Resultats de la cerca

Fill d’Estanislau Poniatowski La futura Caterina II de Rússia, de qui fou amant, li féu costat com a candidat al tron de Polònia Elegit rei 1764, intentà de modernitzar les institucions, però els conservadors de la confederació de Bar s’hi oposaren 1771 Després de la primera partició de Polònia 1772 el rei perdé atribucions, però fomentà les reformes, que foren malvistes per la noblesa No participà en el segon i tercer repartiments del país 1793 i 1795, i hagué d’abdicar

Llicenciat 1911 i doctor 1913 en ciències exactes i enginyer industrial 1915 Participà en la creació del Sindicat General de Tècnics de Catalunya 1920 i en la de la Federació d’Empleats i Tècnics 1932 Cofundador i dirigent de la Unió Socialista de Catalunya i també dirigent del Partit Socialista Unificat de Catalunya PSUC, fou diputat al Parlament de Catalunya 1932-39, des d’on participà en els principals debats parlamentaris Al juliol-agost del 1936 fou conseller de proveïments des de l’agost del 1936 fou membre del Consell d’Economia de Catalunya com a representant del PSUC, i entre el 1937…

Fou conseller i tinent d’alcalde de Barcelona 1934-36 per Acció Catalana Intellectual rellevant, excellí en escrits i dictàmens forenses i en parlaments jurídics i cívics Incorporat al Collegi d’Advocats de Barcelona 1915-50, brillà amb executòria pròpia en una etapa important de la seva collectivitat Publicà, amb Elies Rogent i Massó, Bibliografia de les impressions lullianes 1927 Era fill de l’escriptor  Manuel Duran i Duran  i germà d’ Eudald , Raimon  i  Francesc Duran i Reynals

Fill de Rafael Leszczyński, amb l’ajut de Carles XII de Suècia fou elegit rei enfront d’August II 1704, que després de la derrota sueca a Poltava 1709 fou restaurat per Rússia Malgrat tot, Carles XII li atorgà el principat de Zweibrücken, però a la mort d’aquest s’escapà a França 1718, on casà la seva filla Maria amb Lluís XV 1725 En morir August II 1733 fou elegit rei, fet que provocà una guerra de successió abdicà tractat de Viena, 1738, i rebé els ducats de Lorena i Bar i el comtat de Vaudemont

Lluità contra l’alçament republicà de Sarrià 1874 i contra els carlins a Navarra i a Catalunya Passà a Cuba 1876-79, i en tornar fou professor de l’acadèmia d’artilleria de Segòvia i, més tard, cap del dipòsit de reserva d’artilleria de Barcelona El 1907 es retirà amb el grau de coronel Autor d’un Prontuario de artillería 1882, molt apreciat, i d' El año militar español tres volums, 1887-92, collecció d’efemèrides

Advocat 1844, exercí a Tarragona amb un breu parèntesi, el 1848, a Madrid, essent ja membre del partit progressista Adscrit posteriorment al partit democràtic, fou elegit per primer cop diputat el 1851, per Tarragona, on participà en la revolució del juliol del 1854 Aquest any tornà a les corts, i fou un dels 21 diputats que pel novembre votaren contra la monarquia Fixà la residència a Madrid Reelegit diputat 1862 i 1865, el 1867 fou desterrat a Navarra per la seva actitud hostil als moderats de nou a Madrid, hi fundà el periòdic La Igualdad 1868, adscrit al Partit Republicà Democràtic…

Fill de Tomàs Aguiló i Forteza , es llicencià en dret a València 1879 Fou director de l’Arxiu Històric de Mallorca 1895 i de la Biblioteca Provincial de Palma 1902 Collaborador de Josep M Quadrado, fou secretari 1886-95 i president 1899-1917 de la Societat Arqueològica Lulliana i director del seu Bolletí  1901-17, en què publicà la majoria dels seus treballs històrics relatius a l’illa Collaborà també a Museo Balear , La Almudaina , Revista de Menorca  o La Veu del Montserrat , i és autor de l’estudi biogràfic Fra Anselm Turmeda 1885 En morir, donà la seva biblioteca i la seva casa…

Estanislau hi obtingué Lorena i el Barrois com a vitalici —mort ell, havien de passar a França—, i Lorena obtingué Parma, Piacenza i Toscana l’infant Carles —fill de Felip V d’Espanya— assolí Nàpols, Sicília i els Presidis de Toscana Àustria rebé el Milanesat, i Sardenya obtingué Novara, Tortona, Longha i Tesino La clàusula que reconeixia la pragmàtica sanció de l’emperador no hi fou ratificada per algunes potències

Lluità, amb el suport de França, contra la intromissió russa en el govern del país i feu presoner el rei Estanislau II Poniatowski 1771, però fou vençuda el 1772 Poc temps després tingué lloc el primer repartiment de Polònia

Milità en el partit federal republicà i participà en el moviment contra les quintes de Barcelona 1869 Durant la Primera República fou secretari de la presidència d’Estanislau Figueras 1873 En ésser restaurada la monarquia es retirà de la política, estudià la carrera de ciències fisicoquímiques i fou catedràtic de l’institut de Figueres 1880-1914