Resultats de la cerca
Es mostren 21 resultats
Flavi Rufí
Història
Ministre romà d’origen aquità.
Nomenat per Teodosi magister officiorum i cònsol 392, succeí Tacià com a prefecte del pretori A la mort de Teodosi 395, fou guia d’Arcadi a l’Orient Obtingué d’Honori l’expulsió de les tropes de Flavi Estilicó , que, amb el pretext de plantar cara a Alaric, ocupaven la Mèsia i la Tràcia, i de deixar el contingent oriental de l’exèrcit als capitans gots Gaina i Timasi, però fou mort per un soldat per ordre de Gaina
Flavi Valent
Història
Emperador romà d’Orient (364-378).
Associat a l’Imperi pel seu germà Valentinià I, li fou inferior en dots militars i polítics, bé que sabé mantenir l’equilibri intern temperà les pressions fiscals i frenà els abusos dels funcionaris Abocat a l’arrianisme, cercà la unitat de l’Església amb mètodes violents, que originaren la rebellió popular dels visigots 365 Conclosa la pau amb Atanaric 369, hagué de combatre els perses Perduda l’Armènia 378, els gots, els alans i els huns envaïren la Tràcia Morí a la batalla d’Adrianòpolis
Flavi Sabí
Història
General i polític romà, germà gran de Vespasià.
Fou legat de la Mèsia 49-56 i prefecte de Roma sota Neró i Otó Vitelli li lliurà el poder 69, però els seus soldats s’hi oposaren i el mataren al Capitoli, on s’havia refugiat
Flavi Víctor
Història
Emperador romà d’Occident (384-388).
Fill de l’usurpador Màxim , en fou també collega en l’imperi Encarregat de defensar la Gàllia, fou vençut i mort pel gal Arbogast, general de Teodosi
Flavi Estilicó
Història
Militar
General romà d’origen vàndal.
Nomenat magister militum 385, li fou confiada la tutoria d’Honori, gendre seu, i la regència de l’imperi d’Occident No pogué recuperar la Illíria per a l’Imperi, però derrotà els visigots d’Alaric a Pollenza 402 i els ostrogots a Fiesole 405 Sospitós de connivència amb els germànics i de voler fer proclamar emperador el seu fill, fou mort amb el consentiment d’Honori
Flavi Eugeni
Història
Usurpador de l’imperi Romà (392-394).
Retòric i gramàtic de la cort, a la mort de Valentinià II fou proclamat emperador a instàncies del general franc Arbogast Per cercar un suport, restaurà el paganisme, però no fou reconegut per l’emperador Teodosi, el qual el derrotà al riu Frigidus, on morí
Tit Flavi Vespasià

Tit Flavi Vespasià
!STORAX (CC BY-NC-ND 2.0)
Història
Emperador romà (69-79), creador de la dinastia Flàvia.
Net d’un centurió i fill d’un publicà, obtingué el comandament de la legió d’Estrasburg, que participà en la conquesta de Britània 43, i esdevingué cònsol, sota Claudi, el 51 Potser a causa de la seva obscuritat, Neró li encarregà la direcció de la guerra de Judea 66 Al cap de tres anys el prefecte d’Egipte, Tiberi Alexandre, el proclamà emperador a Alexandria 69 acceptat per l’exèrcit, també el reconegué el senat, que li conferí d’un cop tots els poders No podent justificar el seu títol en la noblesa de la sang, reivindicà un origen diví i es presentà com un salvador, envoltat…
Flavi Valeri Sever
Història
Emperador romà (306-307 dC).
Proclamat cèsar gràcies a la intervenció de Galeri, esdevingué august després de la mort de Constanci Lluità contra Maxenci, però fou traït i hagué de refugiar-se a Ravenna, on capitulà Conduït a Roma com a presoner, hi fou occit
Tit Flavi Vespasià
Història
Emperador romà (79-81).
Fill primogènit de Vespasià , fou tribú militar a Germània i Britània i acompanyà el seu pare a Palestina Hom el troba sempre al costat de Vespasià i, des que aquest fou proclamat emperador 69, Tit fou nomenat, gairebé cada any, cònsol amb ell El 69 obtingué el títol de cèsar, amb el seu germà Domicià, i a partir del 71 el poder proconsular i el poder tribunici Bon militar, prengué part en la guerra contra Judea, ocupà Jerusalem i en destruí el temple 70 En tornar a Palestina, triomfà sobre Judea amb el seu pare juny del 71 i fou coregent d’ell en 73-74 revestí, també amb ell, la censura,…
Tit Flavi Domicià
Història
Emperador romà (81-96).
Fill de Vespasià i germà de Tit, a qui succeí Defensà el limes contra els pobles bàrbars, es desplaçà ell mateix al Danubi i al Rin i creà els Camps Decumans 83 Alhora, el seu general Agrícola inicià ofensives contra els caledonians a Escòcia Rebutjà els nòmades que amenaçaven les províncies nord-africanes L’any 85 es nomenà censor perpetu, inicià una política interior d’afrontament amb el senat i reorganitzà l’administració tot això assenyalà el canvi cap a un règim autoritari dominatio basat en l’enfortiment de l’autoritat de l’emperador La seva política de confiscacions, i també l’impost…