Resultats de la cerca

Filla de Roger IV de Foix i muller de Jaume II de Mallorca L’enllaç, celebrat a Perpinyà el 1275, assenyalà el començament d’una aliança ininterrompuda entre la dinastia mallorquina i la casa comtal de Foix D’aquest matrimoni naixeren sis fills Jaume ,  Sanç ,  Ferran , la infanta Elisabet de Mallorca 1280-1301, Sança i Felip El 1285, a conseqüència de la fugida del seu marit de Perpinyà per tal d’evitar de garantir a Pere II de Catalunya-Aragó que no autoritzaria el pas de les tropes franceses pel Rosselló, fou feta presonera pel rei, ensems amb els seus fills a…

Es casà 1175 amb Jordà III de l’Illa-Jordan, vescomte de Gimoès, baró de Terrida, i impulsà el misticisme càtar, en el qual assolí 1206 els graus de perfecta i arxidiaconessa

Filla de Joan de Foix, vescomte de Narbona, i de Maria d’Orleans, germana de Lluís XII de França Es crià, amb el seu germà Gastó, a l’alcàsser de Mézières, però, orfes el 1492, passaren al palau reial de París Els drets al tron navarrès de Gastó havien de passar a ella en cas de morir aquell sense descendència El 1505 fou convingut als tractats de Blois el seu matrimoni amb Ferran II de Catalunya-Aragó La cerimònia se celebrà a Dueñas Castella el 1506, i després s’embarcaren, a Barcelona, cap a Nàpols, on Ferran rebé el jurament de fidelitat a ell i a la seva filla Joana El 1507…

Filla de Roger Bernat II , comte de Foix, i d’Ermengarda de Narbona El 1256 es casà amb Àlvar d’Urgell , que havia allegat la invalidesa d’un matrimoni anterior amb Constança de Montcada Malgrat una primera sentència desfavorable, el nou matrimoni fou declarat vàlid Jaume I feu envair el comtat d’Urgell, i el matrimoni s’hagué de refugiar a Foix 1267

Era fill i hereu del vescomte de Narbona, Joan de Foix, i germà de la qui fou reina de Catalunya-Aragó 1505 Germana de Foix Orfe de petit, fou educat pel seu oncle Lluís XII de França, el qual li donà el ducat-paria de Nemours 1505 en canvi del vescomtat de Narbona Dirigí victoriosament l’exèrcit francès contra la Santa Lliga a Itàlia 1511-12 alliberà Bolonya, reconquerí Brescia i derrotà els venecians a Valeggio i l’exèrcit catalanoaragonès a Ravenna, on, ferit al camp de batalla, morí

El 1167 fundà amb el seu marit el monestir premonstratenc de Bellpuig de les Avellanes

Filla del comte Gastó I i de Joana d’Artois Es casà a Castelló, amb una gran fastuositat, el 1331, amb l’infant el comte Pere I d’Empúries i de Ribagorça , després comte de Prades

Fill del comte Pere I i de Lergarda Participà a la primera croada 1095 i abans de la partença cedí a la seva cosina segona, la comtessa Ermengarda de Carcassona i Rasès, i al fill d’aquesta, el vescomte Bernat Ató I, els drets que tenia en aquells comtats i els reconegué també la successió en el comtat de Foix, cas de morir sense descendència legítima Excomunicat pels papes Urbà II i Pasqual II, a causa de la retenció indeguda de béns eclesiàstics, el 1111 signà un pariatge amb l’abadia de Sant Antoni de Pàmies, després d’haver-la restaurada, referent a les atribucions…

De família benestant, era de conegudes simpaties republicanes De petit sofrí una paràlisi i sempre caminà amb crosses Fou company de batxillerat de Lluís Companys al Liceu Poliglot, i cursà dret i filosofia i lletres a Barcelona Contribuí a la fundació de l’Associació Escolar Republicana 1900 i a la creació de l’Extensió Universitària Redactà els estatuts de l’Ateneu Enciclopèdic, i en fou president el 1905 Aquest any ingressà a la joventut d’Unió Republicana i es doctorà amb la tesi La societat primitiva, concepte i investigació Fou també elegit regidor de Barcelona pel districte VII…

Fill del comte Bernat I de Carcassona, senyor de Foix, i de la comtessa Garsenda de Bigorra La plena possessió dels territoris, l’obtingué només després de la mort 1050/51 del seu oncle el comte Pere I de Carcassona, bisbe de Girona i germà d’Ermessenda, esposa de Ramon Borrell I de Barcelona, el qual, en virtut del testament del seu pare el comte Roger I de Carcassona, dit el Vell mort ~1012, i del conveni celebrat amb el nebot 1034/35, compartí amb ell el domini dels comtats de Carcassona i de Foix, el darrer fins aleshores encara no ben delimitat De la muller,…