Resultats de la cerca

Cap del partit radical i membre del parlament, fou ministre d’afers estrangers i elegit 1935 president de la República durant la guerra del Chaco, bé que no prengué possessió per l’oposició de l’exèrcit Fundà i dirigí els diaris El Fígaro i El hombre libre De tendència modernista en poesia, escriví Proverbios 1905, La Prometheida 1927, Scherzos 1932 i Epigramas griegos 1945

Fou ministre de finances 1899 i 1906-09, president del consell 1911 i de nou ministre de finances 1913-14 Hagué de dimitir a causa de l’escàndol promogut per l’assassinat per part de la seva muller de Gaston Calmette, director de “Le Figaro”, en represàlies contra una campanya de difamació El 1917 fou condemnat a tres anys de presó per intelligència amb l’enemic Amnistiat, s’incorporà al ministeri de finances 1925 Escriví Mes mémoires 1942-47

El seu nom era Emanuele Conegliano, però el canvià en convertir-se al catolicisme Menà una vida dissipada i fugí a Viena, on collaborà amb WAMozart, per al qual escriví els llibrets —modèlics— de Le nozze di Figaro 1786, Don Giovanni 1787 i Così fan tutte 1790 n'escriví també per a Salieri i per al valencià Vicent Martín i Soler Una cosa rara, Il burbero di buon cuore, 1786, etc Passà a Londres i fugí més tard a Nova York 1805, on introduí l’òpera italiana i publicà una autobiografia

El 1839 ingressà a l’acadèmia d’enginyers de l’exèrcit Publicà, amb Joan Modet, un Manual del pontonero 1853 Aquell mateix any fou membre de la comissió que havia de fer el mapa de l’Estat espanyol i inicià, així, els seus notables treballs geodèsics Feu construir, sota la seva direcció, a París, un aparell per a mesurar bases geodèsiques, que fou consultat pel govern egipci fou elegit membre de l’Institut Egipci Fou nomenat cap del primer districte geodèsic cadastral, que comprenia aleshores el País Valencià i les Illes Balears El 1864 publicà Estudio sobre la nivelación geodésica , i el…