Resultats de la cerca

Passà al seu cunyat Francesc de Banyuls i Comte, primer baró de Nyer, i als seus descendents

Filla de Pelagi I, es casà amb Alfons I, el qual, en morir el seu cunyat Fàfila I, obtingué la corona

El succeí la seva filla gran Maria Dolors Remisa i Rafo, muller de Jesús Muñoz y Sánchez, segon comte de Retamoso, cunyat de la reina-governadora Maria Cristina, la qual morí sense successió El títol quedà vacant

El 1883, amb Eduard Toda, Ramon Vidiella i altres, creà la primera entitat catalanista de Reus, i el 1886 fundà el diari reusenc Lo Sometent , que també dirigí Membre de la Unió Catalanista, intervingué en la redacció de les Bases de Manresa Nomenat alcalde de Reus 1899-1900 en el període de govern Silvela-Polavieja, fou destituït per la seva actitud independent i, de fet, abandonà la política, encara que després fou senador 1908 Es consagrà a la bibliofília i aplegà una biblioteca d’uns 40 000 volums, especialitzada en llibres de Rosembach, incunables quasi un centenar i obres editades als…

Fundador de la dinastia tertèrida, succeí Ivan III Asen, del qual era cunyat El 1285 es reconegué vassall del kan mongòlic Nogai, la qual cosa provocà la desmembració de Bulgària El 1291 es refugià a Constantinoble, on fou empresonat per Andrònic II

Hagué de defensar el comtat contra les pretensions dels Comenges i dels Foix, ajudat pel rei Alfons III, cunyat seu les mullers, Teresa i Urraca d’Entença, eren germanes Mort sense fills, heretà el comtat el seu germà Ramon Bernat, baró de Mataplana

Estigué sota la tutela del seu cunyat el rei Sanç III de Pamplona, marit de la seva germana gran Fou assassinat quan anava a Oviedo a casar-se amb Sança, germana de Beremund III de Lleó, que havia acordat de proclamar-los reis de Castella

Fill i successor del comte Humbert III, estigué fins el 1191 sota la regència del seu cunyat, el marquès Bonifaci II de Montferrat Consolidà els seus estats i adquirí Chambéry El 1226 l’emperador Frederic II li atorgà el títol i càrrec de vicari imperial

Provinent de família de conqueridors el seu pare era cunyat d’Hernán Cortés, fou un dels primers escriptors criolls Escriví Tratado de la caballería de Jineta y Brida 1580, que fou el primer llibre publicat per un americà sobre tema profà, el Libro de albeitería encara inèdit i el notable Tratado del descubrimiento de las Indias 1878

Segons la llegenda, per tal de poder casar-se amb el seu cunyat Tarquini el Superb i així poder esdevenir reina, induí aquest a assassinar el seu marit i, després, el propi pare Amb el carro passà per sobre del cadàver del pare en l’anomenat vicus Sceleratus probablement es tracta d’una etiologia del nom del carrer