Conegut amb el nom de Malgaulí en vida del pare, esdevingué hereu en morir assassinat el seu germà gran Hug el 1309. Conscient del poder dels bisbes gironins, reconegué a l’Església de Girona els delmes per pesqueries a la mar i en els estanys, però poc després fou excomunicat arran d’un enfrontament amb l’abat d’Amer sobre la jurisdicció de Colomers. S'uní als Cardona en la lluita contra la monarquia per la successió del comtat d’Urgell alhora que reclutava tropes franceses per combatre el vescomte Dalmau IV de Rocabertí. Jaume II l’obligà a sotmetre's i, un cop reconciliat (1315), li donà el vescomtat de Bas, que anys enrere havia pres al seu oncle Hug. Oprimit pels deutes, el 1316 vengué al bisbe de Girona, abats i nobles del comtat, per 140 000 sous, tot el bovatge i un conjunt de tinences, lleudes i terres. El 1320 estigué en guerra amb Guerau de Rocabertí, senyor de Navata. Estigué casat amb Elisabet, filla de Frederic III de Sicília, i tingué una filla pòstuma, que morí sense complir l’any. En virtut de les previsions testamentàries de Ponç V el comtat passà aleshores a Hug de Cardona (Hug VI d’Empúries).