Resultats de la cerca

Pertanyent a la família Wallenberg, una de les més influents de Suècia des del segle XVIII, era fill del polític, empresari i financer Andre Oscar Wallenberg Linköping, 19 de novembre de 1816 – Estocolm, 12 de gener de 1886, fundador de l’Enskilda Bank SEB, una de les principals entitats de Suècia, del qual Knut fou nomenat 1874 director i posteriorment 1886-1911 gerent Ocupà la cartera d’Afers Estrangers 1914-17 de Suècia i posteriorment diversos càrrecs econòmics i polítics, i fou un dels fundadors de l’Escola Superior de Comerç d’Estocolm L’any 1917, juntament amb…

Secretari d’ambaixada, primer, i director de la biblioteca d’Estocolm, després, fou un bon coneixedor de les terres mediterrànies La seva obra, de factura normal molt elaborada, té un caràcter netament realista i, amb el temps, adoptà una forta coloració politicosocial Italienska bilder ‘Imatges italianes’, 1865, Dikter ‘Poemes’, 1869, Sonneter 1871 i Svenska bilder ‘Imatges sueques’, 1886 compten entre les seves obres més conegudes

S'inicià en el periodisme en defensa del liberalisme, dels drets dels fills illegítims, etc Després d’una espectacular polèmica amb Almqvist, començà a escriure comèdies i pamflets sobre la burgesia de la seva ciutat Viatjà per França i Itàlia, i el 1859 fou elegit diputat Cal destacar, entre les seves obres, la comèdia Ett resande teatersällskap ‘Els còmics ambulants’, 1853 i les narracions, influïdes per Eugène Sue, Tavlor och berättelser ur Stockholmsivet ‘Quadres i narracions de la vida d’Estocolm’, 1845

De família benestant, després d’estudiar als Estats Units es graduà en dret el 1951 per la Universitat d’Estocolm Membre del Partit Socialdemòcrata, fou consultor especial del primer ministre Tage Erlander 1953-63 Diputat des del 1958, fou ministre sense cartera 1963-65, de Comunicacions 1965-67 i d’Educació i Cultura 1967-69 El 1969 succeí Erlander com a president del seu partit i primer ministre Reformista radical, sobre l’estructures d’un fort estat del benestar bastit pel seu predecessor, impulsà un programa en el qual la igualtat no tan sols d’oportunitats esdevingué la…

Pujà al tron en ésser derrotat el seu nebot Gustau IV Féu la pau amb Rússia cessió de Finlàndia, 1809 i amb Napoleó 1810 Sense descendència, adoptà com a successor el mariscal francès Jean Bernadotte 1810, que exercí una influència considerable durant tot el seu regnat Per la pau de Kiel 1814, Dinamarca hagué de cedir Noruega a Suècia, i el parlament noruec reconegué Carles com a rei el 1815

Fill de Carles X de Suècia , durant la seva minoritat controlà el poder de la noblesa, i governà personalment des del 1672 En la guerra contra Brandenburg i Holanda, fou derrotat a Fehrbellin 1675, i perdé la Pomerània sueca Dinamarca envaí Escània, però a partir de la victòria de Lund 1676 els suecs rebutjaren l’atac i fou signat 1679 el tractat de Lund A partir d’aleshores Carles es dedicà a la reorganització financera —recuperà les terres de la corona alineades als nobles— i de l’exèrcit i l’armada, i establí, especialment a partir del 1682, un poder de tipus absolut

Escriptor i gran afeccionat a la música, publicà alguns llibres de caràcter històric Sota el seu regnat Noruega se separà de Suècia 1905 Rebutjà la corona noruega per a un príncep de la seva nissaga els Bernadotte

Fou casada 1715 amb el landgravi Frederic I de Hessen-Kassel En morir el seu germà Carles XII, per a poder-lo succeir hagué de concedir amples poders a la dieta en forma d’una nova constitució El 1720 l’aristocràcia, que controlava la dieta, proclamà sobirà el seu espòs Frederic I de Suècia , i ella hagué d’abdicar

Es casà amb Margarida de Saxònia-Coburg-Gotha i, en segones noces, amb Lluïsa de Battenberg Conreà l’arqueologia

Inspirat en els principis del despotisme illustrat, concedí la llibertat de premsa 1747 i la tolerància religiosa 1781 i fundà l’Òpera i l’Acadèmia Sueca Després de vèncer els danesos imposà l’acta d’unió i seguretat 1789, per la qual obtenia poders absoluts i establia la igualtat jurídica de tots els ciutadans Morí assassinat per un oficial mogut per l’aristocràcia Aquest fet, modificat, esdevingué l’argument de l’òpera Un ballo in maschera , de Verdi