Resultats de la cerca

Conegut amb el nom de Malgaulí en vida del pare, esdevingué hereu en morir assassinat el seu germà gran Hug el 1309 Conscient del poder dels bisbes gironins, reconegué a l’Església de Girona els delmes per pesqueries a la mar i en els estanys, però poc després fou excomunicat arran d’un enfrontament amb l’abat d’Amer sobre la jurisdicció de Colomers S'uní als Cardona en la lluita contra la monarquia per la successió del comtat d’Urgell alhora que reclutava tropes franceses per combatre el vescomte Dalmau IV de Rocabertí Jaume II l’obligà a sotmetre's i, un cop reconciliat 1315, li donà el…

Devia haver-hi bisbe des del segle IV, com ho demostrarien les restes de basílica cristiana retrobades a l’antiga ciutat d’Empúries Els primers anys del segle VI apareixen ja bisbes titulars, i duren fins a la invasió àrab Al moment de la conquesta cristiana el seu govern passà a la seu de Girona tanmateix, vers el 958 Cesari de Santa Cecília de Montserrat intentà, com a metropolità —subreptici— de Tarragona, que el papa Joan XII posés sota seu els antics bisbats visigòtics, entre els quals el d’Empúries, però fracassà per la resistència dels altres bisbes catalans…

Fill del comte Hug V d’Empúries i de Sibilla de Palou, vescomtessa de Bas Fou un personatge important de la cort de Jaume II i d’Alfons el Benigne Aquest el nomenà tutor del seu nebot Joan, fill gran del comte Pere I d’Empúries, el 1334 Rebé moltes donacions al comtat d’Empúries i al vescomtat de Bas En crear-se el priorat de Catalunya, en fou nomenat el primer gran prior El 1322, arran de la mort del seu nebot Ponç VI Malgaulí, el vescomtat de Bas revertí a la corona, però Jaume II hagué de lliurar-lo a Ramon en penyora d’una hipoteca de 40 000 sous que…

Sembla que pot ésser identificat amb un Berenguer Renard de Carmençó, documentat a Girona el 1072 El succeí el seu fill Dalmau Berenguer, vescomte de Rocabertí

Inicialment s’ocupà amb preferència de l’administració interna del comtat el 1280 concedí una carta de franquícies als homes de Cadaqués, el 1283 eximí de certs tributs els habitants del castell i terme de Fortià i enllestí la fortificació del castell de Sant Salvador de Verdera No pogué evitar que el 1281 la seva mare es vengués el vescomtat de Bas a Pere el Gran, si bé es reféu l’any següent en casar-se amb Marquesa, filla i hereva del vescomte Guerau VI de Cabrera Fidel servidor de Pere el Gran, lluità contra la invasió francesa del 1285 i salvà personalment el rei a Castelló Ocupat el…

Home religiós i pacífic, protegí els templers, als quals donà el feu de Sant Llorenç de les Arenes, féu donacions als monestirs de Sant Pere de Roda i Sant Quirze de Colera i concedí diverses immunitats als seus súbdits 1175 En el seu temps el comtat i les finances comtals conegueren una greu crisi econòmica, testimoni de la qual són diverses vendes, empenyoraments i reconeixements de deutes que hagué de fer, molt especialment a l’església de Girona I la situació empitjorà encara arran de les inundacions, la pesta i la fam que afectaren el país l’any 1193 Malgrat posar el comtat sota la…

Fill de Joan I i de Joana d’Aragó , el comtat passà a ell de fet a la mort del pare, encara que el rei Martí I no reconegué la successió Fou fet cavaller en ésser coronat aquest, a Saragossa Es casà amb Elfa de Cardona, filla del comte Hug II, de la qual no tingué descendència

Coregnà per indivís amb el seu germà Sunyer II Tot i que Delà sembla que era el germà gran i que signava primer els documents, Sunyer II havia obtingut el comtat per designació de Carles el Calb Delà apareix com a administrador dels afers interns d’Empúries presidint tot sol diversos judicis comtals El 879 intentà d’arranjar l’afer de les possessions que el monestir de Sant Policarp de Rasès tenia a Peralada Delà i Sunyer s’empararen de Girona entre el 888 i el 890 per tal d’installar-hi el bisbe intrús Ermemir i foragitar-ne el legítim Servusdei Això feu creure que Delà havia…

El 1396 el seu pare fou empresonat sota l’acusació de complicitat en la invasió de Catalunya per part de les tropes del comte Mateu de Foix i morí captiu a Castellví de Rosanes per l’abril del 1398 El títol comtal d’Empúries fou emprat aleshores pel germà gran, Joan II, però el rei Martí l’Humà no el reconegué ni es relacionà amb ell Tingué tractes, en canvi, amb Pere, al qual en alguna ocasió anomenà vescomte d’Empúries Armat cavaller pel monarca a Saragossa 1399, rebé el títol comtal d’Empúries, no reconegut, en morir el seu germà Joan II sense fills de la seva muller Elfa de Cardona…

Fill del vescomte Ramon Folc VI de Cardona i hereu del seu germà Ramon Folc VII Heretà el comtat d’Empúries del seu cosí segon Ponç VI , però el rei Jaume II l’obligà a permutar-lo amb l’infant Pere en canvi de les baronies valencianes d’aquest Pego, Xaló i Laguar Participà en l’expedició de Granada 1311