca
Es mostren 27 resultats
Rómulo Gallegos
Història
Literatura
Escriptor i polític veneçolà.
La seva extensa producció de novelles —de la qual es destaquen Reinaldo Solar 1920, La trepadora 1925, Doña Bárbara 1929, Cantaclaro 1931 i Canaima 1935— constitueix un vast retaule de la vida als llanos i fa de l’autor un dels grans fundadors de la narrativa llatinoamericana La carrera política de Gallegos s’inicià el 1931 com a senador de l’estat d’Apure, però fou exiliat aquell mateix any per la seva oposició al dictador Juan Vicente Gómez, fins el 1936 Elegit president de la república el 1947, fou enderrocat per un cop d’estat militar el 1948 Fins el 1958 visqué a l’exili
Eduardo Blanco
Història
Militar
Literatura
Escriptor i militar veneçolà.
Autor de Venezuela heroica , en què és presentada la lluita per la independència en forma èpica Fundà l’Academia de la Historia i fou ministre d’instrucció pública
Pedro Pablo Barnola Duxans
Història
Erudit veneçolà.
Religiós jesuïta, fill de pares catalans, fou considerat un dels millors crítics literaris del país És autor, entre d’altres obres, de En torno al centenario de Marcelino Menéndez Pelayo Fou rector de la Universidad Católica Andrés Bello i formà part de l’Academia Venezolana de la Lengua
Carlos Delgado Chalbaud
Història
Militar
Política
Militar i polític veneçolà.
Participà en la revolta del 1929 contra el president Gómez i s’exilià a París fins el 1935 Fou ministre de guerra i marina i de defensa amb els presidents Betancourt i Gallegos 1945-48, el qual féu caure en el cop d’estat del 1948 President interí de Veneçuela, organitzà una forta repressió contra els demòcrates, però fou segrestat i assassinat per agents del coronel Pérez Jiménez
José Félix Ribas
Història
Independentista veneçolà.
Parent de Simón Bolívar, fou un dels fundadors de la Junta de Caracas 1810, la qual proclamà la independència de Veneçuela 1811 Vencé en diverses ocasions els reialistes i reconquerí Caracas Collaborà en la destitució de Bolívar i de Santiago Nariño, però ell mateix fou derrotat per Boves a Urica 1814 Refugiat a Tamanaco, fou capturat i afusellat per Morales, successor de Boves
Simón Bolívar

Simón Bolívar
© Fototeca.cat
Història
Militar
Militar i polític sud-americà.
Féu els primers estudis a Caracas més tard es traslladà a Madrid i viatjà per Europa L’any 1808 ja era a Veneçuela El 1810 Veneçuela proclamà la independència, i Bolívar fou enviat a Londres en missió diplomàtica De tornada a Veneçuela, començà amb Francisco de Miranda la lluita contra els reialistes El 1812 capitularen els patriotes, i Bolívar anà a Cartagena Colòmbia i prengué part en la lluita d’aquest país contra la metròpolis L’any 1814, des de Jamaica, escriví la Carta de Jamaica , que constituïa tot un pla estratègic de lluita Després de residir a Haití, expatriat, tornà…
Antoni Ros i de Olano
Antoni Ros i de Olano
© Fototeca.cat
Història
Militar
Literatura catalana
Militar i escriptor.
Fill —que hom creu adoptiu— del coronel Llorenç Ros-Llogaia i Perpinyà governador militar de Caracas i de Manuela de Olano y Álvarez Ordoño El 1814, orfe de pares, anà a viure a la casa pairal dels Ros, a les Olives Baix Empordà, on s’educà Ingressà en l’exèrcit i durant la primera guerra Carlina es destacà i ascendí a coronel 1837 L’any següent fou diputat a corts es mantingué independent entre moderats i progressistes, però contribuí a la caiguda d’Espartero 1843 El 1847 ascendí a general de divisió el mateix any fou ministre de foment, instrucció i obres públiques…
,
Joan Fronjosa i Salomó
Història
Polític.
Obrer torner, format a l’Escola del Treball de Barcelona, ingressà a la Unió Socialista de Catalunya i fou diputat al Parlament de Catalunya 1932 Durant la guerra civil de 1936-39 milità en el PSUC i formà part del secretariat general de la UGT de Catalunya i del Consell d’Economia de la Generalitat de Catalunya Exiliat el 1939, passà a França i s’establí a Mèxic, on retornà al seu ofici Es traslladà a Veneçuela i fou cap de l’Escuela Técnica Oficial de Caracas, on publicà diversos manuals en castellà En català escriví La missió dels treballadors i la dels sindicats en la nova…
Emili Mira i Aparici
Emili Mira i Aparici
© Fototeca.cat
Història
Dirigent obrer.
Exiliat el 1923 a França, el 1924 fou un dels redactors de Liberación El 1929 intentà a Alcoi la reorganització dels quadres sindicals confederals i s’oposà als comitès paritaris Secretari del Comitè Regional de la CNT de Catalunya en 1931-32, fou obligat a dimitir per negar-se a donar suport a la revolta de l’Alt Llobregat del gener d’aquest any Fou llavors secretari de la Federació Local de Sabadell 1932-33 Durant la guerra civil de 1936-39 s’incorporà a la UGT, i acabada la guerra marxà a Caracas, on fou un dels fundadors del Centre Català
Rufino Blanco Fombona
Història
Literatura
Política
Escriptor i polític veneçolà.
Combaté la dictadura de Juan Vicente Gómez i visqué molts anys exiliat a França i Espanya, on fou nomenat governador de Navarra pel govern Lerroux 1934 Iniciada dins el Modernisme, la seva obra literària esdevingué sovint esquemàtica i pamfletària Cal destacar-ne Cuentos americanos 1904, la novella El hombre de hierro 1907, escrita a la presó, i els assaigs històrics i crítics Notas a las ‘Cartas de Bolívar’ 1913 i Grandes escritores de América 1917