Resultats de la cerca
Es mostren 59 resultats
Banū Gómez
Història
Denominació que els àrabs donaren als descendents de Gómez Díaz, comte de Saldanya.
Serviren successivament el califat omeia i el rei de Castella, i s’oposaren a l’actuació del Cid
Máximo Gómez
Història
Independentista cubà.
El 1868 s’uní als rebels cubans i assolí el comandament militar de les províncies d’Oriente i Camagüey El 1878 s’exilià, però continuà lluitant per la independència de Cuba amb José Martí Elegit cap de les forces insurgents el 1895, dirigí la lluita durant la guerra de 1895-98 i ocupà l’Havana 1899 Fou destituït en negar-se a collaborar amb els nord-americans, però aprovà la candidatura de Tomás Estrada Palma 1901
Pedro Gómez Labrador
Història
Diplomàtic extremeny, comte de Labrador.
Empresonat pel fet de no acceptar Josep Bonaparte, fugí a Cadis, on fou nomenat ministre d’estat 1812-13 Passà al bàndol absolutista i féu costat a Ferran VII 1814 Representant al congrés de Viena, la seva gestió fou molt desafortunada fou substituït el 1817 Destituït d’ambaixador a Nàpols i a Roma, es passà al carlisme
Paio Gómez Chariño
Història
Militar
Literatura
Almirall i poeta gallec que participà en la conquesta de Sevilla (1248).
Fou un dels poetes més notables dels Cancioneiros medievals gallecs, especialment per les seves cantigues de tema mariner
Emilio García Gómez
Història
Arabista castellà.
Deixeble d’Asín Palacios i de JRibera i fundador de la revista Al-Andalus 1933, s’especialitzà en literatura àrab És autor d’una vasta obra —traduccions, antologies, estudis, assaigs, etc—, dedicada principalment a la relació de la poesia andalusina amb els orígens de la lírica peninsular Las jarchas romances de la serie árabe en su marco 1965, Todo Ben Quzmān 1972, Ibn Zamrak, el poeta de la Alhambra 1975, La Silla del moro y Nuevas escenas andaluzas 1978 i Sevilla en el siglo XII 1981 Fundà les escoles d’estudis àrabs de Madrid i Granada Fou professor de llengua i literatura àrabs a la…
Aurelio de Pino Gómez
Història
Eclesiàstic.
Llicenciat en filosofia i lletres per la Universitat de Madrid, es doctorà en filosofia i teologia a la Universitat Gregoriana de Roma Ordenat de sacerdot el 1913, ocupà diferents càrrecs en el bisbat de Segòvia abans de ser designat bisbe de Lleida 1947-67 La seva tasca episcopal se centrà en la recuperació d’un bisbat trasbalsat per la guerra i la postguerra els edificis del seminari, el vell i el nou, foren convertits en camps de concentració amb l’entrada de les tropes franquistes a la capital del Segre Representant genuí del nacionalcatolicisme, no assimilà els canvis dins l’Església en…
José Luis Riquelme y Gómez
Història
Militar
Militar andalús.
Lluità en el bàndol liberal durant la primera guerra Carlina Fou capità d’estat major més tard passà al cos de cavalleria El 1869 lluità contra els republicans de Cadis i Màlaga i en 1871-75 contra els independentistes cubans Ascendit a tinent general 1875, fou director general de carrabiners a Madrid Senador vitalici 1877, fou capità general de Catalunya del 1883 al 1886
Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Borja
Història
Privat de Felip III de Castella.
Cinquè marquès de Dénia, cinquè comte i després 1599 primer duc de Lerma i primer comte d’Ampudia 1602, i cardenal de San Sisto 1618 Fill i successor de Francisco Gómez de Sandoval-Rojas y de Zúñiga i d’Isabel de Borja filla del sant duc de Gandia El seu oncle, l’arquebisbe de Sevilla Cristóbal de Rojas-Sandoval, el casà el 1576 amb Catalina de la Cerda, filla del duc de Medinaceli Gentilhome de la cambra del rei, es guanyà l’amistat del príncep Felip, i potser per allunyar-l’en fou nomenat lloctinent general de València 1595-97 Amic de la fastuositat, durant la seva lloctinència…
Diego Gómez de Sandoval y de Rojas
Història
Noble castellà, primer comte de Castrojeriz (1426) i quart de Dénia (des del 1431) i canceller i adelantado major de Dénia (des del 1431) i canceller i adelantado major de Castella.
Durant la regència castellana de l’infant Ferran 1406-16 lluità contra els sarraïns a Antequera, Setenil i Ronda i combaté a Aragó i València contra els urgellistes, a favor de l’esmentat infant, pretendent a la corona catalanoaragonesa Ferran premià els seus serveis amb la donació de la senyoria de Lerma 1412 Fou collaborador del seu oncle, l’arquebisbe de Toledo Sancho de Rojas, regent de Castella durant alguns anys de la minoritat de Joan II Valedor incondicional dels interessos castellans dels fills de Ferran I d’Aragó, obeint els designis del rei Joan II de Navarra s’enfrontà a Álvaro de…
Gómez Suárez de Figueroa y de Mendoza
Història
Polític.
Fill de Lorenzo Suárez de Figueroa y Dormer Tercer duc de Feria i segon marquès de Villalba Fou ambaixador de Felip III de Castella a Roma i a París 1610, on atragué Maria de Mèdici, vídua d’Enric IV de França, a la política castellana i hi gestionà les noces del futur Felip IV amb Isabel de Borbó, i les de Lluís XIII de França amb Anna d’Àustria En 1615-18 fou lloctinent de València, d’on féu expulsar els gitanos 1615 i on intentà de palliar els efectes de l’expulsió dels moriscs El 1618 fou nomenat governador de Milà intervingué en l’afer de la Valtellina , que declarà sota la protecció de…
Paginació
- 1
- 2
- 3
- 4
- 5
- 6
- Pàgina següent
- Última pàgina