Resultats de la cerca

En ésser proclamada la independència de Mèxic 1821 obtingué del govern mexicà vastes concessions de territori i establí una colònia nord-americana Fou empresonat 1833-34 per les seves activitats nacionalistes texanes Alliberat 1835, demanà ajut als EUA La intervenció nord-americana féu que Texas aconseguís la independència 1836

Fou representant al congrés 1911 i senador 1931-41 Durant la Segona Guerra Mundial fou membre del tribunal suprem i de l’oficina de mobilització industrial i reconversió Secretari d’estat 1945-47, defensà la permanència de les tropes dels EUA a Europa fins a la conclusió dels tractats de pau Fou governador de Carolina del Sud 1951-55

Fill d’una esclava negra, i esclau ell mateix, el 1838 fugí a Nova York, i dedicà la seva vida a la lluita per l’emancipació dels esclaus Orador brillant, escriví, entre altres obres, Narrative of the Life of Frederick Douglass, an American Slave 1845

Fou professor de politicologia a la Universitat de Colúmbia El 1890 ingressà al partit laborista, i aviat n'esdevingué el líder i ideòleg, i li donà una orientació de tipus marxista El 1905, amb Debs i Haywood, fundà la IWW Industrial Workers of the World A partir del 1892 edità el diari The People , d’ideologia socialista És autor, entre altres obres, de Socialist Reconstruction of Society 1905

Deixeble de Menéndez Pidal, treballà al laboratori fonètic del Centro de Estudios Históricos de Madrid Membre de l’Academia Española 1935 i professor de la Universitat de Colúmbia Fonetista notable, és autor de Manual de pronunciación española 1946 Edità i prologà l’obra de Garcilaso i Las moradas de santa Teresa Publicà, a més, Métrica española 1956, Documentación lingüística del Alto Aragón 1957 i Arte del verso 1959

Després de servir a l’exèrcit 1951-53, es graduà 1954 i doctorà 1959 a la Universitat de Columbia, d’on fou professor fins el 1971 El 1955 rebé una beca d’estudis que li permeté conèixer l’economia i les societats africanes, a partir de les quals desenvolupà el seu pensament Després de Columbia, ensenyà a les universitats McGill de Mont-real, al Canadà 1971-76 i a la Binghamton University de Nova York, on dirigí el Centre Fernand Braudel per a l’estudi dels sistemes econòmics i històrics i les civilitzacions, des del 1976 fins al 1998, un any abans de la jubilació Del 2000 fins a la seva mort…

De família modesta, de jove entrà al servei de la Hudson's Bay Company, al Canadà Durant les seves primeres exploracions viatjà per la província d’Alberta i el 1785 arribà fins al llac Athabasca Més tard passà al servei de la North Western Fur Company i tingué més possibilitats d’ampliar les seves exploracions per la regió de les Rocalloses i la vall del Columbia Dugué a terme també una gran tasca cartogràfica Entre el 1816 i el 1822 fou membre de la comissió internacional de fronteres entre els EUA i el Canadà

Traslladat als EUA a l’edat de tres anys, es graduà en bioquímica a la Universitat de Columbia el 1939 i es doctorà el 1947 Començà a publicar el 1939 obres de ciència-ficció, gènere que continuà després amb gran èxit La seva producció com a escriptor és extraordinària, sobretot com a autor d’obres de divulgació científica i de ciència-ficció, que han estat traduïdes a diverses llengües També publicà obres biogràfiques sobre homes de ciència i de caràcter històric Entre les seves obres…

Féu estudis a l’Escola de Pilots de Barcelona Es traslladà, amb els seus pares i el seu germà, a Cuba i aviat s’establí a Matanzas, on es dedicaren al comerç Exercí de regidor síndic de l’ajuntament de la ciutat El 1816 l’ajuntament li encarregà la redacció d’un pla d’ordenances municipals, que s’aplicà amb èxit, i més tard fou nomenat inspector de les escoles Juntament amb el pare Félix Valera i Leonardo Santos-Suárez, fou elegit diputat a les Corts Constituents de Cadis 1822-1823 per Cuba L’11 de juny de 1823, en votar la destitució de Ferran VII i a favor de la regència, fou perseguit, li…

Es doctorà en ciències socials a la Universitat de Florència 1946, on desenvolupà la seva carrera acadèmica fins el 1976 i, novament, del 1992 al 1994 i on fou professor de filosofia moderna, lògica i doctrina de l’estat En aquesta mateixa institució, impulsà la creació de la primera facultat de ciències polítiques d’Itàlia, la Cesare Alfieri, que presidí en 1969-71 Des del 1976 exercí la docència als Estats Units, on fou professor de les universitats de Stanford, Yale, Harvard i Columbia Fou fundador i director de la Rivista Italiana di Scienza Politica 1971-2003 i editorialista del diari…