Resultats de la cerca

Organitzà la marina, resistí l’escomesa ~800 de Carlemany i començà la construcció d’una línia defensiva de fortificacions, origen de la Dannevirke Aconseguí d’aturar l’atac dels vendes

Fill de Cristià III i Dorotea de Saxònia-Lauenburg, fou proclamat successor al tron de Suècia el 1536 Inicià 1563 la guerra Nòrdica dels Set Anys, que fou molt impopular, i hagué d’acabar-la per la pau de Stettin 1570, amb renúncia a la seva ambició de reunir els tres regnes del nord Fomentà una política de predomini marítim

Successor de Frederic VII, fou acceptat per les grans potències 1852, però trobà una certa resistència a l’interior Reclamà els ducats de Slesvig i Holstein, però hagué de cedir davant Àustria i Prússia Emparentà amb diverses cases regnants gràcies a una bona política matrimonial dels seus fills

Fill de Frederic II, l’any 1624 fundà Oslo El 1625 entrà en la guerra dels Trenta Anys com a cap dels prínceps protestants, i fou vençut per Tillya Lutter 1626 Envaïda Jutlàndia, signà la pau de Lübeck 1629 Després d’una guerra catastròfica amb Suècia, signà la pau de Brömsebro, 1645, per la qual perdé les illes de Gotland i Osel, una part de Noruega i els dret de pas pel Sund

Fill del comte danès Ulf i de la princesa Astrid, germana del rei Canut II Creat comte i virrei de Dinamarca pel rei Magne I de Noruega, que també ho era de Dinamarca, esdevingué molt popular i acabà essent proclamat rei

Fill de Haakon VI de Noruega i de Margarida de Dinamarca, succeí el seu avi Valdemar IV Atterdag en el tron de Dinamarca, i el seu pare en el de Noruega, però fou la seva mare, com a regent, qui governà en nom seu Aquest fou el principi de la unió de Noruega i Dinamarca, que durà fins al s XIX Els historiadors noruecs no el consideren veritable rei de Noruega

Fill de la reina Margarida II , fou coronat rei el 14 de gener de 2024 després de l’abdicació de la seva mare El 2004 es casà amb l’advocada i publicista australiana Mary Elizabeth Donaldson  Hobart, Tasmània, 5 de febrer de 1972, que adoptà el nom de Maria de Dinamarca, i amb qui té quatre fills Cristià, príncep hereu, Elisabet, i els bessons Vicenç i Josefina

Fill de Cristià VIII La revolució del 1848 l’induí a abolir el règim absolutista i a atorgar una constitució liberal 1849, comuna a Dinamarca i als ducats de Slesvig i Holstein, però els separatistes dels ducats es revoltaren això provocà un conflicte amb Prússia i la Confederació Germànica, però pel tractat de Londres 1852 restà garantida la integritat dels territoris danesos

Filla de Valdemar IV de Dinamarca, es casà 1363 amb Haakon VI de Noruega Durant la minoritat del seu fill Olav, Margarida, com a regent, derrotà Albert I de Suècia, d’on es féu proclamar reina Mort el seu fill 1387, Margarida féu proclamar rei dels tres països el seu nebot Eric de Pomerània Enric VII de Dinamarca Dona d’un gran talent polític i d’una gran energia, imposà 1397 la Unió de Kalmar a tots tres regnes

Succeí el seu pare, Frederic I, i hagué de vèncer els partidaris del seu cosí Cristià II 1536 El mateix any introduí el protestantisme a Dinamarca i legalitzà la successió del seu fill Frederic II en canvi de certes concessions a la noblesa