Resultats de la cerca
Es mostren 50 resultats
Décadas de la historia de la insigne y coronada ciudad y Reino de Valencia
Història
Història general del Regne de València, de Joan Gaspar Escolano, publicada en dos volums formats cadascun per deu llibres o dècades, a València (1610-11) amb el títol de Década primera i Década segunda, respectivament.
Comprèn, seguint un sistema d’exposició parallel a l’utilitzat per Viciana, una història general fins a Pere el Gran, una descripció geogràfica, econòmica i arqueològica del país, un estudi històric dels principals llinatges valencians des de la Reconquesta i una extensa relació de la guerra de les Germanies i de la rebellió dels moriscs a la serra d’Espadà i de llur expulsió Té en compte les obres historiogràfiques precedents —en especial Beuter— i aporta els fruits d’una investigació personal arxivística i arqueològica Una tercera part prevista restà inèdita Constitueix encara avui una font…
Juan de Molina
Història
Batxiller.
Traductor castellà resident a València almenys des del 1515 Hi publicà diverses traduccions al castellà del català Gamaliel , 1522 i del llatí Epístolas de sant Jeroni 1515, Los triunfos d’Apià d’Alexandria 1522, amb una epístola proemial dedicada a exaltar les gestes del marquès de Cenete Rodrigo de Mendoza en la seva actuació contra els agermanats, Libro de los hechos del rey don Alonso del Panormita 1527, la Crónica d’Aragón de Marineo Sículo 1524, L’Enchiridion d’Erasme 1528, traduït per manament de l’arquebisbe de Sevilla Alonso Manrique, seguit d’un recull de texts traduïts sobre el…
Paio Gómez Chariño
Història
Militar
Literatura
Almirall i poeta gallec que participà en la conquesta de Sevilla (1248).
Fou un dels poetes més notables dels Cancioneiros medievals gallecs, especialment per les seves cantigues de tema mariner
Hernán Pérez del Pulgar
Història
Militar
Militar castellà.
Durant la guerra contra els àrabs de Granada, es destacà en la defensa d’Alhama 1482, l’assalt al castell de Salar 1486, el setge de Baza 1489 i la presa de Salobreña 1490 El 1527 escriví un llibre sobre el Gran Capità
Joan Miquel de Vives i Feliu
Història
Militar
Militar.
En esclatar la Guerra Gran 1793 era mariscal de camp El capità general de Catalunya, José de Urrutia, li confià 1795 el comandament dels 20 000 voluntaris catalans allistats per la junta de diputats dels corregiments del Principat i coneguts amb el nom de miquelets Amb aquest motiu, publicà l’opuscle Obligacions dels miquelets dels nous Tèrcios de Catalunya 1795 Hi incorporà també els voluntaris honrats reunits a València i aconduïts a Barcelona pel marquès de la Romana Al davant d’aquestes tropes, assolí d’expulsar els francesos de la Baixa Cerdanya, assetjà Montlluís i probablement hauria…
Diego de Almagro
Història
Militar
Militar castellà, conqueridor del Perú i de Xile.
Anà a les Índies amb el governador Pedrarias Dávila 1514, i l’acompanyà en les expedicions del Darién L’any 1524, formà companyia juntament amb Francisco Pizarro i el canonge Hernando de Luque, per al descobriment i la conquesta de les terres meridionals Aviat es produí un enfrontament entre Almagro i Pizarro, que fou agreujat per la fundació de Cusco aquest fet obligà Almagro a reclamar davant el rei una governació pròpia, igual que la de Pizarro El 1535, Almagro fou enviat per Pizarro a l’exploració i la conquesta de les terres del sud de Cusco travessà tot l’altiplà andí avui de Bolívia,…
Ferran de Castella
Història
Fill primogènit d’Alfons X i de Violant d’Aragó, conegut també per Ferran de la Cerda.
Fou proclamat hereu del tron, i, quan el seu pare anà a Roma a fer valer els seus drets a la corona imperial, el deixà de regent, i morí S'havia casat amb Blanca de França, filla de Lluís IX, amb la qual tingué dos fills, Alfons i Ferran, dits els infants de la Cerda la Cerda
Antoni de Cortès i Gelabert
Història
Cristianisme
Erudit i eclesiàstic.
Fou membre de l’Acadèmia de Bones Lletres de Barcelona Nomenat canonge del capítol de Tortosa 1737, residí en aquesta ciutat i hi escriví una extensa Historia de la ciudad de Tortosa , enllestida abans del 1747, que llegà a l’acadèmia barcelonina
Francesc García de Cáceres i Ansaldo
Història
Literatura
Polític i escriptor.
Advocat, ocupà càrrecs municipals a València pel partit conservador A Madrid treballà a l’Instituto de Reformas Sociales i a la Revista de Legislación y Jurisprudencia A part unes altres obres tècniques, escriví Impuestos de la ciudad de Valencia durante la época foral 1909
Ventura Pascual i Beltran
Història
Erudit.
Collaborà a Archivo de arte valenciano , Las Provincias , Diario de Valencia , Boletín de la Real Academia de la Historia i El Obrero Setabense Publicà Curiosidades setabenses 1924-25, Guía histórico-descriptiva de la ciudad de Játiva 1925, Játiva biográfica 1931 i El valenciano en las escuelas y en la vida social 1918