Resultats de la cerca

Militant del Partido Socialista Obrero Español i de la Unió General de Treballadors en fou vicepresident el 1932, fou empresonat perquè formava part del comitè de vaga a l’agost del 1917 Fou director d' El socialista S'oposà a l’ingrés del PSOE a la Internacional Socialista 1921 Exiliat després de la Guerra Civil, l’any 1977 tornà a l’Estat espanyol i residí fins a la seva mort a València És autor de la biografia Julián Besteiro 1967

Vida i obra Franciscà Ingressà en el collegi d’observants de Sant Francesc de València, i fou nomenat cronista provincial d’aquest orde Usà ocasionalment el pseudònim Francisca Boronat Borja  És autor de nombroses obres literàries i històriques En prosa escriví unes narracions breus, Nueva colección de novelas ejemplares València 1790 i una novella sentimental i d’aventures, El Valdemaro València 1792, reeditada en diverses ocasions durant el segle XIX Recollí les seves composicions en vers en el volum Poesías València 1818 Sembla que també escriví una tragèdia titulada Ruperta que no s’…

Es doctorà en dret a Barcelona Simpatitzant de la Lliga Catalana, al juliol del 1936 se n'anà a l’estranger i després a l’Espanya franquista A la postguerra fou director general de registres i del notariat i president de la diputació de Lleida Fou jutge d’apellacions d’Andorra Alcalde de Barcelona 1957-73, la seva gestió fou un assaig de reprendre el model de la Gran Barcelona formulat entre el 1901 i el 1914 sense tenir ni un partit polític que guanyés eleccions ni un instrument cultural i lingüístic adequat Aconseguí una carta municipal 1960 i demanà inversions estatals per tal d’evitar l’…

Marquès de Colomer Fou alcalde de Villena i, el 1861, diputat a corts pels moderats Els fets revolucionaris del 1868 l’inclinaren encara més cap al conservadorisme i esdevingué carlí Fou cap regional del partit carlí valencià

Aquell any trencà amb aquest partit per diferències en les qüestions nacional, sindical i política, i es fusionà amb el Partit Comunista Català, per formar el Bloc Obrer i Camperol, tot subsistint la Federació, que pel juny del 1933 canvià el nom pel de Federació Comunista Ibèrica, pel qual fou coneguda fins a la constitució del Partit Obrer d’Unificació Marxista 1935 En fou sempre el secretari Joaquim Maurín, i Pere Bonet, Jordi Arquer, Víctor Colomer, Hilari Arlandis i Daniel Rebull en foren dirigents El seu òrgan central d’expressió fou “La Batalla”

Pertanyent des del segle XI al llinatge Cruïlles , s’uní per matrimoni, a mitjan segle XIII, a la baronia de Peratallada, vila que esdevingué des d’aleshores capital de les possessions dels Cruïlles, les quals comprenien també Canapost, Peralta, Begur, Esclanyà i Regencós emancipada el 1442 la vila de Cruïlles, el títol fou, amb tot, confirmat el 1468, a Bernat Gilabert II de Cruïlles i de Cabrera, bé que els seus dominis eren també coneguts com a baronia de Peratallada A la seva mort 1495 passà successivament als Quadres, als Vilarig i als Rajadell, que es cognomenaren de Cruïlles o de…

Llicenciat en dret, participà activament en la “Sanjurjada” del 1932 dirigí els insurrectes de Tablada, Sevilla i exercí de fiscal en els consells de guerra ulteriors a la insurrecció d’Astúries del 1934 i la Guerra Civil Espanyola Entre els anys 1939 i 1946 comandà l’Assessoria Jurídica del Ministeri de l’Aire i fou membre del Consell Suprem de Justícia Militar 1946-51 Amb el final de la vaga de tramvies, fou designat governador civil de Barcelona 1951-60, on, després de la primera gran manifestació massiva de rebuig al franquisme a la Ciutat Comtal, intentà atreure les personalitats més…

Dissidents de la Tercera Internacional, els seus principals dirigents —Hilari Arlandis, Jordi Arquer, Pere Bonet, Víctor Colomer, Estartús, Estivill, Daniel DMontserrat, Jaume Miravitlles, Rebull David Rey , Sesé, Tona Nadalmai i Joaquim Maurín com a secretari general— propugnaven una federació de nacions socialistes dins l’Estat espanyol reivindicaven la lluita revolucionària, l’internacionalisme proletari, basat en l’autonomia dels partits nacionals i el dret d’autodeterminació de Catalunya S'oposaren a l’apoliticisme subversiu de la FAI i a la política social moderada de l’…