Resultats de la cerca
Es mostren 45 resultats
Muẓaffar al-Din
Història
Xa de Pèrsia (1896-1907), fill i successor de Nāṣir al-Dīn.
Per salvar la bancarrota signà diversos crèdits amb Rússia La forta influència russa i britànica provocà una reacció nacionalista que l’obligà a promulgar una constitució 1906 que instaurà el parlament a l’Iran 1906
Faḫr al-Dīn
Història
Emir drus.
Exercí una política expansionista, que el menà a un enfrontament amb els otomans i a la renúncia del govern 1613 Rebut a la cort dels Mèdici, no aconseguí, però, ajut europeu per a constituir un estat independent a Síria Afavorí la immigració cristiana i atragué els comerciants europeus Fou derrotat pel soldà Murat IV i fou capturat i executat
Ǧamāl al-Dīn al-Afḡānī
Filosofia
Història
Literatura
Polític, escriptor i filòsof musulmà.
Ministre de l’emirat de l’Afganistan, durant la guerra per la successió de Dost Muḥammad hagué de fugir a l’Índia 1869, on inicià les campanyes antibritàniques que li comportaren constants exilis fins a la mort Al Caire es posà en contacte amb Muḥammad ‘Abdū i Sa'd Zaglūl, amb els quals forjà el nacionalisme egipci principalment des de la lògia dependent del Gran Orient francès, fundada per ell el 1878 Des d’Europa collaborà en la revista Diyā’ al-Hāfiqayn i en el setmanari 'Urwa al-Wutqā , que, enviat clandestinament a Egipte i a l’Índia, fou portaveu del panislamisme És autor d’un tractat…
‘Alā’ al-Dīn Muḥammad
Història
Soldà khalgita de Delhi.
Succeí 1296 el seu oncle Jalāl al-Dīn Fīrūz , que ell féu assassinar Després de rebutjar al nord les escomeses dels mongols i de fortificar la frontera, atacà diversos reialmes hindús per tal de sotmetre'ls a la seva autoritat, la qual fou consolidada vers el 1311 Destacà com a constructor i protector de les arts, però instaurà un règim despòtic particularment dur envers els seus súbdits hindús
Ġiyāṯ al-Dīn Tuġluq
Història
Soldà musulmà de l’Índia (1320-25), fundador de la dinastia tuglúquida.
D’origen turc, era governador del Panjāb quan fou elegit per l’assemblea de notables, després de l’esfondrament dels Halǧī Afavorí l’agricultura, reorganitzà l’economia i s’annexà una part de Bengala
Ghiyāt al-Dīn Tughluq
Història
Soldà musulmà de l’Índia (1320-25), fundador de la dinastia tuglúquida.
D’origen turc, era governador del Panjāb quan fou elegit per l’assemblea de notables, després de l’esfondrament dels Khaljī Afavorí l’agricultura, reorganitzà l’economia i s’annexà una part de Bengala
‘Imād al-Dīn Zengī
Història
Fundador de la dinastia zengita
.
Governador de Mossul 1127 i atabeg dels seljúcides, estengué els seus dominis fins a Alep 1128 i Hama 1129 Conegut per les seves lluites contra els croats, atenyé Jerusalem 1137 i Damasc 1139 i conquerí la plaça forta d’Edessa 1144, fet que provocà la segona croada
Quṭb al-Dīn Aybak
Història
Soldà de Delhi (1206-11).
Esclau turc al servei de Muḥammad de Gur , l’ajudà a derrotar els gaznèvides i a conquerir l’Hindustān 1191-94 Mort el seu amo 1205, es convertí en senyor de Delhi i de Lahore, encapçalant la dinastia dels anomenats reis esclaus soldanat de Delhi
Jalāl al-Dīn Mangūbertī
Història
Darrer soldà de la dinastia afganesa dels xas de Coràsmia.
Designat successor poc abans de morir el seu pare 1219, hagué de refugiar-se a Ghaznī amb un heterogeni grup de seguidors Derrotat per Genguis Kan 1221, annexà Kirman 1224 i Geòrgia als seus dominis, però morí en tornar-se a enfrontar al poderós exèrcit mogol
Nūr al-Dīn Atassi
Història
Política
Polític sirià, membre del Ba‘t.
Ministre de l’interior 1963 i vicepresident del consell 1964, a partir del cop d’estat baasista del febrer del 1966 acumulà successivament les funcions de president de la República, cap del govern i secretari general del seu partit, malgrat les lluites fraccionals al si d’aquest, fins que al novembre del 1970 una nova revolta el desposseí de tots els càrrecs en benefici del general Hāfiz al-Assad i fou empresonat fins pocs mesos abans de morir