Resultats de la cerca

Marquès de Berny El 1643 fou nomenat conseller d’estat Fou secretari del cardenal Mazzarino, que li confià les negociacions del tractat de Westfàlia 1648 El 1656 anà a Madrid a iniciar les negociacions prèvies a la pau dels Pirineus amb Luis de Haro En 1658-59 celebrà noves converses amb Antonio Pimentel, que desembocaren en el tractat dels Pirineus 1659, pel qual el Rosselló i una part de la Cerdanya eren desmembrats de Catalunya i incorporats a França Nomenat secretari d’estat per als afers estrangers per Lluís XIV 1663, impulsà i organitzà diplomàticament la guerra de Devolució 1667-68 i…

De família benestant, la revolució del 1830 el menà a sostenir Felip d’Orleans com a nou rei Alhora president del govern i ministre de l’interior 1831, combaté el republicanisme i el desordre públic, i ensems afavorí l’alta burgesia

Advocat i publicista, participà en les primeres manifestacions revolucionàries del Delfinat Diputat als Estats Generals 1788, n'esdevingué un dels millors oradors i arribà a ésser-ne president Després de la fugida frustrada de Lluís XVI, li aconsellà l’establiment d’una monarquia constitucional moderada Féu votar, amb aquest fi, la inviolabilitat del rei Descoberts, però, aquests contactes, fou condemnat a mort i guillotinat Escriví una Introduction à la Révolution française 1843

El 1877 estrenà a Perpinyà el drama Une révolte en Roussillon, sobre les conseqüències de l’annexió del Rosselló a França, i el 1880 Le Roussillon en 1793 Fundà “Le Réveil des Pyrénées-Orientales”, periòdic republicà de combat Diputat el 1881, fou un dels líders radicals i lluità per l’arranjament del problema vitícola

Duc de Cardona 1642-52, per confiscació als seus legítims propietaris, i del Fayel i comte de La Mothe Es distingí lluitant contra els protestants de La Rochelle 1625 i en guerres a Itàlia, Flandes i Alemanya El 1637 ascendí a mariscal de camp Durant la guerra dels Segadors Richelieu l’envià a Catalunya 1641 com a lloctinent general de les tropes franceses a les ordres de Lluís II de Borbó-Condé Juntament amb les tropes catalanes, lluità contra les de Felip IV de Castella i assetjà Tarragona, sense èxit derrotà els castellans a Martorell i prengué Tamarit Tanmateix, davant l’augment dels…

En el colleccionisme d’art , fins a l’època de la Illustració les colleccions importants solien ésser d’origen reial, aristocràtic, eclesiàstic o, en proporció molt menor, corporatiu, i generalment han estat integrades pels grans museus, o àdhuc n'han estat l’origen museu Tanmateix, actualment encara perviuen grans colleccions no estructurades, algunes de les quals ja són de caràcter públic, com la Galleria Pitti Palazzo Pitti de Florència El colleccionisme particular, consolidat al s XIX, sovint fou originat per un desig de la burgesia d’assolir un prestigi social imitant els gusts de l’…

Deixant a part les referències de cronistes, geògrafs i viatgers que des de l’antiguitat s’han interessat pels Països Catalans especialment els humanistes i historiadors relacionats amb la cort catalanoaragonesa, com els aragonesos Juan Fernández de Heredia al s XIV, els napolitans Lorenzo Valla i Antonio Beccadelli, els sicilians Antonio Geraldini i Lucio Marineo, l’aragonès J Fabricio Vagad i el castellà Hernando del Pulgar als s XV i XVI i de l’amplíssim moviment lullista europeu dels s XV al XVIII, cal cercar-ne els precedents en els grups d’historiadors i erudits dels s XV-XVIII, d’Aragó…