Resultats de la cerca

Advocat, milità inicialment en el partit progressista, des del 1835, i prengué una part activa en el moviment de 1840-43 El 1848 passà al partit democràtic i el 1854 fou elegit diputat a les corts constituents per València signà el manifest democràtic del 30 de novembre de 1854 contra la forma monàrquica de govern Després del 1856, amb Josep Anton Guerrero i Vicent Boix, participà activament en l’organització del republicanisme al País Valencià Pel setembre del 1868 era a Madrid i formà part de la seva junta revolucionària poc després fou elegit membre del comitè republicà federal del…

Mecenes i erudit, reconegut per la qualitat de les peces del seu gabinet de curiositats i per les tertúlies de caràcter científic que patrocinava Destacà pels estudis d’astronomia i les recerques en el camp de l’arqueologia, centrades principalment en la comarca del Maresme, on descobrí restes d’un tram de la via Laietana, d’un forn d’àmfores i de diverses vil•les romanes A la villa de Goscons, molt malmesa per les construccions romàniques i gòtiques posteriors, trobà un petit cap de dona de mabre de fina factura, anomenada Dama de Goscons segle II aC, una interessant peça del baix imperi…

La construcció, medieval, fou refeta el 1500, i estigué en ús fins el 1840

Vida i obra Prengué l’hàbit dominicà el 1710 al convent de predicadors de València Acabats els estudis, fou destinat al convent d’Alacant com a professor de filosofia, però aviat fou traslladat al convent valencià, on es dedicà a l’arxiu, en el qual treballà fins a la seva mort El 1730 fou nomenat historiador de l’orde a la província de València i el 1765 fou ampliat a l’àmbit de la província d’Aragó Historiador crític, que basa la seva tasca en la prova documental, escriví diversos volums sobre la història d’alguns convents de l’orde, en especial sobre el de la ciutat de València i els seus…

Conegut en l’exèrcit espanyol com una comesa, i no com un grau, fou establert com a tal a partir de les reformes de la milícia del 1702 i el 1704, amb la qual cosa passà a diferenciar-se de l’alferes, més endavant anomenat també segon tinent Actualment el grau de tinent és l’inicial dels oficials de carrera

Antigament el capità no era un grau jeràrquic, sinó simplement el qui comandava una major o menor quantitat de tropa o gent armada Aquest grau fou establert a França al segle XIV, i a Castella durant el regnat d’Isabel I, amb l’organització de la milícia Amb la creació del terç al segle XVI, el capità creà, comandà i administrà una companyia tot nomenant els càrrecs subalterns A partir del 1702, el terç fou substituït pel regiment, i el capità ocupà el lloc entre el major i el primer tinent La llei de 1878 el collocà entre el comandant i l’alferes i, finalment, amb la llei del 1889, fou…

El grau de batxiller en arts era inferior al de mestre, però facultava per a ensenyar com a auxiliar o substitut El mestre en arts que volia seguir estudis superiors havia d’aconseguir el grau de batxiller en teologia , indispensable per als graus superiors de llicenciat i de doctor en teologia, o bé el de batxiller en lleis i cànons o de batxiller en medicina , previs als de doctor en les respectives facultats Només les universitats o estudis generals podien conferir graus

Equival al grau de coronel de l’exèrcit de terra

Equival al grau de comandant de l’exèrcit de terra

Equival al grau de tinent coronel de l’exèrcit de terra