Resultats de la cerca
Es mostren 62 resultats
Progreso Catalán en América
Història
Obra biogràfica sobre els empresaris i comerciants catalans residents a Amèrica durant les primeres dècades del segle XX.
Fou editada entre el 1922 i el 1927, en quatre volums, a Santiago de Xile, amb nombroses illustracions En el primer volum Joaquín Blaya Alende figura com a editor en el segon i tercer, Blaya i Giralt i en el quart J Giralt y Co El primer volum editat el 1922 fou dedicat als catalans de més relleu comercial residents a Xile el segon 1924 als residents a l’Argentina i al Paraguai el tercer 1925 als residents a l’Argentina continuació, al Paraguai i a l’Uruguai i el quart 1927 als residents a Cuba, Bolívia, l’Equador, Colòmbia, el Perú, Veneçuela, Costa Rica, El Salvador, Guatemala, Honduras i…
Josefa de Tudó i Catalán
Història
Primera comtessa de Castillo Fiel (1807).
Filla del militar català Antoni de Tudó i Alemany, governador del Real Sitio del Buen Retiro Es casà el 1828 amb Manuel de Godoy y Álvarez de Faria, de qui fou segona muller
comtat de Castillo Fiel
Història
Títol concedit el 1807 a Josefa de Tudó i Catalán
, muller de Manuel de Godoy.
Miquel Junyent i Rovira
Història
Política
Història del dret
Advocat i polític.
Fou cap dels carlins a Catalunya, director d’"El Correo Catalán”, diputat a corts per Vic i senador S'adherí a la Solidaritat Catalana i formà part del seu consell directiu
Dalmacio Iglesias García
Història
Política
Història del dret
Polític i jurista.
Residí a Barcelona com a funcionari Fou diputat tradicionalista a corts per Girona 1910-14 i senador per Tarragona 1918 Lluità per separar de la Lliga Regionalista els tradicionalistes catalans Fundà el diari “El Legitimista Catalán”
comtat de Robres
Història
Títol concedit el 1646 a Bernat de Ponts i Turell (mort vers el 1662), natural de Barcelona, regent del Consell d’Aragó i cavaller de Sant Jaume (1643).
Casat amb la seva neboda Ana-Catalina López de Mendoza y de Ponts, baronessa de Sangarrén i, per tant, senyora de Robres Passà, per sentència i després d’un llarg plet, als Sesé, als Altarriba i als Catalán de Ocón
Adolf d’Espié
Història
Literatura
Política
Polític i novel·lista (prengué com a escriptor el pseudònim de Jean de la Hire
).
Fou periodista a París, fundà el diari “Le Catalan” i participà en la vida política del Rosselló Era republicà socialista Escriví Le nyctalope i La roue fulgurante , novella d’anticipació, i À l’ombre de lord Byron , evocació novellada del poeta
Joan Payra
Història
Política
Polític.
Fou redactor de Le Socialiste i de La République i fundador de Le Cri Socialiste i, amb Dalbiez, de Le Cri Catalan Conseller general de Prats de Molló 1925, Perpinyà-est 1931 i president del consell general 1931, fou diputat per Perpinyà el 1928 i el 1932
Ferran de Sagarra i de Llinàs

Ferran Sagarra i de LLinàs
© Fototeca.cat
Història
Carlí.
Fill del regidor de Barcelona 1824-28 Benet de Sagarra i Mercante Durant la primera guerra Carlina fou secretari de la Junta de Berga, on dirigí El Joven Observador i El Restaurador Catalán Publicà l’opuscle Cartas del hermitaño del Canigó 1837 i altres obres també de propaganda carlina Fou regidor de Barcelona 1829-30
Manuel Milà de la Roca i Ràfols
Història
Periodisme
Política
Polític i periodista.
Fill del notari Pau Milà de la Roca i Maynar El 1870 fundà, amb Lluís Mde Llauder, “La Convicción”, diari carlí Durant la tercera guerra Carlina fou collaborador de l’infant Alfons Carles El 1876, acollint-se a la nova llei d’impremta de la Restauració, fundà a Barcelona “El Correo Catalán”, també carlí Per raons de salut el traspassà el 1878 a Lluís Mde Llauder
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- 7
- Pàgina següent
- Última pàgina