Resultats de la cerca

Formà part de la Cèltica romana i, més tard, del regne d’Austràsia La capital fou Grèzes Aquest comtat fou atorgat 926 pel duc Eble Manzer d’Aquitània al seu gendre, que esdevingué comte Bertran I de Gavaldà En morir el comte Esteve II 1033, la potestas de Gavaldà passà als vescomtes de Millau, que esdevingueren vescomtes de Gavaldà El vescomte Gilbert I intentà de restaurar el títol comtal, però, com que morí sense fills mascles, els bisbes de Mende se n'apoderaren i s’intitularen comtes de Gavaldà, fins a la Revolució del 1789 Del seu…

Implicat en el procés de Montjuïc de 1896-97, formà part del grup d’encartats que sofrí més tortures i el consell de guerra del desembre del 1896 el condemnà a mort, pena que el suprem de guerra i marina li rebaixà a vint anys de presó Fou indultat el 1901 És autor, entre altres obres, d' Examen sobre importantes puntos de la cuestión social 1891, La utopía o cartilla anarquista 1892, Razón o fe 1901, Orientación sociológica 1901 i Sobre moral 1908

Les campanyes de la guerra dels Cent Anys, en les quals participà des del 1350 al servei de Joan II de França, li donaren fama de gran capità, fama que restà confirmada amb la victòria de Cocherel 1364 Nomenat camarlenc de Carles V, lloctinent seu a Normandia i comte de Longueville, l’any següent fou designat capità de les Companyies Blanques , que, per acord conclòs amb Pere el Cerimoniós de Catalunya-Aragó, havien d’intervenir al servei d’aquest darrer i del seu aliat Enric de Trastàmara, pretendent al tron castellà, en la guerra contra Pere el Cruel de Castella Abans calgué rescatar Du…

Primera muller de Sunyer I, amb qui es casà entre el 898 i el 917 i de qui no tingué fills Possiblement tenia relació de parentiu amb dues homònimes, mullers, respectivament, dels comtes Bertran de Gavaldà i Rotbald de Provença-Arle

En morir el seu pare 1131, heretà aquest comtat i els vescomtats de Gavaldà i Carlat, mentre que Barcelona passà al seu germà gran Ramon Berenguer IV de Barcelona , que l’ajudà en les lluites contra el comte Alfons Jordà de Tolosa 1131-34, així com en les que desencadenà la família de Baus Berenguer Ramon, que s’havia casat amb Beatriu, comtessa de Melguèlh, morí en un combat contra corsaris o possiblement contra genovesos aliats de l’emperador

Fill del vescomte Berenguer II i de la vescomtessa Adela de Carlat Vers el 1090 es casà amb Gerberga de Provença, marquesa en part de Provença Fou pare de Dolça, muller de Ramon Berenguer III de Barcelona

Filla de Gilbert, vescomte d’aquests darrers territoris, i de Gerberga, comtessa de Provença, fou tercera muller 1112 de Ramon Berenguer III de Barcelona Amb motiu del casament, Gerberga, vídua, li donà tots els dominis i heretats del seu marit, donació que estengué al seu gendre Un any més tard, ja morta Gerberga, Dolça féu donació de tot al seu marit

Fill d’Alfons I de Catalunya-Aragó i de Sança de Castella L’any 1185, Alfons I li cedí els comtats de Provença i de Millau, Gavaldà i Roerga, però a causa de la seva edat foren administrats per un procurador El testament del rei de Catalunya-Aragó 1196 hi afegí els seus drets sobre Montpeller Tres anys abans, havia estat signat el contracte matrimonial d’Alfons amb Garsenda, neta primogènita de Guillem IV, comte de Forcalquier, que la dotà amb la major part dels seus dominis La revocació per Guillem IV de part d’aquesta donació provocà la guerra amb Alfons, que reclamà la…

Aquest es decidí a pactar-hi davant la pressió de França sobre els territoris occitans i àdhuc catalans, i a causa de la situació desfavorable per a Catalunya creada per la mort de Ramon Berenguer V de Provença 1245, pel casament de la seva filla, Beatriu de Provença, amb Carles d’Anjou, germà de Lluís IX, i per la mort de Ramon VII de Tolosa 1249 Com a procuradors catalans Jaume I nomenà Arnau, bisbe de Barcelona, Guillem, prior de Cornellà, i el lloctinent de Montpeller, Guillem de Rocafull, els quals anaren a Corbeil, on l’11 de maig de 1258 foren signats dos pactes un de relatiu al…

Heretà els estats provençals de la seva mare després del 1102 i els del seu marit vers el 1110, i els governà assenyadament Casà la seva filla Dolça amb Ramon Berenguer III de Barcelona, i el 1112 els cedí la major part dels dominis la resta fou per a l’altra filla, Estefania, casada amb Ramon dels Baus