Filla de Joan de Foix, vescomte de Narbona, i de Maria d’Orleans, germana de Lluís XII de França. Es crià, amb el seu germà Gastó, a l’alcàsser de Mézières, però, orfes el 1492, passaren al palau reial de París. Els drets al tron navarrès de Gastó havien de passar a ella en cas de morir aquell sense descendència.
El 1505 fou convingut als tractats de Blois el seu matrimoni amb Ferran II de Catalunya-Aragó. La cerimònia se celebrà a Dueñas (Castella) el 1506, i després s’embarcaren, a Barcelona, cap a Nàpols, on Ferran rebé el jurament de fidelitat a ell i a la seva filla Joana. El 1507, de tornada desembarcaren a València, on foren rebuts amb una gran solemnitat —el pont de fusta per a desembarcar fou obra de l’escultor Damià Forment—. Durant les absències del seu marit, fou lloctinent general de Catalunya, de València i d’Aragó: de nou lloctinent el 1510, presidí les corts generals de Montsó del 1512 i les aragoneses de Calataiud el 1515. El 1513 el rei li cedí el vescomtat de Castellbò en dot vitalici, l’usdefruit del qual empenyorà el 1528. Un fill mort en néixer (1509) trencà les esperances d’una successió que hauria separat el regne de Catalunya-Aragó del de Castella.
Vídua (1516), es retirà a Guadalupe, a Arévalo i a Madrid, i des del 1518 seguí la cort de Carles I, fins que el 1519 fou casada a Barcelona amb Joan de Brandenburg-Ansbach, per tal d’afavorir l’elecció de Carles com a emperador d’Alemanya, a la coronació del qual assistí. El 1523, nomenada lloctinent de València, dugué a terme una dura i econòmicament profitosa repressió dels agermanats vençuts. Vídua de nou el 1525 es casà, en terceres noces, amb Ferran d’Aragó, duc de Calàbria, fill hereu del destronat rei de Nàpols, i s’establiren al palau del Real, que des d’aleshores esdevingué una petita, però sumptuosa, cort que aglutinà la vida cultural valenciana fins a la seva mort.